Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   mr काही आवडणे

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

७० [सत्तर]

70 [Sattara]

काही आवडणे

[kāhī āvaḍaṇē]

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? आ-ल्य---------पान -र-यल- आव-े--का? आ------- ध------- क----- आ---- क-- आ-ल-य-ल- ध-म-र-ा- क-ा-ल- आ-ड-ल क-? ---------------------------------- आपल्याला धूम्रपान करायला आवडेल का? 0
āpa---l--d-ūm-----a k------ā -va-ēla-k-? ā------- d--------- k------- ā------ k-- ā-a-y-l- d-ū-r-p-n- k-r-y-l- ā-a-ē-a k-? ---------------------------------------- āpalyālā dhūmrapāna karāyalā āvaḍēla kā?
Que li agradaria ballar a vostè? आ--्-ा----ाच--ल- आव-े----? आ------- न------ आ---- क-- आ-ल-य-ल- न-च-य-ा आ-ड-ल क-? -------------------------- आपल्याला नाचायला आवडेल का? 0
Ā--l-ā-- ---ā-a-ā ā-aḍ-l- -ā? Ā------- n------- ā------ k-- Ā-a-y-l- n-c-y-l- ā-a-ē-a k-? ----------------------------- Āpalyālā nācāyalā āvaḍēla kā?
Que li agradaria passejar a vostè? आ------ा फ-रा-ल- -ायल----डे- -ा? आ------- फ------ ज---- आ---- क-- आ-ल-य-ल- फ-र-य-ा ज-य-ा आ-ड-ल क-? -------------------------------- आपल्याला फिरायला जायला आवडेल का? 0
Ā----ā-ā p---ā---- jā--l- āv--ē-a kā? Ā------- p-------- j----- ā------ k-- Ā-a-y-l- p-i-ā-a-ā j-y-l- ā-a-ē-a k-? ------------------------------------- Āpalyālā phirāyalā jāyalā āvaḍēla kā?
M’agradaria fumar. म-ा--ूम्--ान-क-ा---------. म-- ध------- क----- आ----- म-ा ध-म-र-ा- क-ा-ल- आ-ड-ल- -------------------------- मला धूम्रपान करायला आवडेल. 0
Ma-- d-ū-r-pāna--a-āyalā āvaḍēl-. M--- d--------- k------- ā------- M-l- d-ū-r-p-n- k-r-y-l- ā-a-ē-a- --------------------------------- Malā dhūmrapāna karāyalā āvaḍēla.
Voldries un cigarret? तु-ा-स-ग-र-- आवड-ल -ा? त--- स------ आ---- क-- त-ल- स-ग-र-ट आ-ड-ल क-? ---------------------- तुला सिगारेट आवडेल का? 0
T-lā--i-ār--a-āv--ē-a -ā? T--- s------- ā------ k-- T-l- s-g-r-ṭ- ā-a-ē-a k-? ------------------------- Tulā sigārēṭa āvaḍēla kā?
(Ell) voldria foc. त--ा-ा-----िण्---ाठी -ाहिज-. त----- प------------ प------ त-य-ल- प-ट-ि-्-ा-ा-ी प-ह-ज-. ---------------------------- त्याला पेटविण्यासाठी पाहिजे. 0
T-ā-ā-pēṭa-i-yās--hī-p--ij-. T---- p------------- p------ T-ā-ā p-ṭ-v-ṇ-ā-ā-h- p-h-j-. ---------------------------- Tyālā pēṭaviṇyāsāṭhī pāhijē.
M’agradaria beure alguna cosa. मला--ा-ी----प----व- आह-. म-- क------ प-- ह-- आ--- म-ा क-ह-त-ी प-य ह-े आ-े- ------------------------ मला काहीतरी पेय हवे आहे. 0
Malā-kā-ī--r---ēya h--ē----. M--- k------- p--- h--- ā--- M-l- k-h-t-r- p-y- h-v- ā-ē- ---------------------------- Malā kāhītarī pēya havē āhē.
M’agradaria menjar alguna cosa. मला-क--ी-र- ख--ला --े---े. म-- क------ ख---- ह-- आ--- म-ा क-ह-त-ी ख-य-ा ह-े आ-े- -------------------------- मला काहीतरी खायला हवे आहे. 0
M--- k--ī-a-ī-k-ā-a-ā h-vē-āh-. M--- k------- k------ h--- ā--- M-l- k-h-t-r- k-ā-a-ā h-v- ā-ē- ------------------------------- Malā kāhītarī khāyalā havē āhē.
M’agradaria descansar una mica. मला--ो-- आ--म --ायचा ---. म-- थ--- आ--- क----- आ--- म-ा थ-ड- आ-ा- क-ा-च- आ-े- ------------------------- मला थोडा आराम करायचा आहे. 0
M--ā thō-- -r--a -arā---ā-āh-. M--- t---- ā---- k------- ā--- M-l- t-ō-ā ā-ā-a k-r-y-c- ā-ē- ------------------------------ Malā thōḍā ārāma karāyacā āhē.
M’agradaria preguntar-li una cosa. म-ा--प-्या-ा का---व--ारा--े---े. म-- आ------- क--- व-------- आ--- म-ा आ-ल-य-ल- क-ह- व-च-र-य-े आ-े- -------------------------------- मला आपल्याला काही विचारायचे आहे. 0
M--ā ---l-āl- k--ī v-cā---a----hē. M--- ā------- k--- v--------- ā--- M-l- ā-a-y-l- k-h- v-c-r-y-c- ā-ē- ---------------------------------- Malā āpalyālā kāhī vicārāyacē āhē.
M’agradaria demanar-li una cosa. म---आ-ल-य--ा-एक----ष्--ब---ल व--ंती -र---ी-आ-े. म-- आ------- ए-- ग---------- व----- क----- आ--- म-ा आ-ल-य-ल- ए-ा ग-ष-ट-ब-्-ल व-न-त- क-ा-च- आ-े- ----------------------------------------------- मला आपल्याला एका गोष्टीबद्दल विनंती करायची आहे. 0
M--- -pal-āl- ēkā g--ṭ--ad-a---vin---- ----y----ā-ē. M--- ā------- ē-- g----------- v------ k------- ā--- M-l- ā-a-y-l- ē-ā g-ṣ-ī-a-d-l- v-n-n-ī k-r-y-c- ā-ē- ---------------------------------------------------- Malā āpalyālā ēkā gōṣṭībaddala vinantī karāyacī āhē.
M’agradaria convidar-li a una cosa. मल- आप-्या-- -मंत्रित--रा--- -हे. म-- आ------- आ------- क----- आ--- म-ा आ-ल-य-ल- आ-ं-्-ि- क-ा-च- आ-े- --------------------------------- मला आपल्याला आमंत्रित करायचे आहे. 0
Ma-ā ā-al---ā-āma-----a ka-ā--cē ā-ē. M--- ā------- ā-------- k------- ā--- M-l- ā-a-y-l- ā-a-t-i-a k-r-y-c- ā-ē- ------------------------------------- Malā āpalyālā āmantrita karāyacē āhē.
Què li agradaria prendre, si us plau? आपल-याला ----घ-य-यला-आ-ड--? आ------- क-- घ------ आ----- आ-ल-य-ल- क-य घ-य-य-ा आ-ड-ल- --------------------------- आपल्याला काय घ्यायला आवडेल? 0
Āpal--l--k--- gh-------ā--ḍ--a? Ā------- k--- g------- ā------- Ā-a-y-l- k-y- g-y-y-l- ā-a-ē-a- ------------------------------- Āpalyālā kāya ghyāyalā āvaḍēla?
Voldria un cafè? आ-ल्य--- -ॉफ- -ा-ेल---? आ------- क--- च---- क-- आ-ल-य-ल- क-फ- च-ल-ल क-? ----------------------- आपल्याला कॉफी चालेल का? 0
Āp---āl- -ŏ--- ---ēl- -ā? Ā------- k---- c----- k-- Ā-a-y-l- k-p-ī c-l-l- k-? ------------------------- Āpalyālā kŏphī cālēla kā?
O preferiria un te? क- --ण-चहा-पसंत कराल? क- आ-- च-- प--- क---- क- आ-ण च-ा प-ं- क-ा-? --------------------- की आपण चहा पसंत कराल? 0
K-----ṇ--c-h---a---t- k-rāl-? K- ā---- c--- p------ k------ K- ā-a-a c-h- p-s-n-a k-r-l-? ----------------------------- Kī āpaṇa cahā pasanta karāla?
Ens agradaria anar a casa. आ-्ह-ं-ा -री-ज-यचे आ-े. आ------- घ-- ज---- आ--- आ-्-ा-ल- घ-ी ज-य-े आ-े- ----------------------- आम्हांला घरी जायचे आहे. 0
Āmhān---g-a----āyacē ā--. Ā------ g---- j----- ā--- Ā-h-n-ā g-a-ī j-y-c- ā-ē- ------------------------- Āmhānlā gharī jāyacē āhē.
Voleu un taxi? त-म्--ंला--ॅ-्-ी पाह-जे क-? त-------- ट----- प----- क-- त-म-ह-ं-ा ट-क-स- प-ह-ज- क-? --------------------------- तुम्हांला टॅक्सी पाहिजे का? 0
T-mhā--ā-ṭ---- pā--jē k-? T------- ṭ---- p----- k-- T-m-ā-l- ṭ-k-ī p-h-j- k-? ------------------------- Tumhānlā ṭĕksī pāhijē kā?
Voldrien trucar per telèfon. त-यांना -ोन-कराय-----े. त------ फ-- क----- आ--- त-य-ं-ा फ-न क-ा-च- आ-े- ----------------------- त्यांना फोन करायचा आहे. 0
Ty-nn- p-----ka-----ā--hē. T----- p---- k------- ā--- T-ā-n- p-ō-a k-r-y-c- ā-ē- -------------------------- Tyānnā phōna karāyacā āhē.

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...