Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   sr нешто желети

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [седамдесет]

70 [sedamdeset]

нешто желети

[nešto želeti]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Ж--ите--- пушити? Ж----- л- п------ Ж-л-т- л- п-ш-т-? ----------------- Желите ли пушити? 0
Že---- l---u-i--? Ž----- l- p------ Ž-l-t- l- p-š-t-? ----------------- Želite li pušiti?
Que li agradaria ballar a vostè? Ж---те------р-т-? Ж----- л- и------ Ж-л-т- л- и-р-т-? ----------------- Желите ли играти? 0
Ž---te-li ---a-i? Ž----- l- i------ Ž-l-t- l- i-r-t-? ----------------- Želite li igrati?
Que li agradaria passejar a vostè? Же-и----и ш---ти? Ж----- л- ш------ Ж-л-т- л- ш-т-т-? ----------------- Желите ли шетати? 0
Ž-li-- li še-at-? Ž----- l- š------ Ž-l-t- l- š-t-t-? ----------------- Želite li šetati?
M’agradaria fumar. Ја ж--им ----т-. Ј- ж---- п------ Ј- ж-л-м п-ш-т-. ---------------- Ја желим пушити. 0
J--žel-m --šit-. J- ž---- p------ J- ž-l-m p-š-t-. ---------------- Ja želim pušiti.
Voldries un cigarret? Ж-ли---и---г-р-ту? Ж---- л- ц-------- Ж-л-ш л- ц-г-р-т-? ------------------ Желиш ли цигарету? 0
Ž-l-š li c--a-e-u? Ž---- l- c-------- Ž-l-š l- c-g-r-t-? ------------------ Želiš li cigaretu?
(Ell) voldria foc. О- --ли ва--у. О- ж--- в----- О- ж-л- в-т-у- -------------- Он жели ватру. 0
On že-i vatru. O- ž--- v----- O- ž-l- v-t-u- -------------- On želi vatru.
M’agradaria beure alguna cosa. Ј---е--- н--то --т-. Ј- ж---- н---- п---- Ј- ж-л-м н-ш-о п-т-. -------------------- Ја желим нешто пити. 0
J- -e-i- ne-t--p--i. J- ž---- n---- p---- J- ž-l-m n-š-o p-t-. -------------------- Ja želim nešto piti.
M’agradaria menjar alguna cosa. Ја -елим --шт- -е---. Ј- ж---- н---- ј----- Ј- ж-л-м н-ш-о ј-с-и- --------------------- Ја желим нешто јести. 0
Ja že-i--n-š-- -e--i. J- ž---- n---- j----- J- ž-l-m n-š-o j-s-i- --------------------- Ja želim nešto jesti.
M’agradaria descansar una mica. Ј--с- же--- ма-о-о-м--и--. Ј- с- ж---- м--- о-------- Ј- с- ж-л-м м-л- о-м-р-т-. -------------------------- Ја се желим мало одморити. 0
J- -- -e-i------ -d-ori--. J- s- ž---- m--- o-------- J- s- ž-l-m m-l- o-m-r-t-. -------------------------- Ja se želim malo odmoriti.
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ј--Ва- ж--и---е-т- пита-и. Ј- В-- ж---- н---- п------ Ј- В-с ж-л-м н-ш-о п-т-т-. -------------------------- Ја Вас желим нешто питати. 0
J--Va- ---i--neš-- ---at-. J- V-- ž---- n---- p------ J- V-s ž-l-m n-š-o p-t-t-. -------------------------- Ja Vas želim nešto pitati.
M’agradaria demanar-li una cosa. Ј- --с-же-и--за -е-т----мол--и. Ј- В-- ж---- з- н---- з-------- Ј- В-с ж-л-м з- н-ш-о з-м-л-т-. ------------------------------- Ја Вас желим за нешто замолити. 0
J- -a- -e--- -a-nešto-z-mo-it-. J- V-- ž---- z- n---- z-------- J- V-s ž-l-m z- n-š-o z-m-l-t-. ------------------------------- Ja Vas želim za nešto zamoliti.
M’agradaria convidar-li a una cosa. Ј- В-- же-и---а н---о-п-зв-т-. Ј- В-- ж---- н- н---- п------- Ј- В-с ж-л-м н- н-ш-о п-з-а-и- ------------------------------ Ја Вас желим на нешто позвати. 0
J---a---e--- na -ešt- p-z--t-. J- V-- ž---- n- n---- p------- J- V-s ž-l-m n- n-š-o p-z-a-i- ------------------------------ Ja Vas želim na nešto pozvati.
Què li agradaria prendre, si us plau? Шт- ж----е, м-л--? Ш-- ж------ м----- Ш-а ж-л-т-, м-л-м- ------------------ Шта желите, молим? 0
Š-- -elite---ol-m? Š-- ž------ m----- Š-a ž-l-t-, m-l-m- ------------------ Šta želite, molim?
Voldria un cafè? Же-ит-----к--у? Ж----- л- к---- Ж-л-т- л- к-ф-? --------------- Желите ли кафу? 0
Ž-lite -i ---u? Ž----- l- k---- Ž-l-t- l- k-f-? --------------- Želite li kafu?
O preferiria un te? Или--ад-је ж---т---а-? И-- р----- ж----- ч--- И-и р-д-ј- ж-л-т- ч-ј- ---------------------- Или радије желите чај? 0
I-i --d-je ----t---aj? I-- r----- ž----- č--- I-i r-d-j- ž-l-t- č-j- ---------------------- Ili radije želite čaj?
Ens agradaria anar a casa. Ми--е-жел-----о--т----ћ-. М- с- ж----- в----- к---- М- с- ж-л-м- в-з-т- к-ћ-. ------------------------- Ми се желимо возити кући. 0
M---e--eli-o-v-z-t--k-c--. M- s- ž----- v----- k----- M- s- ž-l-m- v-z-t- k-c-i- -------------------------- Mi se želimo voziti kući.
Voleu un taxi? Жел-те-л--в--та-си? Ж----- л- в- т----- Ж-л-т- л- в- т-к-и- ------------------- Желите ли ви такси? 0
Ž--ite--i v----k-i? Ž----- l- v- t----- Ž-l-t- l- v- t-k-i- ------------------- Želite li vi taksi?
Voldrien trucar per telèfon. О-и ------ел-ф-н-рати. О-- ж--- т------------ О-и ж-л- т-л-ф-н-р-т-. ---------------------- Они желе телефонирати. 0
O---ž--- tele-o-ir---. O-- ž--- t------------ O-i ž-l- t-l-f-n-r-t-. ---------------------- Oni žele telefonirati.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...