Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   be нечага хацець

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [семдзесят]

70 [semdzesyat]

нечага хацець

[nechaga khatsets’]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Хо-а-е-ку-ыц-? Х----- к------ Х-ч-ц- к-р-ц-? -------------- Хочаце курыць? 0
K-o--at-e --ryt-’? K-------- k------- K-o-h-t-e k-r-t-’- ------------------ Khochatse kuryts’?
Que li agradaria ballar a vostè? Х----е-па-а--авац-? Х----- п----------- Х-ч-ц- п-т-н-а-а-ь- ------------------- Хочаце патанцаваць? 0
K---h--se pa--nt-av--s-? K-------- p------------- K-o-h-t-e p-t-n-s-v-t-’- ------------------------ Khochatse patantsavats’?
Que li agradaria passejar a vostè? Х-чаце--р--ул--ца? Х----- п---------- Х-ч-ц- п-а-у-я-ц-? ------------------ Хочаце прагуляцца? 0
K---h-tse --agul-----sa? K-------- p------------- K-o-h-t-e p-a-u-y-t-t-a- ------------------------ Khochatse pragulyatstsa?
M’agradaria fumar. Я х----к-р--ь. Я х--- к------ Я х-ч- к-р-ц-. -------------- Я хачу курыць. 0
Ya--hachu k-ryts’. Y- k----- k------- Y- k-a-h- k-r-t-’- ------------------ Ya khachu kuryts’.
Voldries un cigarret? Х--аш --га--т-? Х---- ц-------- Х-ч-ш ц-г-р-т-? --------------- Хочаш цыгарэту? 0
K-och-sh--sy--retu? K------- t--------- K-o-h-s- t-y-a-e-u- ------------------- Khochash tsygaretu?
(Ell) voldria foc. Ё---оча-пр-к--ы-ь. Ё- х--- п--------- Ё- х-ч- п-ы-у-ы-ь- ------------------ Ён хоча прыкурыць. 0
En-k-och------uryt-’. E- k----- p---------- E- k-o-h- p-y-u-y-s-. --------------------- En khocha prykuryts’.
M’agradaria beure alguna cosa. Я-х-ц-ў-б- /-хаце-а-б- ч-г--небудзь --п-ць. Я х---- б- / х----- б- ч----------- п------ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ч-г---е-у-з- п-п-ц-. ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы чаго-небудзь папіць. 0
Ya-k-at-eu by - kha----a by-ch-go-----d-’--apіt-’. Y- k------ b- / k------- b- c------------ p------- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- c-a-o-n-b-d-’ p-p-t-’- -------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by chago-nebudz’ papіts’.
M’agradaria menjar alguna cosa. Я-х--е---ы-- хац-------чаг----б--зь---ес-і. Я х---- б- / х----- б- ч----------- п------ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ч-г---е-у-з- п-е-ц-. ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы чаго-небудзь паесці. 0
Ya---at-e- b--/ kha-s----by---ag--n-bu------ests-. Y- k------ b- / k------- b- c------------ p------- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- c-a-o-n-b-d-’ p-e-t-і- -------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by chago-nebudz’ paestsі.
M’agradaria descansar una mica. Я ----ў-бы / х-ц--а -- трохі адп-ч-ць. Я х---- б- / х----- б- т---- а-------- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- т-о-і а-п-ч-ц-. -------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы трохі адпачыць. 0
Y-----ts-u b- ---------a-by---ok-і adpa---ts’. Y- k------ b- / k------- b- t----- a---------- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- t-o-h- a-p-c-y-s-. ---------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by trokhі adpachyts’.
M’agradaria preguntar-li una cosa. Я х-ц-ў--ы --хац--- -ы не----ў -----пыт--ь. Я х---- б- / х----- б- н---- ў В-- с------- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- н-ш-а ў В-с с-ы-а-ь- ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы нешта ў Вас спытаць. 0
Y--khats-- by-/--ha-se-a--- n----a u-Va- spyta-s-. Y- k------ b- / k------- b- n----- u V-- s-------- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- n-s-t- u V-s s-y-a-s-. -------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by neshta u Vas spytats’.
M’agradaria demanar-li una cosa. Я--ацеў----/ х---л- -ы --- а-----с--і-па-р-сіць. Я х---- б- / х----- б- В-- а- ч------ п--------- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- В-с а- ч-м-ь-і п-п-а-і-ь- ------------------------------------------------ Я хацеў бы / хацела бы Вас аб чымсьці папрасіць. 0
Y---h---eu -- --k--t-el--by V-s-a- ----s’-sі -apr--іts’. Y- k------ b- / k------- b- V-- a- c-------- p---------- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- V-s a- c-y-s-t-і p-p-a-і-s-. -------------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by Vas ab chyms’tsі paprasіts’.
M’agradaria convidar-li a una cosa. Я -а--- -ы / хац-л--бы-Ва- н- ---с--і-за--а--ць. Я х---- б- / х----- б- В-- н- ш------ з--------- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- В-с н- ш-о-ь-і з-п-а-і-ь- ------------------------------------------------ Я хацеў бы / хацела бы Вас на штосьці запрасіць. 0
Ya----ts---b--/ k---se-a--y--as-n- ----s--s--za---s--s’. Y- k------ b- / k------- b- V-- n- s-------- z---------- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- V-s n- s-t-s-t-і z-p-a-і-s-. -------------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by Vas na shtos’tsі zaprasіts’.
Què li agradaria prendre, si us plau? Ш---В- ж--а---? Ш-- В- ж------- Ш-о В- ж-д-е-е- --------------- Што Вы жадаеце? 0
Sh------zh--a-ts-? S--- V- z--------- S-t- V- z-a-a-t-e- ------------------ Shto Vy zhadaetse?
Voldria un cafè? Ж-д-е-----в-? Ж------ к---- Ж-д-е-е к-в-? ------------- Жадаеце кавы? 0
Zh-----se-ka-y? Z-------- k---- Z-a-a-t-e k-v-? --------------- Zhadaetse kavy?
O preferiria un te? Аб------л---й -----т-? А-- В-- л---- г------- А-о В-м л-п-й г-р-а-ы- ---------------------- Або Вам лепей гарбаты? 0
Ab- --m ---e- g------? A-- V-- l---- g------- A-o V-m l-p-y g-r-a-y- ---------------------- Abo Vam lepey garbaty?
Ens agradaria anar a casa. М---очам ехац--дад-му. М- х---- е---- д------ М- х-ч-м е-а-ь д-д-м-. ---------------------- Мы хочам ехаць дадому. 0
M--k-ocham -e--a--’ --do-u. M- k------ y------- d------ M- k-o-h-m y-k-a-s- d-d-m-. --------------------------- My khocham yekhats’ dadomu.
Voleu un taxi? Вам----рэ-н-е--а-сі? В-- п-------- т----- В-м п-т-э-н-е т-к-і- -------------------- Вам патрэбнае таксі? 0
Vam pa-reb--- -aksі? V-- p-------- t----- V-m p-t-e-n-e t-k-і- -------------------- Vam patrebnae taksі?
Voldrien trucar per telèfon. Я-ы -о-уц- п---ле-ан-ва-ь. Я-- х----- п-------------- Я-ы х-ч-ц- п-т-л-ф-н-в-ц-. -------------------------- Яны хочуць патэлефанаваць. 0
Ya---kho-h-----pate-e-a-avat-’. Y--- k-------- p--------------- Y-n- k-o-h-t-’ p-t-l-f-n-v-t-’- ------------------------------- Yany khochuts’ patelefanavats’.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...