Manual de conversa

ca Fer neteja   »   am ቤት ጽዳት

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [አስራ ስምንት]

18 [āsira siminiti]

ቤት ጽዳት

[yebēti ts’idati]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Avui és dissabte. ዛ---ዳሜ --። ዛ- ቅ-- ነ-- ዛ- ቅ-ሜ ነ-። ---------- ዛሬ ቅዳሜ ነው። 0
z-r- k’id-----ewi. z--- k------ n---- z-r- k-i-a-ē n-w-. ------------------ zarē k’idamē newi.
Avui tenim temps. ዛ- እ- ጊዜ--ለን። ዛ- እ- ጊ- አ--- ዛ- እ- ጊ- አ-ን- ------------- ዛሬ እኛ ጊዜ አለን። 0
zarē---ya -īzē--l-n-. z--- i--- g--- ā----- z-r- i-y- g-z- ā-e-i- --------------------- zarē inya gīzē āleni.
Avui netegem l’apartament. ዛ- -ኛ------ፀ-ለ-። ዛ- እ- ቤ- እ------ ዛ- እ- ቤ- እ-ፀ-ለ-። ---------------- ዛሬ እኛ ቤት እናፀዳለን። 0
z-rē -n---b--i i-at-s------n-. z--- i--- b--- i-------------- z-r- i-y- b-t- i-a-͟-’-d-l-n-. ------------------------------ zarē inya bēti inat͟s’edaleni.
Jo netejo la cambra de bany. እኔ--ታጠቢያ --- እ-ፀዳው-ነ-። እ- መ---- ቤ-- እ---- ነ-- እ- መ-ጠ-ያ ቤ-ን እ-ፀ-ው ነ-። ---------------------- እኔ መታጠቢያ ቤቱን እያፀዳው ነው። 0
inē metat--bī------uni--yat͟s’ed--i-ne-i. i-- m---------- b----- i----------- n---- i-ē m-t-t-e-ī-a b-t-n- i-a-͟-’-d-w- n-w-. ----------------------------------------- inē metat’ebīya bētuni iyat͟s’edawi newi.
El meu marit renta el cotxe. የ------መኪና----በ-ነው የ-- ባ- መ-- እ--- ነ- የ-ኔ ባ- መ-ና እ-ጠ- ነ- ------------------ የእኔ ባል መኪና እያጠበ ነው 0
y---nē-b-------īn---yat-e---newi y----- b--- m----- i------- n--- y-’-n- b-l- m-k-n- i-a-’-b- n-w- -------------------------------- ye’inē bali mekīna iyat’ebe newi
Els nens netegen les bicicletes. ልጆቹ----ሎ-- እያፀዱ --ው። ል-- ሳ----- እ--- ና--- ል-ቹ ሳ-ክ-ች- እ-ፀ- ና-ው- -------------------- ልጆቹ ሳይክሎችን እያፀዱ ናቸው። 0
li---hu s-yi-iloc---- iy-t͟---------h--i. l------ s------------ i--------- n------- l-j-c-u s-y-k-l-c-i-i i-a-͟-’-d- n-c-e-i- ----------------------------------------- lijochu sayikilochini iyat͟s’edu nachewi.
L’àvia rega les flors. ሴ---ያቴ----ቹ--ው--እ--ጣች-ነው። ሴ- አ-- አ---- ው- እ---- ነ-- ሴ- አ-ቴ አ-ቦ-ን ው- እ-ጠ-ች ነ-። ------------------------- ሴት አያቴ አበቦቹን ውሃ እያጠጣች ነው። 0
sēti ā--tē----boch--i----a-iy--’--’ac-- ne--. s--- ā---- ā--------- w--- i----------- n---- s-t- ā-a-ē ā-e-o-h-n- w-h- i-a-’-t-a-h- n-w-. --------------------------------------------- sēti āyatē ābebochuni wiha iyat’et’achi newi.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. ልጆ--የል-ች- ክ------ዱ-ና-ው። ል-- የ---- ክ-- እ--- ና--- ል-ቹ የ-ጆ-ን ክ-ል እ-ጸ- ና-ው- ----------------------- ልጆቹ የልጆችን ክፍል እያጸዱ ናቸው። 0
lij--h- --lij--hini k---l- -y-ts--d- nac-e--. l------ y---------- k----- i-------- n------- l-j-c-u y-l-j-c-i-i k-f-l- i-a-s-e-u n-c-e-i- --------------------------------------------- lijochu yelijochini kifili iyats’edu nachewi.
El meu marit ordena el seu escriptori. ባ- የራሱ- -ረዼዛ --ፀዳ --። ባ- የ--- ጠ--- እ--- ነ-- ባ- የ-ሱ- ጠ-ዼ- እ-ፀ- ነ-። --------------------- ባሌ የራሱን ጠረዼዛ እያፀዳ ነው። 0
b-lē--era--n---’----z--iya-͟s’-d--n-wi. b--- y------- t------- i--------- n---- b-l- y-r-s-n- t-e-e-z- i-a-͟-’-d- n-w-. --------------------------------------- balē yerasuni t’ereዼza iyat͟s’eda newi.
(Jo) poso la roba a la rentadora. እ- ልብ-ቹን ማ--- -ሽ- --ጥ-እ-ስ--ው -ው። እ- ል---- ማ--- ማ-- ው-- እ----- ነ-- እ- ል-ሶ-ን ማ-ቢ- ማ-ን ው-ጥ እ-ስ-ባ- ነ-። -------------------------------- እኔ ልብሶቹን ማጠቢያ ማሽን ውስጥ እያስገባው ነው። 0
inē lib----hu-i--a-’--īya m---i---w-s-t-i i-asig-baw- n-wi. i-- l---------- m-------- m------ w------ i---------- n---- i-ē l-b-s-c-u-i m-t-e-ī-a m-s-i-i w-s-t-i i-a-i-e-a-i n-w-. ----------------------------------------------------------- inē libisochuni mat’ebīya mashini wisit’i iyasigebawi newi.
(Jo) estenc la roba. እኔ ልብ- -ያ--ው--ው። እ- ል-- እ---- ነ-- እ- ል-ስ እ-ሰ-ው ነ-። ---------------- እኔ ልብስ እያሰጣው ነው። 0
i-ē----i-i-i-a-----w- n---. i-- l----- i--------- n---- i-ē l-b-s- i-a-e-’-w- n-w-. --------------------------- inē libisi iyaset’awi newi.
(Jo) planxo la roba. እ- ል------የ-ኮ-ኩ- ነ-። እ- ል---- እ------ ነ-- እ- ል-ሶ-ን እ-ተ-ስ-ኝ ነ-። -------------------- እኔ ልብሶቹን እየተኮስኩኝ ነው። 0
in- li--s-c--n- -ye--ko-iku-yi---w-. i-- l---------- i------------- n---- i-ē l-b-s-c-u-i i-e-e-o-i-u-y- n-w-. ------------------------------------ inē libisochuni iyetekosikunyi newi.
Les finestres estan brutes. መ------ሻሻ----። መ---- ቆ-- ና--- መ-ኮ-ቹ ቆ-ሻ ና-ው- -------------- መስኮቶቹ ቆሻሻ ናቸው። 0
m-si--t-----k-o--a--a --che-i. m---------- k-------- n------- m-s-k-t-c-u k-o-h-s-a n-c-e-i- ------------------------------ mesikotochu k’oshasha nachewi.
El terra està brut. ወ----ሻሻ--ው። ወ-- ቆ-- ነ-- ወ-ሉ ቆ-ሻ ነ-። ----------- ወለሉ ቆሻሻ ነው። 0
wel--- -’-sh-sha-ne-i. w----- k-------- n---- w-l-l- k-o-h-s-a n-w-. ---------------------- welelu k’oshasha newi.
La vaixella és bruta. መመገቢ--እቃው --ሻ ነ-። መ---- እ-- ቆ-- ነ-- መ-ገ-ያ እ-ው ቆ-ሻ ነ-። ----------------- መመገቢያ እቃው ቆሻሻ ነው። 0
m-m-g--ī-a--k’--i-----h---- -ew-. m--------- i----- k-------- n---- m-m-g-b-y- i-’-w- k-o-h-s-a n-w-. --------------------------------- memegebīya ik’awi k’oshasha newi.
Qui neteja les finestres? መስ---- የሚ------ን ነ-? መ----- የ----- ማ- ነ-- መ-ኮ-ቹ- የ-ያ-ዳ- ማ- ነ-? -------------------- መስኮቶቹን የሚያጸዳው ማን ነው? 0
m-s-k---ch-n--ye---ats--da-- man- -e--? m------------ y------------- m--- n---- m-s-k-t-c-u-i y-m-y-t-’-d-w- m-n- n-w-? --------------------------------------- mesikotochuni yemīyats’edawi mani newi?
Qui passa l’aspiradora? ወለሉንስ -ሚጠር---ማ- ነው? ወ---- የ----- ማ- ነ-- ወ-ሉ-ስ የ-ጠ-ገ- ማ- ነ-? ------------------- ወለሉንስ የሚጠርገው ማን ነው? 0
w----un-si y-m-t-----ewi-m-n- n--i? w--------- y------------ m--- n---- w-l-l-n-s- y-m-t-e-i-e-i m-n- n-w-? ----------------------------------- welelunisi yemīt’erigewi mani newi?
Qui renta la vaixella? መ-ገ---እ-ው---የ-ያጥ-ው ማ- -ው? መ---- እ---- የ----- ማ- ነ-- መ-ገ-ያ እ-ው-ስ የ-ያ-በ- ማ- ነ-? ------------------------- መመገቢያ እቃውንስ የሚያጥበው ማን ነው? 0
m-m-ge-ī-a --’--i--s--yemīy---i-e---m--i--e-i? m--------- i--------- y------------ m--- n---- m-m-g-b-y- i-’-w-n-s- y-m-y-t-i-e-i m-n- n-w-? ---------------------------------------------- memegebīya ik’awinisi yemīyat’ibewi mani newi?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!