Manual de conversa

ca Fer neteja   »   be Прыбіранне ў доме

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [васемнаццаць]

18 [vasemnatstsats’]

Прыбіранне ў доме

[Prybіranne u dome]

Pots fer clic a cada espai en blanc per veure el text o:   
català bielorús Engegar Més
Avui és dissabte. Сё--- с-----. Сёння субота. 0
Se---- s-----.Sennya subota.
Avui tenim temps. Сё--- ў н-- ё--- в----- ч--. Сёння ў нас ёсць вольны час. 0
Se---- u n-- y----- v----- c---.Sennya u nas yosts’ vol’ny chas.
Avui netegem l’apartament. Сё--- м- п-------- у к------. Сёння мы прыбіраем у кватэры. 0
Se---- m- p-------- u k------.Sennya my prybіraem u kvatery.
Jo netejo la cambra de bany. Я п--------- ў в----- п----. Я прыбіраюся ў ванным пакоі. 0
Ya p----------- u v----- p----.Ya prybіrayusya u vannym pakoі.
El meu marit renta el cotxe. Мо- м-- м-- м-----. Мой муж мые машыну. 0
Mo- m--- m-- m------.Moy muzh mye mashynu.
Els nens netegen les bicicletes. Дз--- м---- в---------. Дзеці мыюць веласiпеды. 0
Dz---- m------ v---------.Dzetsі myyuts’ velasipedy.
L’àvia rega les flors. Ба---- п------ к-----. Бабуля палівае кветкі. 0
Ba----- p------ k-----.Babulya palіvae kvetkі.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Дз--- п---------- ў д------- п----. Дзеці прыбіраюцца ў дзіцячым пакоі. 0
Dz---- p------------- u d---------- p----.Dzetsі prybіrayutstsa u dzіtsyachym pakoі.
El meu marit ordena el seu escriptori. Мо- м-- п---------- н- п-------- с----. Мой муж прыбіраецца на пісьмовым стале. 0
Mo- m--- p------------ n- p-------- s----.Moy muzh prybіraetstsa na pіs’movym stale.
(Jo) poso la roba a la rentadora. Я к---- б------ ў п------- м-----. Я кладу бялізну ў пральную машыну. 0
Ya k---- b------- u p-------- m------.Ya kladu byalіznu u pral’nuyu mashynu.
(Jo) estenc la roba. Я р-------- б------. Я развешваю бялізну. 0
Ya r---------- b-------.Ya razveshvayu byalіznu.
(Jo) planxo la roba. Я п----- б------. Я прасую бялізну. 0
Ya p------ b-------.Ya prasuyu byalіznu.
Les finestres estan brutes. Во--- б------. Вокны брудныя. 0
Vo--- b-------.Vokny brudnyya.
El terra està brut. Па----- б------. Падлога брудная. 0
Pa----- b-------.Padloga brudnaya.
La vaixella és bruta. По--- б-----. Посуд брудны. 0
Po--- b-----.Posud brudny.
Qui neteja les finestres? Хт- п---- в----? Хто памые вокны? 0
Kh-- p---- v----?Khto pamye vokny?
Qui passa l’aspiradora? Хт- б---- п---------? Хто будзе пыласосіць? 0
Kh-- b---- p----------?Khto budze pylasosіts’?
Qui renta la vaixella? Хт- п---- п----? Хто памые посуд? 0
Kh-- p---- p----?Khto pamye posud?

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!