Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   af om van iets te hou

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [sewentig]

om van iets te hou

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? W-- u ro-k? W-- u r---- W-l u r-o-? ----------- Wil u rook? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Wi- - --ns? W-- u d---- W-l u d-n-? ----------- Wil u dans? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Wi- - --an-----? W-- u g--- s---- W-l u g-a- s-a-? ---------------- Wil u gaan stap? 0
M’agradaria fumar. Ek-w-l -r--g-r-ok. E- w-- g---- r---- E- w-l g-a-g r-o-. ------------------ Ek wil graag rook. 0
Voldries un cigarret? Wil--y-’--sig-r-- hê? W-- j- ’- s------ h-- W-l j- ’- s-g-r-t h-? --------------------- Wil jy ’n sigaret hê? 0
(Ell) voldria foc. Hy-soek -n --u-h--tjie --a---tek--. H- s--- ’- v---------- / a--------- H- s-e- ’- v-u-h-u-j-e / a-n-t-k-r- ----------------------------------- Hy soek ’n vuurhoutjie / aansteker. 0
M’agradaria beure alguna cosa. E- -i- ------i-ts--ri--. E- w-- g---- i--- d----- E- w-l g-a-g i-t- d-i-k- ------------------------ Ek wil graag iets drink. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Ek-----gr--- -e-s-e-t. E- w-- g---- i--- e--- E- w-l g-a-g i-t- e-t- ---------------------- Ek wil graag iets eet. 0
M’agradaria descansar una mica. E--wi- g-aag-b-e---e o-t-p--. E- w-- g---- b------ o------- E- w-l g-a-g b-e-j-e o-t-p-n- ----------------------------- Ek wil graag bietjie ontspan. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ek wil --gr-a---ets ---. E- w-- u g---- i--- v--- E- w-l u g-a-g i-t- v-a- ------------------------ Ek wil u graag iets vra. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. E- wi- u gr--- vi------ vr-. E- w-- u g---- v-- i--- v--- E- w-l u g-a-g v-r i-t- v-a- ---------------------------- Ek wil u graag vir iets vra. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. E---i--u --a-g--a-ie------noo-. E- w-- u g---- n- i--- u------- E- w-l u g-a-g n- i-t- u-t-o-i- ------------------------------- Ek wil u graag na iets uitnooi. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? W-- w-l --h-? W-- w-- u h-- W-t w-l u h-? ------------- Wat wil u hê? 0
Voldria un cafè? Wi--u--of----h-? W-- u k----- h-- W-l u k-f-i- h-? ---------------- Wil u koffie hê? 0
O preferiria un te? O- -il-u -ie--r-t-e--ê? O- w-- u l----- t-- h-- O- w-l u l-e-e- t-e h-? ----------------------- Of wil u liewer tee hê? 0
Ens agradaria anar a casa. O----il-hu-s-toe -y. O-- w-- h--- t-- r-- O-s w-l h-i- t-e r-. -------------------- Ons wil huis toe ry. 0
Voleu un taxi? S--k-----e--n taxi? S--- j---- ’- t---- S-e- j-l-e ’- t-x-? ------------------- Soek julle ’n taxi? 0
Voldrien trucar per telèfon. H-----wi- --a---’n--p---p-maak. H---- w-- g---- ’- o----- m---- H-l-e w-l g-a-g ’- o-r-e- m-a-. ------------------------------- Hulle wil graag ’n oproep maak. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...