Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   be нечага хацець

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [семдзесят]

70 [semdzesyat]

нечага хацець

[nechaga khatsets’]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Х-ч-----у-ы--? Х_____ к______ Х-ч-ц- к-р-ц-? -------------- Хочаце курыць? 0
Kh--h-tse kury---? K________ k_______ K-o-h-t-e k-r-t-’- ------------------ Khochatse kuryts’?
Que li agradaria ballar a vostè? Хоч-ц--пат--ц-ва--? Х_____ п___________ Х-ч-ц- п-т-н-а-а-ь- ------------------- Хочаце патанцаваць? 0
Kho--at-e-p-ta---avats-? K________ p_____________ K-o-h-t-e p-t-n-s-v-t-’- ------------------------ Khochatse patantsavats’?
Que li agradaria passejar a vostè? Х---ц---р------ца? Х_____ п__________ Х-ч-ц- п-а-у-я-ц-? ------------------ Хочаце прагуляцца? 0
Kh---a-se ---g---at----? K________ p_____________ K-o-h-t-e p-a-u-y-t-t-a- ------------------------ Khochatse pragulyatstsa?
M’agradaria fumar. Я--а-у курыць. Я х___ к______ Я х-ч- к-р-ц-. -------------- Я хачу курыць. 0
Ya k--c-u-k---t-’. Y_ k_____ k_______ Y- k-a-h- k-r-t-’- ------------------ Ya khachu kuryts’.
Voldries un cigarret? Хо-аш-цы-арэ--? Х____ ц________ Х-ч-ш ц-г-р-т-? --------------- Хочаш цыгарэту? 0
Khoc-----tsy----t-? K_______ t_________ K-o-h-s- t-y-a-e-u- ------------------- Khochash tsygaretu?
(Ell) voldria foc. Ён --ч--пр-курыць. Ё_ х___ п_________ Ё- х-ч- п-ы-у-ы-ь- ------------------ Ён хоча прыкурыць. 0
En -----a---y--ryt--. E_ k_____ p__________ E- k-o-h- p-y-u-y-s-. --------------------- En khocha prykuryts’.
M’agradaria beure alguna cosa. Я-х-цеў б--/ -а--л- -- --г---е--дзь--ап--ь. Я х____ б_ / х_____ б_ ч___________ п______ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ч-г---е-у-з- п-п-ц-. ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы чаго-небудзь папіць. 0
Y- kha-seu--y --kh--s--a--y--hago--e-udz’ p-p-t-’. Y_ k______ b_ / k_______ b_ c____________ p_______ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- c-a-o-n-b-d-’ p-p-t-’- -------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by chago-nebudz’ papіts’.
M’agradaria menjar alguna cosa. Я --це- б--/---ц--а б----г--не-у-з- паесц-. Я х____ б_ / х_____ б_ ч___________ п______ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ч-г---е-у-з- п-е-ц-. ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы чаго-небудзь паесці. 0
Y--k-a-seu -- / k--t-e-a b--c--go-n-budz’ paes-s-. Y_ k______ b_ / k_______ b_ c____________ p_______ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- c-a-o-n-b-d-’ p-e-t-і- -------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by chago-nebudz’ paestsі.
M’agradaria descansar una mica. Я----еў--ы /-х---л--б- ----і ад-ачыц-. Я х____ б_ / х_____ б_ т____ а________ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- т-о-і а-п-ч-ц-. -------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы трохі адпачыць. 0
Y- khat-eu--y /--h-t---a -y-t-o--- a--achyts-. Y_ k______ b_ / k_______ b_ t_____ a__________ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- t-o-h- a-p-c-y-s-. ---------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by trokhі adpachyts’.
M’agradaria preguntar-li una cosa. Я--а--ў б--/ -а-е------н-шт- ў В---спыта-ь. Я х____ б_ / х_____ б_ н____ ў В__ с_______ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- н-ш-а ў В-с с-ы-а-ь- ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы нешта ў Вас спытаць. 0
Y- k--t--- -y -----tsel--by -e-h-- u-Vas spy-at-’. Y_ k______ b_ / k_______ b_ n_____ u V__ s________ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- n-s-t- u V-s s-y-a-s-. -------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by neshta u Vas spytats’.
M’agradaria demanar-li una cosa. Я -а-е-----/-х-ц--- ---В-с ---чым-ь-----п----ць. Я х____ б_ / х_____ б_ В__ а_ ч______ п_________ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- В-с а- ч-м-ь-і п-п-а-і-ь- ------------------------------------------------ Я хацеў бы / хацела бы Вас аб чымсьці папрасіць. 0
Y---h----u -y --kha--e-a--y -----b chym-’t---papr---ts’. Y_ k______ b_ / k_______ b_ V__ a_ c________ p__________ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- V-s a- c-y-s-t-і p-p-a-і-s-. -------------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by Vas ab chyms’tsі paprasіts’.
M’agradaria convidar-li a una cosa. Я ха-е- -ы - хац-ла------с на ш-о-ьц---апра----. Я х____ б_ / х_____ б_ В__ н_ ш______ з_________ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- В-с н- ш-о-ь-і з-п-а-і-ь- ------------------------------------------------ Я хацеў бы / хацела бы Вас на штосьці запрасіць. 0
Ya k---se- b- ---h-ts--- by---- -a s-t-s’t-- -ap---і-s-. Y_ k______ b_ / k_______ b_ V__ n_ s________ z__________ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- V-s n- s-t-s-t-і z-p-a-і-s-. -------------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by Vas na shtos’tsі zaprasіts’.
Què li agradaria prendre, si us plau? Ш----- жадаец-? Ш__ В_ ж_______ Ш-о В- ж-д-е-е- --------------- Што Вы жадаеце? 0
Sh-o V- -had--t-e? S___ V_ z_________ S-t- V- z-a-a-t-e- ------------------ Shto Vy zhadaetse?
Voldria un cafè? Жа--ец--к-в-? Ж______ к____ Ж-д-е-е к-в-? ------------- Жадаеце кавы? 0
Zha-ae-se ka--? Z________ k____ Z-a-a-t-e k-v-? --------------- Zhadaetse kavy?
O preferiria un te? А-о-В-- --п-- г-----ы? А__ В__ л____ г_______ А-о В-м л-п-й г-р-а-ы- ---------------------- Або Вам лепей гарбаты? 0
A---V-- ----y--arbat-? A__ V__ l____ g_______ A-o V-m l-p-y g-r-a-y- ---------------------- Abo Vam lepey garbaty?
Ens agradaria anar a casa. М- --ча---х-ць----ом-. М_ х____ е____ д______ М- х-ч-м е-а-ь д-д-м-. ---------------------- Мы хочам ехаць дадому. 0
My khoc----y-k--t-’ da-omu. M_ k______ y_______ d______ M- k-o-h-m y-k-a-s- d-d-m-. --------------------------- My khocham yekhats’ dadomu.
Voleu un taxi? В---п--рэб-а- -акс-? В__ п________ т_____ В-м п-т-э-н-е т-к-і- -------------------- Вам патрэбнае таксі? 0
V-m -at----a- t-k--? V__ p________ t_____ V-m p-t-e-n-e t-k-і- -------------------- Vam patrebnae taksі?
Voldrien trucar per telèfon. Ян--х-ч-----атэ---анав-ць. Я__ х_____ п______________ Я-ы х-ч-ц- п-т-л-ф-н-в-ц-. -------------------------- Яны хочуць патэлефанаваць. 0
Y-ny----c-ut---p---lefa-------. Y___ k________ p_______________ Y-n- k-o-h-t-’ p-t-l-f-n-v-t-’- ------------------------------- Yany khochuts’ patelefanavats’.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...