Manual de conversa

ca Passat 2   »   bn অতীত কাল ২

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

৮২ [বিরাশি]

82 [Birāśi]

অতীত কাল ২

[atīta kāla 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? তোম-ক- কি -্---্বু---্স ডা--ে -য়েছিল? ত----- ক- অ------------ ড---- হ------ ত-ম-ক- ক- অ-য-ম-ব-ল-ন-স ড-ক-ে হ-ে-ি-? ------------------------------------- তোমাকে কি অ্যাম্বুলেন্স ডাকতে হয়েছিল? 0
tō---ē-ki ---ā-b-l-ns- ḍā-atē--a--c---a? t----- k- a----------- ḍ----- h--------- t-m-k- k- a-y-m-u-ē-s- ḍ-k-t- h-ẏ-c-i-a- ---------------------------------------- tōmākē ki ayāmbulēnsa ḍākatē haẏēchila?
Havies de trucar al metge? ত------কি-ডা--তা-----ত---য়েছ--? ত----- ক- ড------ ড---- হ------ ত-ম-ক- ক- ড-ক-ত-র ড-ক-ে হ-ে-ি-? ------------------------------- তোমাকে কি ডাক্তার ডাকতে হয়েছিল? 0
T-mā---k---āk-āra ḍ-k-t- h-ẏ-chila? T----- k- ḍ------ ḍ----- h--------- T-m-k- k- ḍ-k-ā-a ḍ-k-t- h-ẏ-c-i-a- ----------------------------------- Tōmākē ki ḍāktāra ḍākatē haẏēchila?
Havies de trucar a la policia? তো-া-ে-কি পু-----া--ে--য়ে-িল? ত----- ক- প---- ড---- হ------ ত-ম-ক- ক- প-ল-শ ড-ক-ে হ-ে-ি-? ----------------------------- তোমাকে কি পুলিশ ডাকতে হয়েছিল? 0
Tōm--ē--i --l-śa --k------ẏēc-i-a? T----- k- p----- ḍ----- h--------- T-m-k- k- p-l-ś- ḍ-k-t- h-ẏ-c-i-a- ---------------------------------- Tōmākē ki puliśa ḍākatē haẏēchila?
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. আ---র ক--ে--- ---ি-োন --্-র--ছে- -খ-ই আম-র--াছে---ল-৷ আ---- ক--- ক- ট------ ন---- আ--- এ--- আ--- ক--- ছ-- ৷ আ-ন-র ক-ছ- ক- ট-ল-ফ-ন ন-্-র আ-ে- এ-ন- আ-া- ক-ছ- ছ-ল ৷ ----------------------------------------------------- আপনার কাছে কি টেলিফোন নম্বর আছে? এখনই আমার কাছে ছিল ৷ 0
Āpa-āra k-c-- ki-ṭ-li-hōna----bar---c-ē? -kh-n-'i---āra-kā--- chila Ā------ k---- k- ṭ-------- n------ ā---- Ē------- ā---- k---- c---- Ā-a-ā-a k-c-ē k- ṭ-l-p-ō-a n-m-a-a ā-h-? Ē-h-n-'- ā-ā-a k-c-ē c-i-a ------------------------------------------------------------------- Āpanāra kāchē ki ṭēliphōna nambara āchē? Ēkhana'i āmāra kāchē chila
Té l’adreça? Fa no res la tenia. আ-ন-র-ক--ে -ি-ঠ---ন- -ছে- --ন- আ-া--ক-ছ- ছ---৷ আ---- ক--- ক- ঠ----- আ--- এ--- আ--- ক--- ছ-- ৷ আ-ন-র ক-ছ- ক- ঠ-ক-ন- আ-ে- এ-ন- আ-া- ক-ছ- ছ-ল ৷ ---------------------------------------------- আপনার কাছে কি ঠিকানা আছে? এখনই আমার কাছে ছিল ৷ 0
ā---ā-a--ā--ē ---ṭ-ikā-- ---ē? Ē--a-a'- ---ra-----ē chila ā------ k---- k- ṭ------ ā---- Ē------- ā---- k---- c---- ā-a-ā-a k-c-ē k- ṭ-i-ā-ā ā-h-? Ē-h-n-'- ā-ā-a k-c-ē c-i-a --------------------------------------------------------- āpanāra kāchē ki ṭhikānā āchē? Ēkhana'i āmāra kāchē chila
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. আ--ার ক----শহ-ের ------্র--ছ-? এ--- আ-া--কাছে-ছ---৷ আ---- ক--- শ---- ম------- আ--- এ--- আ--- ক--- ছ-- ৷ আ-ন-র ক-ছ- শ-র-র ম-ন-ি-্- আ-ে- এ-ন- আ-া- ক-ছ- ছ-ল ৷ --------------------------------------------------- আপনার কাছে শহরের মানচিত্র আছে? এখনই আমার কাছে ছিল ৷ 0
ā-anār- k-chē-ś-h-rēra m--ac---a -c--?-Ē---n-'- --ā-- --chē ----a ā------ k---- ś------- m-------- ā---- Ē------- ā---- k---- c---- ā-a-ā-a k-c-ē ś-h-r-r- m-n-c-t-a ā-h-? Ē-h-n-'- ā-ā-a k-c-ē c-i-a ----------------------------------------------------------------- āpanāra kāchē śaharēra mānacitra āchē? Ēkhana'i āmāra kāchē chila
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. স--(--লে- -- সম- -ত -সে--ল- -- -ময় -ত-আসতে-পার--নি-৷ স- (----- ক- স-- ম- এ------ স- স-- ম- আ--- প--- ন- ৷ স- (-ে-ে- ক- স-য় ম- এ-ে-ি-? স- স-য় ম- আ-ত- প-র- ন- ৷ ---------------------------------------------------- সে (ছেলে) কি সময় মত এসেছিল? সে সময় মত আসতে পারে নি ৷ 0
s- (ch-l-)----s--a-- m-t--ēs---------- -a-a-a--a-a---at------ -i s- (------ k- s----- m--- ē-------- S- s----- m--- ā---- p--- n- s- (-h-l-) k- s-m-ẏ- m-t- ē-ē-h-l-? S- s-m-ẏ- m-t- ā-a-ē p-r- n- ---------------------------------------------------------------- sē (chēlē) ki samaẏa mata ēsēchila? Sē samaẏa mata āsatē pārē ni
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. স--(-েলে---- ----তা-খুঁজে-প--েছি-? -- রা-্-া-খ--জ- -া-ন- ৷ স- (----- ক- র----- খ---- প------- স- র----- খ---- প---- ৷ স- (-ে-ে- ক- র-স-ত- খ-ঁ-ে প-য়-ছ-ল- স- র-স-ত- খ-ঁ-ে প-য়-ি ৷ ---------------------------------------------------------- সে (ছেলে) কি রাস্তা খুঁজে পেয়েছিল? সে রাস্তা খুঁজে পায়নি ৷ 0
s- -c-ē-ē)--- r-s-ā-k-u--j---ē-ēchila? S- rās-ā khum-j- -----i s- (------ k- r---- k------ p--------- S- r---- k------ p----- s- (-h-l-) k- r-s-ā k-u-̐-ē p-ẏ-c-i-a- S- r-s-ā k-u-̐-ē p-ẏ-n- -------------------------------------------------------------- sē (chēlē) ki rāstā khum̐jē pēẏēchila? Sē rāstā khum̐jē pāẏani
T’entenia? No em podia entendre. সে---েল-- ত-ম-ক- -ু-----ে-ে-ি----ে -ম----ব-ঝ-ে ---েন- ৷ স- (----- ত----- ব---- প------- স- আ---- ব---- প----- ৷ স- (-ে-ে- ত-ম-ক- ব-ঝ-ে প-র-ছ-ল- স- আ-া-ে ব-ঝ-ে প-র-ন- ৷ ------------------------------------------------------- সে (ছেলে) তোমাকে বুঝতে পেরেছিল? সে আমাকে বুঝতে পারেনি ৷ 0
sē -ch-l-- tō--kē b----t--p-rēc----? Sē āmāk--------ē pā-ē-i s- (------ t----- b------ p--------- S- ā---- b------ p----- s- (-h-l-) t-m-k- b-j-a-ē p-r-c-i-a- S- ā-ā-ē b-j-a-ē p-r-n- ------------------------------------------------------------ sē (chēlē) tōmākē bujhatē pērēchila? Sē āmākē bujhatē pārēni
Per què no vas poder arribar a l’hora? ত--ি স-য়--ত-ক-ন আসতে প----? ত--- স-- ম- ক-- আ--- প----- ত-ম- স-য় ম- ক-ন আ-ত- প-র-ি- --------------------------- তুমি সময় মত কেন আসতে পারনি? 0
t-mi --maẏa--ata k--- ---tē-pār--i? t--- s----- m--- k--- ā---- p------ t-m- s-m-ẏ- m-t- k-n- ā-a-ē p-r-n-? ----------------------------------- tumi samaẏa mata kēna āsatē pārani?
Per què no vas poder trobar el camí? তুম---ে---াস্ত--খুঁজ--পা-ন-? ত--- ক-- র----- খ---- প----- ত-ম- ক-ন র-স-ত- খ-ঁ-ে প-ও-ি- ---------------------------- তুমি কেন রাস্তা খুঁজে পাওনি? 0
Tum- --------t- -h----- pā--n-? T--- k--- r---- k------ p------ T-m- k-n- r-s-ā k-u-̐-ē p-'-n-? ------------------------------- Tumi kēna rāstā khum̐jē pā'ōni?
Per què no el podies entendre? ত--ি-ক-- ত-ক- ---ত--পা--ি? ত--- ক-- ত--- ব---- প----- ত-ম- ক-ন ত-ক- ব-ঝ-ে প-র-ি- -------------------------- তুমি কেন তাকে বুঝতে পারনি? 0
Tum- k--a-t-k--b-j---ē-p--a--? T--- k--- t--- b------ p------ T-m- k-n- t-k- b-j-a-ē p-r-n-? ------------------------------ Tumi kēna tākē bujhatē pārani?
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. আ-ি--ম- ---আ-----া--নি-ক-র--ক-নো--াস ছ---ন- ৷ আ-- স-- ম- আ--- প----- ক--- ক--- ব-- ছ-- ন- ৷ আ-ি স-য় ম- আ-ত- প-র-ন- ক-র- ক-ন- ব-স ছ-ল ন- ৷ --------------------------------------------- আমি সময় মত আসতে পারিনি কারণ কোনো বাস ছিল না ৷ 0
Ā-i s---ẏ- m--a----t- -ā--n---ā-aṇa -ō-ō --s------a nā Ā-- s----- m--- ā---- p----- k----- k--- b--- c---- n- Ā-i s-m-ẏ- m-t- ā-a-ē p-r-n- k-r-ṇ- k-n- b-s- c-i-a n- ------------------------------------------------------ Āmi samaẏa mata āsatē pārini kāraṇa kōnō bāsa chila nā
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. আমি -াস্তা খুঁজ- পা----ক-রণ-আ-ার ---ে শহ-ে- ক-নো মা-চ--্--ছিল-ন- ৷ আ-- র----- খ---- প---- ক--- আ--- ক--- শ---- ক--- ম------- ছ-- ন- ৷ আ-ি র-স-ত- খ-ঁ-ে প-ই-ি ক-র- আ-া- ক-ছ- শ-র-র ক-ন- ম-ন-ি-্- ছ-ল ন- ৷ ------------------------------------------------------------------ আমি রাস্তা খুঁজে পাইনি কারণ আমার কাছে শহরের কোনো মানচিত্র ছিল না ৷ 0
ā----āst---hu-̐----ā'-n--kār----ā--ra--āc----a--rēr- k-nō mān--itra ---la-nā ā-- r---- k------ p----- k----- ā---- k---- ś------- k--- m-------- c---- n- ā-i r-s-ā k-u-̐-ē p-'-n- k-r-ṇ- ā-ā-a k-c-ē ś-h-r-r- k-n- m-n-c-t-a c-i-a n- ---------------------------------------------------------------------------- āmi rāstā khum̐jē pā'ini kāraṇa āmāra kāchē śaharēra kōnō mānacitra chila nā
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. আমি ত-কে - --া---ব-ঝত- --রি-- -া---খ---জো-ে-গান-বা-ছ-- ৷ আ-- ত--- / ও---- ব---- প----- ক--- খ-- জ--- গ-- ব----- ৷ আ-ি ত-ক- / ও-া-ে ব-ঝ-ে প-র-ন- ক-র- খ-ব জ-র- গ-ন ব-জ-ি- ৷ -------------------------------------------------------- আমি তাকে / ওনাকে বুঝতে পারিনি কারণ খুব জোরে গান বাজছিল ৷ 0
ā-i tā-ē --ō-āk--buj-atē pāri---k-r-ṇa-kh----j-----ān---āj-----a ā-- t--- / ō---- b------ p----- k----- k---- j--- g--- b-------- ā-i t-k- / ō-ā-ē b-j-a-ē p-r-n- k-r-ṇ- k-u-a j-r- g-n- b-j-c-i-a ---------------------------------------------------------------- āmi tākē / ōnākē bujhatē pārini kāraṇa khuba jōrē gāna bājachila
Vaig haver de prendre un taxi. আমাকে-----ক----নি-ে-হ---ি--৷ আ---- ট------- ন--- হ----- ৷ আ-া-ে ট-য-ক-স- ন-ত- হ-ে-ি- ৷ ---------------------------- আমাকে ট্যাক্সি নিতে হয়েছিল ৷ 0
ā-āk---yā-si-n-t--h-ẏ-chi-a ā---- ṭ----- n--- h-------- ā-ā-ē ṭ-ā-s- n-t- h-ẏ-c-i-a --------------------------- āmākē ṭyāksi nitē haẏēchila
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. আম-কে শ--ের -কট--ম------- ----- হ-েছিল ৷ আ---- শ---- এ--- ম------- ক---- হ----- ৷ আ-া-ে শ-র-র এ-ট- ম-ন-ি-্- ক-ন-ে হ-ে-ি- ৷ ---------------------------------------- আমাকে শহরের একটা মানচিত্র কিনতে হয়েছিল ৷ 0
ā-ākē--a----ra--ka-ā -ā-ac-t-a-kin-t---aẏēc-ila ā---- ś------- ē---- m-------- k----- h-------- ā-ā-ē ś-h-r-r- ē-a-ā m-n-c-t-a k-n-t- h-ẏ-c-i-a ----------------------------------------------- āmākē śaharēra ēkaṭā mānacitra kinatē haẏēchila
Vaig haver d’apagar la ràdio. আ-া----ে--ও---্ধ কর-ে ------ ৷ আ---- র---- ব--- ক--- হ----- ৷ আ-া-ে র-ড-ও ব-্- ক-ত- হ-ে-ি- ৷ ------------------------------ আমাকে রেডিও বন্ধ করতে হয়েছিল ৷ 0
ā-āk- rēḍi-- b-ndha-k-ratē-h--ēc---a ā---- r----- b----- k----- h-------- ā-ā-ē r-ḍ-'- b-n-h- k-r-t- h-ẏ-c-i-a ------------------------------------ āmākē rēḍi'ō bandha karatē haẏēchila

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!