Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   em to like something

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [seventy]

to like something

Tria com vols veure la traducció:   
català anglès (US) Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? W-uld --u---k-------o--? Would you like to smoke? W-u-d y-u l-k- t- s-o-e- ------------------------ Would you like to smoke? 0
Que li agradaria ballar a vostè? W---d y---lik--to dance? Would you like to dance? W-u-d y-u l-k- t- d-n-e- ------------------------ Would you like to dance? 0
Que li agradaria passejar a vostè? W---- --- l--- t- go--or-- -a--? Would you like to go for a walk? W-u-d y-u l-k- t- g- f-r a w-l-? -------------------------------- Would you like to go for a walk? 0
M’agradaria fumar. I wo-l-----e -- --o--. I would like to smoke. I w-u-d l-k- t- s-o-e- ---------------------- I would like to smoke. 0
Voldries un cigarret? W---d --- --ke a-c-g-ret-e? Would you like a cigarette? W-u-d y-u l-k- a c-g-r-t-e- --------------------------- Would you like a cigarette? 0
(Ell) voldria foc. He----ts-a ---ht. He wants a light. H- w-n-s a l-g-t- ----------------- He wants a light. 0
M’agradaria beure alguna cosa. I-------o d--nk--om-t---g. I want to drink something. I w-n- t- d-i-k s-m-t-i-g- -------------------------- I want to drink something. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. I---n---- -a--s-m-----g. I want to eat something. I w-n- t- e-t s-m-t-i-g- ------------------------ I want to eat something. 0
M’agradaria descansar una mica. I-w-nt t--rela- a litt--. I want to relax a little. I w-n- t- r-l-x a l-t-l-. ------------------------- I want to relax a little. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. I -an---o-a---you some-h--g. I want to ask you something. I w-n- t- a-k y-u s-m-t-i-g- ---------------------------- I want to ask you something. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. I -a-t--o -sk---- for -ometh-ng. I want to ask you for something. I w-n- t- a-k y-u f-r s-m-t-i-g- -------------------------------- I want to ask you for something. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. I w-n- t- t-ea- y-u-----omet--n-. I want to treat you to something. I w-n- t- t-e-t y-u t- s-m-t-i-g- --------------------------------- I want to treat you to something. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? W-at---u-d yo- l-k-? What would you like? W-a- w-u-d y-u l-k-? -------------------- What would you like? 0
Voldria un cafè? W-ul- -o- l--e---c---e-? Would you like a coffee? W-u-d y-u l-k- a c-f-e-? ------------------------ Would you like a coffee? 0
O preferiria un te? Or -o you-p-e-er a -ea? Or do you prefer a tea? O- d- y-u p-e-e- a t-a- ----------------------- Or do you prefer a tea? 0
Ens agradaria anar a casa. W- want--- ---ve--o-e. We want to drive home. W- w-n- t- d-i-e h-m-. ---------------------- We want to drive home. 0
Voleu un taxi? Do-y-u w--t-a ----? Do you want a taxi? D- y-u w-n- a t-x-? ------------------- Do you want a taxi? 0
Voldrien trucar per telèfon. They -a-t -o-ma-e ---all. They want to make a call. T-e- w-n- t- m-k- a c-l-. ------------------------- They want to make a call. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...