Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   pa ਕੁਝ ਚੰਗਾ ਲੱਗਣਾ

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [ਸੱਤਰ]

70 [Satara]

ਕੁਝ ਚੰਗਾ ਲੱਗਣਾ

[kujha cagā lagaṇā]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? ਕ- ਤ-ਸੀ--ਸਿਗਰਟ ਪੀਣ--ਹੈ? ਕ- ਤ---- ਸ---- ਪ--- ਹ-- ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਸ-ਗ-ਟ ਪ-ਣ- ਹ-? ----------------------- ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਸਿਗਰਟ ਪੀਣੀ ਹੈ? 0
kī tu-īṁ-s-garaṭ- pī-- ha-? k- t---- s------- p--- h--- k- t-s-ṁ s-g-r-ṭ- p-ṇ- h-i- --------------------------- kī tusīṁ sigaraṭa pīṇī hai?
Que li agradaria ballar a vostè? ਕੀ ਤ-ਸੀ--ਨ-ਚ-ਾ--ੈ? ਕ- ਤ---- ਨ---- ਹ-- ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਨ-ਚ-ਾ ਹ-? ------------------ ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਨੱਚਣਾ ਹੈ? 0
K- --s-ṁ-n----- -a-? K- t---- n----- h--- K- t-s-ṁ n-c-ṇ- h-i- -------------------- Kī tusīṁ nacaṇā hai?
Que li agradaria passejar a vostè? ਕੀ ਤ-----ਿਲਣਾ----ੁੰ-- / ਚ--ੁ--ੀ ਹ-ਂ? ਕ- ਤ-- ਟ----- ਚ------ / ਚ------ ਹ--- ਕ- ਤ-ੰ ਟ-ਿ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ------------------------------------ ਕੀ ਤੂੰ ਟਹਿਲਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ? 0
K---ū--a--laṇā--āhu------hu-- h--ṁ? K- t- ṭ------- c------ c----- h---- K- t- ṭ-h-l-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-i-? ----------------------------------- Kī tū ṭahilaṇā cāhudā/ cāhudī haiṁ?
M’agradaria fumar. ਮ-- ਸ-ਗਰਟ ਪੀ-----। ਮ-- ਸ---- ਪ--- ਹ-- ਮ-ਂ ਸ-ਗ-ਟ ਪ-ਣ- ਹ-। ------------------ ਮੈਂ ਸਿਗਰਟ ਪੀਣੀ ਹੈ। 0
Ma-ṁ-s-gara-a p--- -a-. M--- s------- p--- h--- M-i- s-g-r-ṭ- p-ṇ- h-i- ----------------------- Maiṁ sigaraṭa pīṇī hai.
Voldries un cigarret? ਕ----ਨੂ- -ਿਗ-ਟ-ਚਾਹੀਦੀ-ਹੈ? ਕ- ਤ---- ਸ---- ਚ----- ਹ-- ਕ- ਤ-ਨ-ੰ ਸ-ਗ-ਟ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-? ------------------------- ਕੀ ਤੈਨੂੰ ਸਿਗਰਟ ਚਾਹੀਦੀ ਹੈ? 0
Kī t-i-- sig---ṭ-----ī-ī---i? K- t---- s------- c----- h--- K- t-i-ū s-g-r-ṭ- c-h-d- h-i- ----------------------------- Kī tainū sigaraṭa cāhīdī hai?
(Ell) voldria foc. ਉਸ-ੂ--ਸੁਲਗ-ੳਣ ਲ- --- ਚ-ਹ-ਦ--ਹ-? ਉ---- ਸ------ ਲ- ਕ-- ਚ----- ਹ-- ਉ-ਨ-ੰ ਸ-ਲ-ਾ-ਣ ਲ- ਕ-ਝ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-? ------------------------------- ਉਸਨੂੰ ਸੁਲਗਾੳਣ ਲਈ ਕੁਝ ਚਾਹੀਦਾ ਹੈ? 0
Us-----ul---ṇa ------uj-- cā-ī-----i? U---- s------- l--- k---- c----- h--- U-a-ū s-l-g-ṇ- l-'- k-j-a c-h-d- h-i- ------------------------------------- Usanū sulagāṇa la'ī kujha cāhīdā hai?
M’agradaria beure alguna cosa. ਮੈਂ--ੁਝ -ੀਣ- ---ੁ--- - --ਹੁੰ-ੀ ---। ਮ-- ਕ-- ਪ--- ਚ------ / ਚ------ ਹ--- ਮ-ਂ ਕ-ਝ ਪ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ----------------------------------- ਮੈਂ ਕੁਝ ਪੀਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
M----kuj---pīṇā -ā-ud-/ c-h--- h--. M--- k---- p--- c------ c----- h--- M-i- k-j-a p-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- ----------------------------------- Maiṁ kujha pīṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria menjar alguna cosa. ਮੈ---ੁਝ-ਖਾ-- -ਾ----ਾ-/-ਚਾਹੁੰ-ੀ -ਾਂ। ਮ-- ਕ-- ਖ--- ਚ------ / ਚ------ ਹ--- ਮ-ਂ ਕ-ਝ ਖ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ----------------------------------- ਮੈਂ ਕੁਝ ਖਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
Ma-ṁ-kuj-a---ā---c--ud-- cāhud- -ā-. M--- k---- k---- c------ c----- h--- M-i- k-j-a k-ā-ā c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- ------------------------------------ Maiṁ kujha khāṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria descansar una mica. ਮ-ਂ-ਥੋੜ-ਹਾ-ਆਰ----ਰ-- ਚਾਹੁ----/ ----ੰਦ- ਹਾ-। ਮ-- ਥ----- ਆ--- ਕ--- ਚ------ / ਚ------ ਹ--- ਮ-ਂ ਥ-ੜ-ਹ- ਆ-ਾ- ਕ-ਨ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ------------------------------------------- ਮੈਂ ਥੋੜ੍ਹਾ ਆਰਾਮ ਕਰਨਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
Ma-- -hō-hā -rā---k-r-nā-c-hud-- cāhud- h-ṁ. M--- t----- ā---- k----- c------ c----- h--- M-i- t-ō-h- ā-ā-a k-r-n- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- -------------------------------------------- Maiṁ thōṛhā ārāma karanā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria preguntar-li una cosa. ਮੈ- ਤ--ਾਨ-ੰ ਕੁ---ੁੱ--ਾ-ਚਾਹੁ-ਦਾ-/---ਹੁ-ਦੀ -ਾਂ। ਮ-- ਤ------ ਕ-- ਪ----- ਚ------ / ਚ------ ਹ--- ਮ-ਂ ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਕ-ਝ ਪ-ੱ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- --------------------------------------------- ਮੈਂ ਤੁਹਾਨੂੰ ਕੁਝ ਪੁੱਛਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
Maiṁ -u-ān- k-jha ----aṇ----hu----cāhu-ī----. M--- t----- k---- p------ c------ c----- h--- M-i- t-h-n- k-j-a p-c-a-ā c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- --------------------------------------------- Maiṁ tuhānū kujha puchaṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria demanar-li una cosa. ਮੈ- ਤੁਹ-ਨ-- -ੇਨਤੀ---ਨਾ -ਾ-ੁ-ਦਾ-/--ਾਹ---- -ਾਂ। ਮ-- ਤ------ ਬ---- ਕ--- ਚ------ / ਚ------ ਹ--- ਮ-ਂ ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਬ-ਨ-ੀ ਕ-ਨ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- --------------------------------------------- ਮੈਂ ਤੁਹਾਨੂੰ ਬੇਨਤੀ ਕਰਨਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
Ma----u-----bēn-tī-k-r-nā-cāh-------hudī--ā-. M--- t----- b----- k----- c------ c----- h--- M-i- t-h-n- b-n-t- k-r-n- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- --------------------------------------------- Maiṁ tuhānū bēnatī karanā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria convidar-li a una cosa. ਮ-- --ਝ--ੱ-ਾ -ੇ-ਾ ਚਾ--ੰ-ਾ-- -ਾ----ੀ--ਾਂ। ਮ-- ਕ-- ਸ--- ਦ--- ਚ------ / ਚ------ ਹ--- ਮ-ਂ ਕ-ਝ ਸ-ਦ- ਦ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ---------------------------------------- ਮੈਂ ਕੁਝ ਸੱਦਾ ਦੇਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
M-i--ku-h---a-ā dēṇā c-hu--- -āhud- --ṁ. M--- k---- s--- d--- c------ c----- h--- M-i- k-j-a s-d- d-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- ---------------------------------------- Maiṁ kujha sadā dēṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
Què li agradaria prendre, si us plau? ਤੂ- ----ਾਹ--ਦਾ /-ਚਾ-ੁ--ੀ ---? ਤ-- ਕ- ਚ------ / ਚ------ ਹ--- ਤ-ੰ ਕ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ----------------------------- ਤੂੰ ਕੀ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ? 0
Tū-k- -ā----/-c---d---a--? T- k- c------ c----- h---- T- k- c-h-d-/ c-h-d- h-i-? -------------------------- Tū kī cāhudā/ cāhudī haiṁ?
Voldria un cafè? ਕ- ਤ-ੰ-ਕ----ਪ----ਚ--ੁ--ਾ-/ ਚਾਹੁੰ-ੀ--ੈ-? ਕ- ਤ-- ਕ--- ਪ--- ਚ------ / ਚ------ ਹ--- ਕ- ਤ-ੰ ਕ-ਫ- ਪ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- --------------------------------------- ਕੀ ਤੂੰ ਕਾਫੀ ਪੀਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ? 0
Kī----k-p-- pīṇ- --h-dā/-cā-u-----iṁ? K- t- k---- p--- c------ c----- h---- K- t- k-p-ī p-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-i-? ------------------------------------- Kī tū kāphī pīṇā cāhudā/ cāhudī haiṁ?
O preferiria un te? ਜਾ- -ੂ- ਚਾ- ---ਾ--ਾ-ੁ--ਾ-/ ---ੁੰ-- ਹੈ-? ਜ-- ਤ-- ਚ-- ਪ--- ਚ------ / ਚ------ ਹ--- ਜ-ਂ ਤ-ੰ ਚ-ਹ ਪ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- --------------------------------------- ਜਾਂ ਤੂੰ ਚਾਹ ਪੀਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ? 0
Jā---ū-cā-- -----cāhud-- cāh--- h-iṁ? J-- t- c--- p--- c------ c----- h---- J-ṁ t- c-h- p-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-i-? ------------------------------------- Jāṁ tū cāha pīṇā cāhudā/ cāhudī haiṁ?
Ens agradaria anar a casa. ਅ-----ਰ -ਾਣਾ--ਾਹ--ਦ- - ਚਾਹ--ਦ--ਂ ਹ-ਂ। ਅ--- ਘ- ਜ--- ਚ------ / ਚ-------- ਹ--- ਅ-ੀ- ਘ- ਜ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ੇ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ-ਂ ਹ-ਂ- ------------------------------------- ਅਸੀਂ ਘਰ ਜਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ / ਚਾਹੁੰਦੀਆਂ ਹਾਂ। 0
A-īṁ -ha-a-jā---c-hud----ā----'-ṁ -āṁ. A--- g---- j--- c------ c-------- h--- A-ī- g-a-a j-ṇ- c-h-d-/ c-h-d-'-ṁ h-ṁ- -------------------------------------- Asīṁ ghara jāṇā cāhudē/ cāhudī'āṁ hāṁ.
Voleu un taxi? ਕੀ--ੈ--ੰ---ਕਸ- ---ੀ-----? ਕ- ਤ---- ਟ---- ਚ----- ਹ-- ਕ- ਤ-ਨ-ੰ ਟ-ਕ-ੀ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-? ------------------------- ਕੀ ਤੈਨੂੰ ਟੈਕਸੀ ਚਾਹੀਦੀ ਹੈ? 0
K----i-- ṭai-as- c-hī------? K- t---- ṭ------ c----- h--- K- t-i-ū ṭ-i-a-ī c-h-d- h-i- ---------------------------- Kī tainū ṭaikasī cāhīdī hai?
Voldrien trucar per telèfon. ਉ--ਟੈਲ------ਰਨ- ਚਾ-ੁੰ-- - ਚਾਹੁ--ੀ--ੈ। ਉ- ਟ------ ਕ--- ਚ------ / ਚ------ ਹ-- ਉ- ਟ-ਲ-ਫ-ਨ ਕ-ਨ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-। ------------------------------------- ਉਹ ਟੈਲੀਫੋਨ ਕਰਨਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈ। 0
Uh---ail--hō-a ka-an--cāh---- -āh-d--h--. U-- ṭ--------- k----- c------ c----- h--- U-a ṭ-i-ī-h-n- k-r-n- c-h-d-/ c-h-d- h-i- ----------------------------------------- Uha ṭailīphōna karanā cāhudā/ cāhudī hai.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...