Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   bg желая, бих желал, искам, бих искал нещо

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [седемдесет]

70 [sedemdeset]

желая, бих желал, искам, бих искал нещо

zhelaya, bikh zhelal, iskam, bikh iskal neshcho

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Иск-те -- да---ш-те? И_____ л_ д_ п______ И-к-т- л- д- п-ш-т-? -------------------- Искате ли да пушите? 0
I--a-- -- ---pushi-e? I_____ l_ d_ p_______ I-k-t- l- d- p-s-i-e- --------------------- Iskate li da pushite?
Que li agradaria ballar a vostè? Иск-т--л-------н--вате? И_____ л_ д_ т_________ И-к-т- л- д- т-н-у-а-е- ----------------------- Искате ли да танцувате? 0
Is---e -i--- t--ts-v-t-? I_____ l_ d_ t__________ I-k-t- l- d- t-n-s-v-t-? ------------------------ Iskate li da tantsuvate?
Que li agradaria passejar a vostè? И-------- -а-с---а--о----? И_____ л_ д_ с_ р_________ И-к-т- л- д- с- р-з-о-и-е- -------------------------- Искате ли да се разходите? 0
I--ate ----- se--azkho--te? I_____ l_ d_ s_ r__________ I-k-t- l- d- s- r-z-h-d-t-? --------------------------- Iskate li da se razkhodite?
M’agradaria fumar. И--ам-да пуш-. И____ д_ п____ И-к-м д- п-ш-. -------------- Искам да пуша. 0
I---m ---pu---. I____ d_ p_____ I-k-m d- p-s-a- --------------- Iskam da pusha.
Voldries un cigarret? И---те-л- -иг-ра? И_____ л_ ц______ И-к-т- л- ц-г-р-? ----------------- Искате ли цигара? 0
I-k----l- tsi--ra? I_____ l_ t_______ I-k-t- l- t-i-a-a- ------------------ Iskate li tsigara?
(Ell] voldria foc. Т-й и--а -г--ч-. Т__ и___ о______ Т-й и-к- о-ъ-ч-. ---------------- Той иска огънче. 0
T-y---ka-ogy-ch-. T__ i___ o_______ T-y i-k- o-y-c-e- ----------------- Toy iska ogynche.
M’agradaria beure alguna cosa. И--а- да --- -ещ-. И____ д_ п__ н____ И-к-м д- п-я н-щ-. ------------------ Искам да пия нещо. 0
I--a---a-pi-a---s-c--. I____ d_ p___ n_______ I-k-m d- p-y- n-s-c-o- ---------------------- Iskam da piya neshcho.
M’agradaria menjar alguna cosa. И-кам-д---м --щ-. И____ д_ я_ н____ И-к-м д- я- н-щ-. ----------------- Искам да ям нещо. 0
I-kam -a --m ne-hc--. I____ d_ y__ n_______ I-k-m d- y-m n-s-c-o- --------------------- Iskam da yam neshcho.
M’agradaria descansar una mica. Иск---да ---от--хна-малк-. И____ д_ с_ о______ м_____ И-к-м д- с- о-д-х-а м-л-о- -------------------------- Искам да си отдъхна малко. 0
Is----da ---o-dyk--a--alko. I____ d_ s_ o_______ m_____ I-k-m d- s- o-d-k-n- m-l-o- --------------------------- Iskam da si otdykhna malko.
M’agradaria preguntar-li una cosa. Б----ска--- ---ал- ---Ви-п--ит-------. Б__ и____ / и_____ д_ В_ п______ н____ Б-х и-к-л / и-к-л- д- В- п-п-т-м н-щ-. -------------------------------------- Бих искал / искала да Ви попитам нещо. 0
B--h-isk-l-/---ka-a-d---- --p-t-m -----h-. B___ i____ / i_____ d_ V_ p______ n_______ B-k- i-k-l / i-k-l- d- V- p-p-t-m n-s-c-o- ------------------------------------------ Bikh iskal / iskala da Vi popitam neshcho.
M’agradaria demanar-li una cosa. Бих---ка- /-ис--ла--а В- п--оля----нещо. Б__ и____ / и_____ д_ В_ п_____ з_ н____ Б-х и-к-л / и-к-л- д- В- п-м-л- з- н-щ-. ---------------------------------------- Бих искал / искала да Ви помоля за нещо. 0
B--- --ka----isk----da-Vi -om-lya--a-----c-o. B___ i____ / i_____ d_ V_ p______ z_ n_______ B-k- i-k-l / i-k-l- d- V- p-m-l-a z- n-s-c-o- --------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da Vi pomolya za neshcho.
M’agradaria convidar-li a una cosa. Би- --кал-- ис--ла-да ------а-- на-не-о. Б__ и____ / и_____ д_ В_ п_____ н_ н____ Б-х и-к-л / и-к-л- д- В- п-к-н- н- н-щ-. ---------------------------------------- Бих искал / искала да Ви поканя на нещо. 0
B-----s--- / i--a-a -a -- -o--nya n---es--ho. B___ i____ / i_____ d_ V_ p______ n_ n_______ B-k- i-k-l / i-k-l- d- V- p-k-n-a n- n-s-c-o- --------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da Vi pokanya na neshcho.
Què li agradaria prendre, si us plau? Какв----и--т- /-ж-л--те- ---я? К____ о______ / ж_______ м____ К-к-о о-и-а-е / ж-л-е-е- м-л-? ------------------------------ Какво обичате / желаете, моля? 0
K---o-o-ic--t- / ---l----,-m-ly-? K____ o_______ / z________ m_____ K-k-o o-i-h-t- / z-e-a-t-, m-l-a- --------------------------------- Kakvo obichate / zhelaete, molya?
Voldria un cafè? Ж-л-е-е -- к--е? Ж______ л_ к____ Ж-л-е-е л- к-ф-? ---------------- Желаете ли кафе? 0
Z-e----e----kafe? Z_______ l_ k____ Z-e-a-t- l- k-f-? ----------------- Zhelaete li kafe?
O preferiria un te? Ил- -----оч-та-- --й? И__ п___________ ч___ И-и п-е-п-ч-т-т- ч-й- --------------------- Или предпочитате чай? 0
I-- p-e-p--h--ate---ay? I__ p____________ c____ I-i p-e-p-c-i-a-e c-a-? ----------------------- Ili predpochitate chay?
Ens agradaria anar a casa. Н-е----а-- -а се----бе-ем-вкъ--. Н__ и_____ д_ с_ п_______ в_____ Н-е и-к-м- д- с- п-и-е-е- в-ъ-и- -------------------------------- Ние искаме да се приберем вкъщи. 0
Nie----a-- -- s- p-ibere--vky--c--. N__ i_____ d_ s_ p_______ v________ N-e i-k-m- d- s- p-i-e-e- v-y-h-h-. ----------------------------------- Nie iskame da se priberem vkyshchi.
Voleu un taxi? Же-а--е -и так--? Ж______ л_ т_____ Ж-л-е-е л- т-к-и- ----------------- Желаете ли такси? 0
Z-ela-te-li -ak--? Z_______ l_ t_____ Z-e-a-t- l- t-k-i- ------------------ Zhelaete li taksi?
Voldrien trucar per telèfon. Те --ка--да се-о--дя--по т--е---а. Т_ и____ д_ с_ о_____ п_ т________ Т- и-к-т д- с- о-а-я- п- т-л-ф-н-. ---------------------------------- Те искат да се обадят по телефона. 0
Te -s-a- -- se --adya---o --l-fo--. T_ i____ d_ s_ o______ p_ t________ T- i-k-t d- s- o-a-y-t p- t-l-f-n-. ----------------------------------- Te iskat da se obadyat po telefona.

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...