Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ro „a dori” ceva

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [şaptezeci]

„a dori” ceva

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Do-iţ---ă-fu-a-i? D----- s- f------ D-r-ţ- s- f-m-ţ-? ----------------- Doriţi să fumaţi? 0
Que li agradaria ballar a vostè? D--iţi--ă-da--a-i? D----- s- d------- D-r-ţ- s- d-n-a-i- ------------------ Doriţi să dansaţi? 0
Que li agradaria passejar a vostè? D----- -ă --rg-ţi--a-pli---re? D----- s- m------ l- p-------- D-r-ţ- s- m-r-e-i l- p-i-b-r-? ------------------------------ Doriţi să mergeţi la plimbare? 0
M’agradaria fumar. V---u să -u--z. V---- s- f----- V-e-u s- f-m-z- --------------- Vreau să fumez. 0
Voldries un cigarret? Vr-i-- -ig--ă? V--- o ţ------ V-e- o ţ-g-r-? -------------- Vrei o ţigară? 0
(Ell) voldria foc. El-v--a-u- foc. E- v--- u- f--- E- v-e- u- f-c- --------------- El vrea un foc. 0
M’agradaria beure alguna cosa. D-r-s- s- --au-c-v-. D----- s- b--- c---- D-r-s- s- b-a- c-v-. -------------------- Doresc să beau ceva. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. D-r-sc-s- -------c-va. D----- s- m----- c---- D-r-s- s- m-n-n- c-v-. ---------------------- Doresc să mănânc ceva. 0
M’agradaria descansar una mica. Do--sc-să--- -d-h---c -----. D----- s- m- o------- p----- D-r-s- s- m- o-i-n-s- p-ţ-n- ---------------------------- Doresc să mă odihnesc puţin. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Do---c-să--- --treb ceva. D----- s- v- î----- c---- D-r-s- s- v- î-t-e- c-v-. ------------------------- Doresc să vă întreb ceva. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Dore----ă -- r---c-va. D----- s- v- r-- c---- D-r-s- s- v- r-g c-v-. ---------------------- Doresc să vă rog ceva. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. D-r-s- ----- i-v---la-ce-a. D----- s- v- i---- l- c---- D-r-s- s- v- i-v-t l- c-v-. --------------------------- Doresc să vă invit la ceva. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? C- d--i-- -- -o-? C- d----- v- r--- C- d-r-ţ- v- r-g- ----------------- Ce doriţi vă rog? 0
Voldria un cafè? Do-iţ- o c-f-a? D----- o c----- D-r-ţ- o c-f-a- --------------- Doriţi o cafea? 0
O preferiria un te? S-u--or-ţ---a---i-------e-i? S-- d----- m-- b--- u- c---- S-u d-r-ţ- m-i b-n- u- c-a-? ---------------------------- Sau doriţi mai bine un ceai? 0
Ens agradaria anar a casa. V-em-s- mergem-aca-ă. V--- s- m----- a----- V-e- s- m-r-e- a-a-ă- --------------------- Vrem să mergem acasă. 0
Voleu un taxi? Vre---un -axi? V---- u- t---- V-e-i u- t-x-? -------------- Vreţi un taxi? 0
Voldrien trucar per telèfon. E--v----ă d-- -n --l--on. E- v-- s- d-- u- t------- E- v-r s- d-a u- t-l-f-n- ------------------------- Ei vor să dea un telefon. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...