Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   da gerne ville noget

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [halvfjerds]

gerne ville noget

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Vil-du --r-e ----? V-- d- g---- r---- V-l d- g-r-e r-g-? ------------------ Vil du gerne ryge? 0
Que li agradaria ballar a vostè? V-- -u -er----an--? V-- d- g---- d----- V-l d- g-r-e d-n-e- ------------------- Vil du gerne danse? 0
Que li agradaria passejar a vostè? V-l du--erne -- en tur? V-- d- g---- g- e- t--- V-l d- g-r-e g- e- t-r- ----------------------- Vil du gerne gå en tur? 0
M’agradaria fumar. J-g v-- gerne -yge. J-- v-- g---- r---- J-g v-l g-r-e r-g-. ------------------- Jeg vil gerne ryge. 0
Voldries un cigarret? Vi--d- ge------v---n---ga-et? V-- d- g---- h--- e- c------- V-l d- g-r-e h-v- e- c-g-r-t- ----------------------------- Vil du gerne have en cigaret? 0
(Ell) voldria foc. Han-v-- --r-- -ave--l-. H-- v-- g---- h--- i--- H-n v-l g-r-e h-v- i-d- ----------------------- Han vil gerne have ild. 0
M’agradaria beure alguna cosa. J-----l ge--- drik-e-n----. J-- v-- g---- d----- n----- J-g v-l g-r-e d-i-k- n-g-t- --------------------------- Jeg vil gerne drikke noget. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Je--vil -erne-hav--n---t--t spis-. J-- v-- g---- h--- n---- a- s----- J-g v-l g-r-e h-v- n-g-t a- s-i-e- ---------------------------------- Jeg vil gerne have noget at spise. 0
M’agradaria descansar una mica. J----i-----n- sl---e-l-dt -f. J-- v-- g---- s----- l--- a-- J-g v-l g-r-e s-a-p- l-d- a-. ----------------------------- Jeg vil gerne slappe lidt af. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Je- vil ge-ne-s----e di--o- --ge-. J-- v-- g---- s----- d-- o- n----- J-g v-l g-r-e s-ø-g- d-g o- n-g-t- ---------------------------------- Jeg vil gerne spørge dig om noget. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Jeg-v-l --rn---e---di---m---g-t. J-- v-- g---- b--- d-- o- n----- J-g v-l g-r-e b-d- d-g o- n-g-t- -------------------------------- Jeg vil gerne bede dig om noget. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Jeg v-l ger-e i-vi-er- --g-ti---o--t. J-- v-- g---- i------- d-- t-- n----- J-g v-l g-r-e i-v-t-r- d-g t-l n-g-t- ------------------------------------- Jeg vil gerne invitere dig til noget. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? H-a- sk-l de- vær-? H--- s--- d-- v---- H-a- s-a- d-t v-r-? ------------------- Hvad skal det være? 0
Voldria un cafè? V-- -u-ge-n---ave-ka--e? V-- d- g---- h--- k----- V-l d- g-r-e h-v- k-f-e- ------------------------ Vil du gerne have kaffe? 0
O preferiria un te? El----v---du-----e---h-ve te? E---- v-- d- h------ h--- t-- E-l-r v-l d- h-l-e-e h-v- t-? ----------------------------- Eller vil du hellere have te? 0
Ens agradaria anar a casa. V---i- -er---k--e---e-. V- v-- g---- k--- h---- V- v-l g-r-e k-r- h-e-. ----------------------- Vi vil gerne køre hjem. 0
Voleu un taxi? Vil---g--ne h--- -- --x-? V-- I g---- h--- e- t---- V-l I g-r-e h-v- e- t-x-? ------------------------- Vil I gerne have en taxa? 0
Voldrien trucar per telèfon. D---i- g-rn- r-n-e--il---gen. D- v-- g---- r---- t-- n----- D- v-l g-r-e r-n-e t-l n-g-n- ----------------------------- De vil gerne ringe til nogen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...