Manual de conversa

ca Països i llengües   »   bn বিভিন্ন দেশ এবং ভাষা

5 [cinc]

Països i llengües

Països i llengües

৫ [পাঁচ]

5 [pām̐ca]

বিভিন্ন দেশ এবং ভাষা

[bibhinna dēśa ēbaṁ bhāṣā]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
John és de Londres. জ- লন-----েকে -সেছে-৷ জ- ল---- থ--- এ---- ৷ জ- ল-্-ন থ-ক- এ-ে-ে ৷ --------------------- জন লন্ডন থেকে এসেছে ৷ 0
ja-a-lanḍan---hē---ēsē-hē j--- l------ t---- ē----- j-n- l-n-a-a t-ē-ē ē-ē-h- ------------------------- jana lanḍana thēkē ēsēchē
Londres és a la Gran Bretanya. লন-ড- গ্রেট--্-িট-ন--অব-্থি- ৷ ল---- গ---- ব------- অ------ ৷ ল-্-ন গ-র-ট ব-র-ট-ন- অ-স-থ-ত ৷ ------------------------------ লন্ডন গ্রেট ব্রিটেনে অবস্থিত ৷ 0
la--a-a -r--a----ṭēn---b--t-ita l------ g---- b------ a-------- l-n-a-a g-ē-a b-i-ē-ē a-a-t-i-a ------------------------------- lanḍana grēṭa briṭēnē abasthita
Ell parla anglès. স-------------- কথা --ে-৷ স- (-- ই------- ক-- ব-- ৷ স- (-) ই-র-জ-ত- ক-া ব-ে ৷ ------------------------- সে (ও) ইংরেজীতে কথা বলে ৷ 0
sē (ō- --r--ītē--a-hā-ba-ē s- (-- i------- k---- b--- s- (-) i-r-j-t- k-t-ā b-l- -------------------------- sē (ō) inrējītē kathā balē
La Maria és de Madrid. ম-র----ম-দ-র-- --কে এসে-- ৷ ম----- ম------ থ--- এ---- ৷ ম-র-য়- ম-দ-র-দ থ-ক- এ-ে-ে ৷ --------------------------- মারিয়া মাদ্রিদ থেকে এসেছে ৷ 0
mār-ẏā--ā---da-t-ē-ē ē--c-ē m----- m------ t---- ē----- m-r-ẏ- m-d-i-a t-ē-ē ē-ē-h- --------------------------- māriẏā mādrida thēkē ēsēchē
Madrid es troba a Espanya. মা-্র-দ -্পে-ে-অ-------৷ ম------ স----- অ------ ৷ ম-দ-র-দ স-প-ন- অ-স-থ-ত ৷ ------------------------ মাদ্রিদ স্পেনে অবস্থিত ৷ 0
m-----a --ēnē ab--thi-a m------ s---- a-------- m-d-i-a s-ē-ē a-a-t-i-a ----------------------- mādrida spēnē abasthita
Ella parla espanyol. ও--্-্যা-িশ--াষ---লে ৷ ও স-------- ভ--- ব-- ৷ ও স-প-য-ন-শ ভ-ষ- ব-ে ৷ ---------------------- ও স্প্যানিশ ভাষা বলে ৷ 0
ō-----n--- b-āṣā ---ē ō s------- b---- b--- ō s-y-n-ś- b-ā-ā b-l- --------------------- ō spyāniśa bhāṣā balē
Peter i Martha són de Berlín. পি--- -ব- ---্-া-বা--ল-ন-থ----এ-েছ--৷ প---- এ-- ম----- ব------ থ--- এ---- ৷ প-ট-র এ-ং ম-র-থ- ব-র-ল-ন থ-ক- এ-ে-ে ৷ ------------------------------------- পিটার এবং মার্থা বার্লিন থেকে এসেছে ৷ 0
p-ṭā-a -baṁ -ārthā-bār-i-- t-ēkē--s--hē p----- ē--- m----- b------ t---- ē----- p-ṭ-r- ē-a- m-r-h- b-r-i-a t-ē-ē ē-ē-h- --------------------------------------- piṭāra ēbaṁ mārthā bārlina thēkē ēsēchē
Berlín es troba a Alemanya. ব--্ল---জা-্ম----ে-অ-স্থিত ৷ ব------ জ--------- অ------ ৷ ব-র-ল-ন জ-র-ম-ন-ত- অ-স-থ-ত ৷ ---------------------------- বার্লিন জার্মানীতে অবস্থিত ৷ 0
b-----a -ārm-nī-- -ba-th-ta b------ j-------- a-------- b-r-i-a j-r-ā-ī-ē a-a-t-i-a --------------------------- bārlina jārmānītē abasthita
Tots dos parleu alemany? তো-----ুজন-ই -- জ---ম-ন --? ত---- দ----- ক- জ------ ব-- ত-ম-া দ-জ-ে- ক- জ-র-ম-ন ব-? --------------------------- তোমরা দুজনেই কি জার্মান বল? 0
tōm--ā-d-jan-'i-ki ---mān- -al-? t----- d------- k- j------ b---- t-m-r- d-j-n-'- k- j-r-ā-a b-l-? -------------------------------- tōmarā dujanē'i ki jārmāna bala?
Londres és una capital. লণ-ডন একট--র---ান--৷ ল---- এ--- র------ ৷ ল-্-ন এ-ট- র-জ-া-ী ৷ -------------------- লণ্ডন একটি রাজধানী ৷ 0
Laṇḍan---kaṭi --jad-ā-ī L------ ē---- r-------- L-ṇ-a-a ē-a-i r-j-d-ā-ī ----------------------- Laṇḍana ēkaṭi rājadhānī
Madrid i Berlín també són capitals. ম-দ-রি--এব----র্-ি-ও-রাজ-ানী-৷ ম------ এ-- ব------- র------ ৷ ম-দ-র-দ এ-ং ব-র-ল-ন- র-জ-া-ী ৷ ------------------------------ মাদ্রিদ এবং বার্লিনও রাজধানী ৷ 0
m--r----ē-a---ār---a'- ---ad--nī m------ ē--- b-------- r-------- m-d-i-a ē-a- b-r-i-a-ō r-j-d-ā-ī -------------------------------- mādrida ēbaṁ bārlina'ō rājadhānī
Les capitals són grans i sorolloses. রাজ-া---ু-- -ড---ব- কোলা--পূ--ণ-হয়-৷ র---------- ব-- এ-- ক---------- হ- ৷ র-জ-া-ী-ু-ো ব-় এ-ং ক-ল-হ-প-র-ণ হ- ৷ ------------------------------------ রাজধানীগুলো বড় এবং কোলাহলপূর্ণ হয় ৷ 0
r----hā--gu-- b----ē----kōl-h----ūrṇ- h-ẏa r------------ b--- ē--- k------------ h--- r-j-d-ā-ī-u-ō b-ṛ- ē-a- k-l-h-l-p-r-a h-ẏ- ------------------------------------------ rājadhānīgulō baṛa ēbaṁ kōlāhalapūrṇa haẏa
França es troba a Europa. ফ----্--ইউর-প--অবস্-ি- ৷ ফ------ ই----- অ------ ৷ ফ-র-ন-স ই-র-প- অ-স-থ-ত ৷ ------------------------ ফ্রান্স ইউরোপে অবস্থিত ৷ 0
ph---sa-i'u-ōp- ab---h-ta p------ i------ a-------- p-r-n-a i-u-ō-ē a-a-t-i-a ------------------------- phrānsa i'urōpē abasthita
Egipte es troba a l’Àfrica. মি-- -ফ্--কা---ব-্-ি--৷ ম--- আ------- অ------ ৷ ম-শ- আ-্-ি-া- অ-স-থ-ত ৷ ----------------------- মিশর আফ্রিকায় অবস্থিত ৷ 0
mi-ar--ā----kāẏa --as-h--a m----- ā-------- a-------- m-ś-r- ā-h-i-ā-a a-a-t-i-a -------------------------- miśara āphrikāẏa abasthita
El Japó es troba a l’Àsia. জ-প---এশি-া- অবস্-িত-৷ জ---- এ----- অ------ ৷ জ-প-ন এ-ি-া- অ-স-থ-ত ৷ ---------------------- জাপান এশিয়ায় অবস্থিত ৷ 0
jāp--- ---ẏ--a-a-a-th--a j----- ē------ a-------- j-p-n- ē-i-ā-a a-a-t-i-a ------------------------ jāpāna ēśiẏāẏa abasthita
El Canadà es troba a l’Amèrica del Nord. কান--- -ত-ত- -ম-রিকায়---স্-িত-৷ ক----- উ---- আ------- অ------ ৷ ক-ন-ড- উ-্-র আ-ে-ি-া- অ-স-থ-ত ৷ ------------------------------- কানাডা উত্তর আমেরিকায় অবস্থিত ৷ 0
k-nā-- utt-ra--m--i--ẏa-a-ast---a k----- u----- ā-------- a-------- k-n-ḍ- u-t-r- ā-ē-i-ā-a a-a-t-i-a --------------------------------- kānāḍā uttara āmērikāẏa abasthita
El Panamà es troba a l’Amèrica Central. পা-াম- ম--য--মের-----অবস্থ-- ৷ প----- ম--- আ------- অ------ ৷ প-ন-ম- ম-্- আ-ে-ি-া- অ-স-থ-ত ৷ ------------------------------ পানামা মধ্য আমেরিকায় অবস্থিত ৷ 0
pā-ām- mad--- ā-ēri-ā-a --ast---a p----- m----- ā-------- a-------- p-n-m- m-d-y- ā-ē-i-ā-a a-a-t-i-a --------------------------------- pānāmā madhya āmērikāẏa abasthita
El Brasil es troba a l’Amèrica del Sud. ব্----ল দক-ষি- আম-র-----অ-স-থ-- ৷ ব------ দ----- আ------- অ------ ৷ ব-র-জ-ল দ-্-ি- আ-ে-ি-া- অ-স-থ-ত ৷ --------------------------------- ব্রাজিল দক্ষিণ আমেরিকায় অবস্থিত ৷ 0
b-ājil- ----i-a --ē-ik-ẏa ----t--ta b------ d------ ā-------- a-------- b-ā-i-a d-k-i-a ā-ē-i-ā-a a-a-t-i-a ----------------------------------- brājila dakṣiṇa āmērikāẏa abasthita

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i dialectes

Al món hi ha entre 6.000 i 7.000 llengües diferents. El nombre de dialectes és molt més gran. Però quina diferència hi ha entre llengua i dialecte? Els dialectes estan sempre relacionats amb una clara demarcació geogràfica. Formen part de les varietats regionals d'una llengua. De manera que els dialectes són els sistemes lingüístics amb menys cobertura. Per regla general, els dialectes només es parlen, no s'escriuen. Formen un sistema lingüístic propi. I segueixen les seves pròpies regles. En teoria, qualsevol llengua pot tenir molts dialectes. Tots els dialectes depenen de la llengua estàndard. La llengua estàndard l'entenen tots membres d'un país. Mitjançant la llengua estàndard es poden comunicar tots els parlants dels diferents dialectes. La importància dels dialectes, en general, és cada vegada menor. A les ciutats amb prou feines se sent parlar ja varietats dialectals. També en l'àmbit laboral s'imposa cada vegada més la varietat estàndard d'una llengua. Els parlants d'un dialecte sovint són considerats rústics i incultes. Però en realitat n'hi ha de totes les classes socials. Els que s'expressen en una forma dialectal de cap manera són menys intel·ligents que els altres. Tot el contrari! Parlar un dialecte té molts avantatges. En un curs de llengua, per exemple. Els parlants d'un dialecte saben que hi ha diferents formes lingüístiques. I estan acostumats a canviar de registre lingüístic rapidament. Per això els parlants d'un dialecte tenen una capacitat especial per a la variació lingüística. Tenen un sentit desenvolupat per saber el registre de la llengua que cada situació requereix. Això està demostrat científicament. Així doncs: valora el teu dialecte! Val la pena!
Sabia vostè que?
El búlgar pertany a la familia de les llengües eslaves meridionals. Té uns 10 milions de parlants, la majoria procedents de Bulgària, però també es parla en altres països com Ucraïna y Moldàvia. És una de les llengües eslaves més antigues documentades. També compta amb algunes peculiaritats pròpies. Resulta particularment interessant la seva similitud amb l’albanès i el romanès, dos idiomas que no són d’origen eslau. Encara que ambdues branques compten amb varis paral·lelismes. Per aquest motiu s’els engloba habitualment com a llengües lenguas balcàniques, ja que tenen moltes característiques en comú, però no estàn relacionades entre elles. Els verbs búlgars presenten varies formes, però careixen del mode infinitiu. Si vols aprendre aquest peculiar idioma, veuràs com de seguida descubriràs moltíssimes coses interessants.