Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   sr У ресторану 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [тридесет и један]

31 [trideset i jedan]

У ресторану 3

[U restoranu 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Voldria una entrada. Хтео /-х---а------ре--ело. Х--- / х---- б-- п-------- Х-е- / х-е-а б-х п-е-ј-л-. -------------------------- Хтео / хтела бих предјело. 0
H--o --h--l- --h p-e-je--. H--- / h---- b-- p-------- H-e- / h-e-a b-h p-e-j-l-. -------------------------- Hteo / htela bih predjelo.
Voldria una amanida. Хт-- - х---- --х-с-л-ту. Х--- / х---- б-- с------ Х-е- / х-е-а б-х с-л-т-. ------------------------ Хтео / хтела бих салату. 0
Ht---- --el- bih--al--u. H--- / h---- b-- s------ H-e- / h-e-a b-h s-l-t-. ------------------------ Hteo / htela bih salatu.
Voldria una sopa. Хт-о-- хтел- б----ед-у супу. Х--- / х---- б-- ј---- с---- Х-е- / х-е-а б-х ј-д-у с-п-. ---------------------------- Хтео / хтела бих једну супу. 0
Hteo -----l- -ih-jedn- sup-. H--- / h---- b-- j---- s---- H-e- / h-e-a b-h j-d-u s-p-. ---------------------------- Hteo / htela bih jednu supu.
Voldria unes postres. Х-е- /-хт-ла б-- д---р-. Х--- / х---- б-- д------ Х-е- / х-е-а б-х д-с-р-. ------------------------ Хтео / хтела бих десерт. 0
H--o / h-e-- bi- des---. H--- / h---- b-- d------ H-e- / h-e-a b-h d-s-r-. ------------------------ Hteo / htela bih desert.
Voldria un gelat amb nata. Хте- /-хт--- -и- --а-------- ш---о-. Х--- / х---- б-- с------- с- ш------ Х-е- / х-е-а б-х с-а-о-е- с- ш-а-о-. ------------------------------------ Хтео / хтела бих сладолед са шлагом. 0
H-e- - --e----ih -l-dol-d--- -lag--. H--- / h---- b-- s------- s- š------ H-e- / h-e-a b-h s-a-o-e- s- š-a-o-. ------------------------------------ Hteo / htela bih sladoled sa šlagom.
Voldria fruita o formatge. Хте- ---те------ воћ- или----. Х--- / х---- б-- в--- и-- с--- Х-е- / х-е-а б-х в-ћ- и-и с-р- ------------------------------ Хтео / хтела бих воће или сир. 0
H--o-/-ht-l--bi- --c-- --i -i-. H--- / h---- b-- v---- i-- s--- H-e- / h-e-a b-h v-c-e i-i s-r- ------------------------------- Hteo / htela bih voće ili sir.
(Nosaltres) voldríem esmorzar. Хт----/ ----е--------о-у-к-вати. Х---- / х---- б---- д----------- Х-е-и / х-е-е б-с-о д-р-ч-о-а-и- -------------------------------- Хтели / хтеле бисмо доручковати. 0
Hte-i - ---l--bi-m- d--u-ko-at-. H---- / h---- b---- d----------- H-e-i / h-e-e b-s-o d-r-č-o-a-i- -------------------------------- Hteli / htele bismo doručkovati.
(Nosaltres) voldríem dinar. Х-ел--/--т-ле-б-с-о---ч---. Х---- / х---- б---- р------ Х-е-и / х-е-е б-с-о р-ч-т-. --------------------------- Хтели / хтеле бисмо ручати. 0
Hteli-/-h-ele-bism- r--ati. H---- / h---- b---- r------ H-e-i / h-e-e b-s-o r-č-t-. --------------------------- Hteli / htele bismo ručati.
(Nosaltres) voldríem sopar. Хт-ли / хт-ле----мо вечера--. Х---- / х---- б---- в-------- Х-е-и / х-е-е б-с-о в-ч-р-т-. ----------------------------- Хтели / хтеле бисмо вечерати. 0
H---i-/------ bi-m- veče----. H---- / h---- b---- v-------- H-e-i / h-e-e b-s-o v-č-r-t-. ----------------------------- Hteli / htele bismo večerati.
Què vol per esmorzar? Ш-а -и--е хт--и-/ х-ел- -а-д--у--к? Ш-- б---- х---- / х---- з- д------- Ш-а б-с-е х-е-и / х-е-е з- д-р-ч-к- ----------------------------------- Шта бисте хтели / хтеле за доручак? 0
Š-- -is-- h-e-i ---tel- -a -oru---? Š-- b---- h---- / h---- z- d------- Š-a b-s-e h-e-i / h-e-e z- d-r-č-k- ----------------------------------- Šta biste hteli / htele za doručak?
Panets amb melmelada i mel? К-ј--р-це - -а--е-а-ом-- м--ом? К-------- с м--------- и м----- К-ј-е-и-е с м-р-е-а-о- и м-д-м- ------------------------------- Кајзерице с мармеладом и медом? 0
K-jzeric- - -arm-----m i---dom? K-------- s m--------- i m----- K-j-e-i-e s m-r-e-a-o- i m-d-m- ------------------------------- Kajzerice s marmeladom i medom?
Torrades amb salsitxa i formatge? То-- --ко----цом-- -и-ом? Т--- с к-------- и с----- Т-с- с к-б-с-ц-м и с-р-м- ------------------------- Тост с кобасицом и сиром? 0
T--- s-kobasi--- i-----m? T--- s k-------- i s----- T-s- s k-b-s-c-m i s-r-m- ------------------------- Tost s kobasicom i sirom?
Un ou passat per aigua? Кув--о --ј-? К----- ј---- К-в-н- ј-ј-? ------------ Кувано јаје? 0
K--a-------? K----- j---- K-v-n- j-j-? ------------ Kuvano jaje?
Un ou fregit? Ј-ј--на -к-? Ј--- н- о--- Ј-ј- н- о-о- ------------ Јаје на око? 0
J-je--a oko? J--- n- o--- J-j- n- o-o- ------------ Jaje na oko?
Una truita? Ом--т? О----- О-л-т- ------ Омлет? 0
O----? O----- O-l-t- ------ Omlet?
Un altre iogurt, si us plau. М---- -ош -еда----гур-. М---- ј-- ј---- ј------ М-л-м ј-ш ј-д-н ј-г-р-. ----------------------- Молим још један јогурт. 0
M-l-- još-jed-- jogu-t. M---- j-- j---- j------ M-l-m j-š j-d-n j-g-r-. ----------------------- Molim još jedan jogurt.
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Мо-и- још---л--и-биб-ра. М---- ј-- с--- и б------ М-л-м ј-ш с-л- и б-б-р-. ------------------------ Молим још соли и бибера. 0
M--im još-s-li -----era. M---- j-- s--- i b------ M-l-m j-š s-l- i b-b-r-. ------------------------ Molim još soli i bibera.
Un altre got d’aigua, si us plau. М--и- ј-ш------ -------де. М---- ј-- ј---- ч--- в---- М-л-м ј-ш ј-д-у ч-ш- в-д-. -------------------------- Молим још једну чашу воде. 0
Mol-m j-š----nu čaš- vod-. M---- j-- j---- č--- v---- M-l-m j-š j-d-u č-š- v-d-. -------------------------- Molim još jednu čašu vode.

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!