Manual de conversa

ca A la ciutat   »   bn শহরে

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

২৫ [পঁচিশ]

25 [pam̐ciśa]

শহরে

[śaharē]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. আ-ি --টে--- য-তে --ই ৷ আ-- স------ য--- চ-- ৷ আ-ি স-ট-শ-ে য-ত- চ-ই ৷ ---------------------- আমি স্টেশনে যেতে চাই ৷ 0
ām--s-ē--nē--ētē-c--i ā-- s------ y--- c--- ā-i s-ē-a-ē y-t- c-'- --------------------- āmi sṭēśanē yētē cā'i
M’agradaria anar a l’aeroport. আ-- -ি-া--ন্-র--য--ে-চা--৷ আ-- ব---------- য--- চ-- ৷ আ-ি ব-ম-ন-ন-দ-ে য-ত- চ-ই ৷ -------------------------- আমি বিমানবন্দরে যেতে চাই ৷ 0
ām----mā--ba---rē y--- c--i ā-- b------------ y--- c--- ā-i b-m-n-b-n-a-ē y-t- c-'- --------------------------- āmi bimānabandarē yētē cā'i
M’agradaria anar al centre de la ciutat. আ-ি স-ট- সে-্--র- যেত- চ-ই ৷ আ-- স--- স------- য--- চ-- ৷ আ-ি স-ট- স-ন-ট-র- য-ত- চ-ই ৷ ---------------------------- আমি সিটি সেন্টারে যেতে চাই ৷ 0
ām--s-ṭi-s-nṭ-rē-y--ē cā-i ā-- s--- s------ y--- c--- ā-i s-ṭ- s-n-ā-ē y-t- c-'- -------------------------- āmi siṭi sēnṭārē yētē cā'i
Com vaig a l’estació? আ-ি ক-ভাবে স্ট-----য-ব? আ-- ক----- স------ য--- আ-ি ক-ভ-ব- স-ট-শ-ে য-ব- ----------------------- আমি কীভাবে স্টেশনে যাব? 0
ā-i--ībh-b--sṭē--n---ā--? ā-- k------ s------ y---- ā-i k-b-ā-ē s-ē-a-ē y-b-? ------------------------- āmi kībhābē sṭēśanē yāba?
Com vaig a l’aeroport? আ-ি-কী---ে বি-া---্দর--য-ব? আ-- ক----- ব---------- য--- আ-ি ক-ভ-ব- ব-ম-ন-ন-দ-ে য-ব- --------------------------- আমি কীভাবে বিমানবন্দরে যাব? 0
Ām- kībh--ē -imān-b--d-rē-yā--? Ā-- k------ b------------ y---- Ā-i k-b-ā-ē b-m-n-b-n-a-ē y-b-? ------------------------------- Āmi kībhābē bimānabandarē yāba?
Com vaig al centre de la ciutat? আ---ক-ভা-ে -ি---সেন্---ে-যাব? আ-- ক----- স--- স------- য--- আ-ি ক-ভ-ব- স-ট- স-ন-ট-র- য-ব- ----------------------------- আমি কীভাবে সিটি সেন্টারে যাব? 0
Ā-i-kībhā-- -i-- sēn--r---ā-a? Ā-- k------ s--- s------ y---- Ā-i k-b-ā-ē s-ṭ- s-n-ā-ē y-b-? ------------------------------ Āmi kībhābē siṭi sēnṭārē yāba?
Em fa falta un taxi. আমা--একট- ট্-াক--ি--াই-৷ আ--- এ--- ট------- চ-- ৷ আ-া- এ-ট- ট-য-ক-স- চ-ই ৷ ------------------------ আমার একটা ট্যাক্সি চাই ৷ 0
Ā--ra--kaṭ---yā-si-c--i Ā---- ē---- ṭ----- c--- Ā-ā-a ē-a-ā ṭ-ā-s- c-'- ----------------------- Āmāra ēkaṭā ṭyāksi cā'i
Em fa falta un pla de la ciutat. আম-র---র-- -ক-- ---া- -া-মানচ--্------৷ আ--- শ---- এ--- ম---- ব- ম------- চ-- ৷ আ-া- শ-র-র এ-ট- ম-য-প ব- ম-ন-ি-্- চ-ই ৷ --------------------------------------- আমার শহরের একটা ম্যাপ বা মানচিত্র চাই ৷ 0
ā-ā-a-śah---r---k-------p--b--m---c--ra c-'i ā---- ś------- ē---- m---- b- m-------- c--- ā-ā-a ś-h-r-r- ē-a-ā m-ā-a b- m-n-c-t-a c-'- -------------------------------------------- āmāra śaharēra ēkaṭā myāpa bā mānacitra cā'i
Em fa falta un hotel. আ-ার এ-ট- ------চা- ৷ আ--- এ--- হ---- চ-- ৷ আ-া- এ-ট- হ-ট-ল চ-ই ৷ --------------------- আমার একটা হোটেল চাই ৷ 0
ām-r-----ṭ--hōṭ--- cā'i ā---- ē---- h----- c--- ā-ā-a ē-a-ā h-ṭ-l- c-'- ----------------------- āmāra ēkaṭā hōṭēla cā'i
M’agradaria llogar un cotxe. আ-- এ--- --ড-- --ড-- নিত--চ-ই ৷ আ-- এ--- গ---- ভ---- ন--- চ-- ৷ আ-ি এ-ট- গ-ড-ী ভ-ড-া ন-ত- চ-ই ৷ ------------------------------- আমি একটা গাড়ী ভাড়া নিতে চাই ৷ 0
āmi-ēka-ā gāṛ- b--ṛ--n-------i ā-- ē---- g--- b---- n--- c--- ā-i ē-a-ā g-ṛ- b-ā-ā n-t- c-'- ------------------------------ āmi ēkaṭā gāṛī bhāṛā nitē cā'i
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. এ- -মা- ক-রেড-ট -ার-ড ৷ এ- আ--- ক------ ক---- ৷ এ- আ-া- ক-র-ড-ট ক-র-ড ৷ ----------------------- এই আমার ক্রেডিট কার্ড ৷ 0
ē'--āmār--k-ēḍ--------a ē-- ā---- k------ k---- ē-i ā-ā-a k-ē-i-a k-r-a ----------------------- ē'i āmāra krēḍiṭa kārḍa
Aquí teniu el meu permís de conduir. এ- আমার---ই--ন--৤ এ- আ--- ল-------- এ- আ-া- ল-ই-ে-্-৤ ----------------- এই আমার লাইসেন্স৤ 0
ē-i -m--a lā--sē---৤ ē-- ā---- l--------- ē-i ā-ā-a l-'-s-n-a- -------------------- ē'i āmāra lā'isēnsa৤
Què s’ha de visitar a la ciutat? শ-রে ---ব-র ম--ক- -ছে? শ--- দ----- ম- ক- আ--- শ-র- দ-খ-া- ম- ক- আ-ে- ---------------------- শহরে দেখবার মত কী আছে? 0
śah-rē-----a-ā-a-m--a kī-ā-h-? ś----- d-------- m--- k- ā---- ś-h-r- d-k-a-ā-a m-t- k- ā-h-? ------------------------------ śaharē dēkhabāra mata kī āchē?
Vagi a la ciutat vella. আ--ি----োন----রে-য---৷ আ--- প----- শ--- য-- ৷ আ-ন- প-র-ন- শ-র- য-ন ৷ ---------------------- আপনি পুরোনো শহরে যান ৷ 0
Ā--ni pu--nō śa-a-ē --na Ā---- p----- ś----- y--- Ā-a-i p-r-n- ś-h-r- y-n- ------------------------ Āpani purōnō śaharē yāna
Faci una visita guiada. আপ-- শহর --র---েখতে যান ৷ আ--- শ-- ঘ--- দ---- য-- ৷ আ-ন- শ-র ঘ-র- দ-খ-ে য-ন ৷ ------------------------- আপনি শহর ঘুরে দেখতে যান ৷ 0
āp--- śa-ara --------kh-tē -ā-a ā---- ś----- g---- d------ y--- ā-a-i ś-h-r- g-u-ē d-k-a-ē y-n- ------------------------------- āpani śahara ghurē dēkhatē yāna
Vagi al port. আ--- বন্--ে-যা--৷ আ--- ব----- য-- ৷ আ-ন- ব-্-র- য-ন ৷ ----------------- আপনি বন্দরে যান ৷ 0
āp-n- -an---ē--ā-a ā---- b------ y--- ā-a-i b-n-a-ē y-n- ------------------ āpani bandarē yāna
Faci un recorregut pel port. আপনি---------রে-দেখত- -ান ৷ আ--- ব---- ঘ--- দ---- য-- ৷ আ-ন- ব-্-র ঘ-র- দ-খ-ে য-ন ৷ --------------------------- আপনি বন্দর ঘুরে দেখতে যান ৷ 0
ā---i --n-a-a-g-urē -ēk-a----ā-a ā---- b------ g---- d------ y--- ā-a-i b-n-a-a g-u-ē d-k-a-ē y-n- -------------------------------- āpani bandara ghurē dēkhatē yāna
Quines altres atraccions turístiques hi ha? এ-াড়-----য---ন---েখ-ার --য়-- --ে? এ----- অ--- ক--- দ----- জ---- আ--- এ-া-়- অ-্- ক-ন- দ-খ-া- জ-য়-া আ-ে- ---------------------------------- এছাড়া অন্য কোনো দেখবার জায়গা আছে? 0
ēc-ā-- --'y- --n----kh-bār--jāẏ-g----h-? ē----- a---- k--- d-------- j----- ā---- ē-h-ṛ- a-'-a k-n- d-k-a-ā-a j-ẏ-g- ā-h-? ---------------------------------------- ēchāṛā an'ya kōnō dēkhabāra jāẏagā āchē?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!