Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   bg желая, бих желал, искам, бих искал нещо

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [седемдесет]

70 [sedemdeset]

желая, бих желал, искам, бих искал нещо

[zhelaya, bikh zhelal, iskam, bikh iskal neshcho]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? И-к-т- ----а-п----е? И----- л- д- п------ И-к-т- л- д- п-ш-т-? -------------------- Искате ли да пушите? 0
I-k--e -i da p-s-i-e? I----- l- d- p------- I-k-t- l- d- p-s-i-e- --------------------- Iskate li da pushite?
Que li agradaria ballar a vostè? Ис--те -и -- танцуват-? И----- л- д- т--------- И-к-т- л- д- т-н-у-а-е- ----------------------- Искате ли да танцувате? 0
Is--t- l- d--t--ts-vat-? I----- l- d- t---------- I-k-t- l- d- t-n-s-v-t-? ------------------------ Iskate li da tantsuvate?
Que li agradaria passejar a vostè? Иск--е -и-д- ------хо----? И----- л- д- с- р--------- И-к-т- л- д- с- р-з-о-и-е- -------------------------- Искате ли да се разходите? 0
I---te -- da ---ra-kh-di-e? I----- l- d- s- r---------- I-k-t- l- d- s- r-z-h-d-t-? --------------------------- Iskate li da se razkhodite?
M’agradaria fumar. Ис-ам -а-----. И---- д- п---- И-к-м д- п-ш-. -------------- Искам да пуша. 0
Is-am-da -----. I---- d- p----- I-k-m d- p-s-a- --------------- Iskam da pusha.
Voldries un cigarret? Иска-е ли --г-ра? И----- л- ц------ И-к-т- л- ц-г-р-? ----------------- Искате ли цигара? 0
I-ka-- -- -s----a? I----- l- t------- I-k-t- l- t-i-a-a- ------------------ Iskate li tsigara?
(Ell) voldria foc. То- --к- -г-н-е. Т-- и--- о------ Т-й и-к- о-ъ-ч-. ---------------- Той иска огънче. 0
To- i-k----y-ch-. T-- i--- o------- T-y i-k- o-y-c-e- ----------------- Toy iska ogynche.
M’agradaria beure alguna cosa. Ис--м ---пи--не--. И---- д- п-- н---- И-к-м д- п-я н-щ-. ------------------ Искам да пия нещо. 0
I-k-- d--p-ya--e-h---. I---- d- p--- n------- I-k-m d- p-y- n-s-c-o- ---------------------- Iskam da piya neshcho.
M’agradaria menjar alguna cosa. Ис-ам-да -м-не--. И---- д- я- н---- И-к-м д- я- н-щ-. ----------------- Искам да ям нещо. 0
Iskam -- -am --sh-ho. I---- d- y-- n------- I-k-m d- y-m n-s-c-o- --------------------- Iskam da yam neshcho.
M’agradaria descansar una mica. Ис-а- д- -----д-хн- м---о. И---- д- с- о------ м----- И-к-м д- с- о-д-х-а м-л-о- -------------------------- Искам да си отдъхна малко. 0
Is--- d---i-------------ko. I---- d- s- o------- m----- I-k-m d- s- o-d-k-n- m-l-o- --------------------------- Iskam da si otdykhna malko.
M’agradaria preguntar-li una cosa. Б----ск-л-/--с-ала-д- Ви----и-а------. Б-- и---- / и----- д- В- п------ н---- Б-х и-к-л / и-к-л- д- В- п-п-т-м н-щ-. -------------------------------------- Бих искал / искала да Ви попитам нещо. 0
Bikh--s--- / is---a da -i-p--it-m ---h-h-. B--- i---- / i----- d- V- p------ n------- B-k- i-k-l / i-k-l- d- V- p-p-t-m n-s-c-o- ------------------------------------------ Bikh iskal / iskala da Vi popitam neshcho.
M’agradaria demanar-li una cosa. Б-х---кал ----ка-а-да -----м----за --що. Б-- и---- / и----- д- В- п----- з- н---- Б-х и-к-л / и-к-л- д- В- п-м-л- з- н-щ-. ---------------------------------------- Бих искал / искала да Ви помоля за нещо. 0
Bi-- i--al-- is---- -- Vi pom-l-a--a-neshcho. B--- i---- / i----- d- V- p------ z- n------- B-k- i-k-l / i-k-l- d- V- p-m-l-a z- n-s-c-o- --------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da Vi pomolya za neshcho.
M’agradaria convidar-li a una cosa. Бих-ис--л---ис--л- д- -- п-к-н-----н-що. Б-- и---- / и----- д- В- п----- н- н---- Б-х и-к-л / и-к-л- д- В- п-к-н- н- н-щ-. ---------------------------------------- Бих искал / искала да Ви поканя на нещо. 0
B--h--s----/ -s-a----- ----oka--- n- -eshch-. B--- i---- / i----- d- V- p------ n- n------- B-k- i-k-l / i-k-l- d- V- p-k-n-a n- n-s-c-o- --------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da Vi pokanya na neshcho.
Què li agradaria prendre, si us plau? К---о -бич-те-/ --ла-----моля? К---- о------ / ж------- м---- К-к-о о-и-а-е / ж-л-е-е- м-л-? ------------------------------ Какво обичате / желаете, моля? 0
Ka-vo--bic--te - --ela-t----o-y-? K---- o------- / z-------- m----- K-k-o o-i-h-t- / z-e-a-t-, m-l-a- --------------------------------- Kakvo obichate / zhelaete, molya?
Voldria un cafè? Ж-лаете-ли -аф-? Ж------ л- к---- Ж-л-е-е л- к-ф-? ---------------- Желаете ли кафе? 0
Zhelaet---i-----? Z------- l- k---- Z-e-a-t- l- k-f-? ----------------- Zhelaete li kafe?
O preferiria un te? И------д-очи-ате-чай? И-- п----------- ч--- И-и п-е-п-ч-т-т- ч-й- --------------------- Или предпочитате чай? 0
Il--------c-it-te chay? I-- p------------ c---- I-i p-e-p-c-i-a-e c-a-? ----------------------- Ili predpochitate chay?
Ens agradaria anar a casa. Ние----аме--- с- -рибе-ем--к-щи. Н-- и----- д- с- п------- в----- Н-е и-к-м- д- с- п-и-е-е- в-ъ-и- -------------------------------- Ние искаме да се приберем вкъщи. 0
Ni-----am--da s--p-i--re- v-ys--hi. N-- i----- d- s- p------- v-------- N-e i-k-m- d- s- p-i-e-e- v-y-h-h-. ----------------------------------- Nie iskame da se priberem vkyshchi.
Voleu un taxi? Же------ли-та-с-? Ж------ л- т----- Ж-л-е-е л- т-к-и- ----------------- Желаете ли такси? 0
Z-e--e-e-li--aks-? Z------- l- t----- Z-e-a-t- l- t-k-i- ------------------ Zhelaete li taksi?
Voldrien trucar per telèfon. Т--и-ка---а-се о---я--по -е-----а. Т- и---- д- с- о----- п- т-------- Т- и-к-т д- с- о-а-я- п- т-л-ф-н-. ---------------------------------- Те искат да се обадят по телефона. 0
Te--s-at ---se o----at-po t-l-f--a. T- i---- d- s- o------ p- t-------- T- i-k-t d- s- o-a-y-t p- t-l-f-n-. ----------------------------------- Te iskat da se obadyat po telefona.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...