Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   bn রেস্টুরেন্ট ৩ – এ

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

৩১ [একত্রিশ]

31 [Ēkatriśa]

রেস্টুরেন্ট ৩ – এ

[rēsṭurēnṭa 3 – ē]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Voldria una entrada. আমা- এ------ট--্টার--া--৷ আ--- এ--- স-------- চ-- ৷ আ-া- এ-ট- স-ট-র-ট-র চ-ই ৷ ------------------------- আমার একটা স্টার্টার চাই ৷ 0
ām--a----ṭ--sṭ----ra -ā'i ā---- ē---- s------- c--- ā-ā-a ē-a-ā s-ā-ṭ-r- c-'- ------------------------- āmāra ēkaṭā sṭārṭāra cā'i
Voldria una amanida. আ--- এ-ট- ----- -াই-৷ আ--- এ--- স---- চ-- ৷ আ-া- এ-ট- স-ল-দ চ-ই ৷ --------------------- আমার একটা সালাদ চাই ৷ 0
āmār---ka---sā-āda cā'i ā---- ē---- s----- c--- ā-ā-a ē-a-ā s-l-d- c-'- ----------------------- āmāra ēkaṭā sālāda cā'i
Voldria una sopa. আম-র-একটা -্-----া- ৷ আ--- এ--- স---- চ-- ৷ আ-া- এ-ট- স-য-প চ-ই ৷ --------------------- আমার একটা স্যুপ চাই ৷ 0
āmā----ka-ā-s-up- c-'i ā---- ē---- s---- c--- ā-ā-a ē-a-ā s-u-a c-'- ---------------------- āmāra ēkaṭā syupa cā'i
Voldria unes postres. আমা--একট---েজ--্------------- চাই ৷ আ--- এ--- ড------ (---------- চ-- ৷ আ-া- এ-ট- ড-জ-র-ট (-ি-্-া-্-) চ-ই ৷ ----------------------------------- আমার একটা ডেজার্ট (মিষ্টান্ন) চাই ৷ 0
ā--ra-ēk-----ē-ā-ṭ- -m----n--- -ā-i ā---- ē---- ḍ------ (--------- c--- ā-ā-a ē-a-ā ḍ-j-r-a (-i-ṭ-n-a- c-'- ----------------------------------- āmāra ēkaṭā ḍējārṭa (miṣṭānna) cā'i
Voldria un gelat amb nata. আ-া--ফ--া----্র-ম-স--এক---আইসক---ম-চ-- ৷ আ--- ফ----- ক---- স- এ--- আ------- চ-- ৷ আ-া- ফ-ট-ন- ক-র-ম স- এ-ট- আ-স-্-ী- চ-ই ৷ ---------------------------------------- আমার ফেটানো ক্রীম সহ একটা আইসক্রীম চাই ৷ 0
ām-r- --ē-ānō --ī-- -ah---ka-- -'is-krī---cā-i ā---- p------ k---- s--- ē---- ā--------- c--- ā-ā-a p-ē-ā-ō k-ī-a s-h- ē-a-ā ā-i-a-r-m- c-'- ---------------------------------------------- āmāra phēṭānō krīma saha ēkaṭā ā'isakrīma cā'i
Voldria fruita o formatge. আ-ার ফল অ--- --ির-চা--৷ আ--- ফ- অ--- প--- চ-- ৷ আ-া- ফ- অ-ব- প-ি- চ-ই ৷ ----------------------- আমার ফল অথবা পনির চাই ৷ 0
ā-ā-- --a-a-a-ha-ā-pa-ir- --'i ā---- p---- a----- p----- c--- ā-ā-a p-a-a a-h-b- p-n-r- c-'- ------------------------------ āmāra phala athabā panira cā'i
(Nosaltres) voldríem esmorzar. আ-রা-জ-খা----- ন---া --ত- চা--৷ আ--- জ------ / ন---- খ--- চ-- ৷ আ-র- জ-খ-ব-র / ন-শ-া খ-ত- চ-ই ৷ ------------------------------- আমরা জলখাবার / নাশতা খেতে চাই ৷ 0
āmarā----ak--bār--/ -ā-a-- -hē-- c--i ā---- j---------- / n----- k---- c--- ā-a-ā j-l-k-ā-ā-a / n-ś-t- k-ē-ē c-'- ------------------------------------- āmarā jalakhābāra / nāśatā khētē cā'i
(Nosaltres) voldríem dinar. আম-া দু-ুরে--খা-ার-খ-তে চ-ই ৷ আ--- দ------ খ---- খ--- চ-- ৷ আ-র- দ-প-র-র খ-ব-র খ-ত- চ-ই ৷ ----------------------------- আমরা দুপুরের খাবার খেতে চাই ৷ 0
ā-arā --p-rēra k-ābāra-kh-t- c-'i ā---- d------- k------ k---- c--- ā-a-ā d-p-r-r- k-ā-ā-a k-ē-ē c-'- --------------------------------- āmarā dupurēra khābāra khētē cā'i
(Nosaltres) voldríem sopar. আ--া রা--র-খ-ব-- --তে চ-- ৷ আ--- র---- খ---- খ--- চ-- ৷ আ-র- র-ত-র খ-ব-র খ-ত- চ-ই ৷ --------------------------- আমরা রাতের খাবার খেতে চাই ৷ 0
āmarā---tēr-----bā-a -h-tē-c-'i ā---- r----- k------ k---- c--- ā-a-ā r-t-r- k-ā-ā-a k-ē-ē c-'- ------------------------------- āmarā rātēra khābāra khētē cā'i
Què vol per esmorzar? আ-------খা-া-ে- /-না--- -ন-- ক-----? আ---- জ-------- / ন---- জ--- ক- চ--- আ-ন-র জ-খ-ব-র-র / ন-শ-া জ-্- ক- চ-ই- ------------------------------------ আপনার জলখাবারের / নাশতা জন্য কী চাই? 0
āpan-r- ------ābārēr----nā---ā -an'---kī -ā--? ā------ j------------ / n----- j----- k- c---- ā-a-ā-a j-l-k-ā-ā-ē-a / n-ś-t- j-n-y- k- c-'-? ---------------------------------------------- āpanāra jalakhābārēra / nāśatā jan'ya kī cā'i?
Panets amb melmelada i mel? জ্--ম-এ-ং --ু-দিয়ে--োল? জ---- এ-- ম-- দ--- র--- জ-য-ম এ-ং ম-ু দ-য়- র-ল- ----------------------- জ্যাম এবং মধু দিয়ে রোল? 0
Jy--a -b-------u--i-ē---l-? J---- ē--- m---- d--- r---- J-ā-a ē-a- m-d-u d-ẏ- r-l-? --------------------------- Jyāma ēbaṁ madhu diẏē rōla?
Torrades amb salsitxa i formatge? স--- এবং-চী- (প---- দ-য়- --স-ট? স--- এ-- চ-- (----- দ--- ট----- স-ে- এ-ং চ-জ (-ন-র- দ-য়- ট-স-ট- ------------------------------- সসেজ এবং চীজ (পনির) দিয়ে টোস্ট? 0
S-sēja-ē-aṁ c-j- (pa--r-) --ẏē -ōsṭa? S----- ē--- c--- (------- d--- ṭ----- S-s-j- ē-a- c-j- (-a-i-a- d-ẏ- ṭ-s-a- ------------------------------------- Sasēja ēbaṁ cīja (panira) diẏē ṭōsṭa?
Un ou passat per aigua? এ-----ি--ধ---- -ি-? এ--- স---- ক-- ড--- এ-ট- স-দ-ধ ক-া ড-ম- ------------------- একটা সিদ্ধ করা ডিম? 0
Ē---ā--i-'--a k-r- ḍi-a? Ē---- s------ k--- ḍ---- Ē-a-ā s-d-d-a k-r- ḍ-m-? ------------------------ Ēkaṭā sid'dha karā ḍima?
Un ou fregit? এ--া ---া--িম? এ--- ভ--- ড--- এ-ট- ভ-জ- ড-ম- -------------- একটা ভাজা ডিম? 0
Ēk--ā--h--ā -i-a? Ē---- b---- ḍ---- Ē-a-ā b-ā-ā ḍ-m-? ----------------- Ēkaṭā bhājā ḍima?
Una truita? এ--- ও-ল-ট? এ--- ও----- এ-ট- ও-ল-ট- ----------- একটা ওমলেট? 0
Ē-a-ā --a--ṭa? Ē---- ō------- Ē-a-ā ō-a-ē-a- -------------- Ēkaṭā ōmalēṭa?
Un altre iogurt, si us plau. দ-া --- -র এ-টা-দই-দ---৷ দ-- ক-- আ- এ--- দ- দ-- ৷ দ-া ক-ে আ- এ-ট- দ- দ-ন ৷ ------------------------ দয়া করে আর একটা দই দিন ৷ 0
D-ẏ- --r----a ē--ṭā da'- -i-a D--- k--- ā-- ē---- d--- d--- D-ẏ- k-r- ā-a ē-a-ā d-'- d-n- ----------------------------- Daẏā karē āra ēkaṭā da'i dina
Una mica més de sal i pebre, si us plau. দ-া--রে একটু ------- -রিচ---ি- ৷ দ-- ক-- এ--- ন-- এ-- ম---- দ-- ৷ দ-া ক-ে এ-ট- ন-ন এ-ং ম-ি-ও দ-ন ৷ -------------------------------- দয়া করে একটু নুন এবং মরিচও দিন ৷ 0
d------rē-ēk--u--u-a--b-ṁ --r---'ō d-na d--- k--- ē---- n--- ē--- m------- d--- d-ẏ- k-r- ē-a-u n-n- ē-a- m-r-c-'- d-n- --------------------------------------- daẏā karē ēkaṭu nuna ēbaṁ marica'ō dina
Un altre got d’aigua, si us plau. দ---করে -- এক -্-াস-জল-/ -া-- -ি- ৷ দ-- ক-- আ- এ- গ---- জ- / প--- দ-- ৷ দ-া ক-ে আ- এ- গ-ল-স জ- / প-ন- দ-ন ৷ ----------------------------------- দয়া করে আর এক গ্লাস জল / পানি দিন ৷ 0
d-ẏ--ka-ē -ra -k--g---- -al--- --n- d--a d--- k--- ā-- ē-- g---- j--- / p--- d--- d-ẏ- k-r- ā-a ē-a g-ā-a j-l- / p-n- d-n- ---------------------------------------- daẏā karē āra ēka glāsa jala / pāni dina

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!