Manual de conversa

ca Fer neteja   »   hi घर की सफाई

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

१८ [अट्ठारह]

18 [atthaarah]

घर की सफाई

[ghar kee saphaee]

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
Avui és dissabte. आ- --िव-- है आ- श----- ह- आ- श-ि-ा- ह- ------------ आज शनिवार है 0
a-j ---n--a-r h-i a-- s-------- h-- a-j s-a-i-a-r h-i ----------------- aaj shanivaar hai
Avui tenim temps. आज-हम----पास-सम---ै आ- ह---- प-- स-- ह- आ- ह-ा-े प-स स-य ह- ------------------- आज हमारे पास समय है 0
a-j-h-maare p-----a--y --i a-- h------ p--- s---- h-- a-j h-m-a-e p-a- s-m-y h-i -------------------------- aaj hamaare paas samay hai
Avui netegem l’apartament. आज-हम--र स-फ़ क- -ह--हैं आ- ह- घ- स-- क- र-- ह-- आ- ह- घ- स-फ़ क- र-े ह-ं ----------------------- आज हम घर साफ़ कर रहे हैं 0
a-- -a- g--r--a-f-ka--rah- ha-n a-- h-- g--- s--- k-- r--- h--- a-j h-m g-a- s-a- k-r r-h- h-i- ------------------------------- aaj ham ghar saaf kar rahe hain
Jo netejo la cambra de bany. मै--स-ना-ग-- -ाफ़ -र-र-ी---ँ म-- स------- स-- क- र-- ह-- म-ं स-न-न-ृ- स-फ़ क- र-ी ह-ँ --------------------------- मैं स्नानगृह साफ़ कर रही हूँ 0
ma----naa-a-------- -ar r--e- ho-n m--- s-------- s--- k-- r---- h--- m-i- s-a-n-g-h s-a- k-r r-h-e h-o- ---------------------------------- main snaanagrh saaf kar rahee hoon
El meu marit renta el cotxe. मेर--पत---ा--ी--ो र-ा--ै म--- प-- ग---- ध- र-- ह- म-र- प-ि ग-ड-ी ध- र-ा ह- ------------------------ मेरा पति गाड़ी धो रहा है 0
m-r--p-ti g-ade- d-o-r-h- -ai m--- p--- g----- d-- r--- h-- m-r- p-t- g-a-e- d-o r-h- h-i ----------------------------- mera pati gaadee dho raha hai
Els nens netegen les bicicletes. ब--चे सा-किल-- -ा-----रहे-हैं ब---- स------- स-- क- र-- ह-- ब-्-े स-इ-ि-े- स-फ़ क- र-े ह-ं ----------------------------- बच्चे साइकिलें साफ़ कर रहे हैं 0
ba-hch--s-ikil-n-saa- k-r---h- hain b------ s------- s--- k-- r--- h--- b-c-c-e s-i-i-e- s-a- k-r r-h- h-i- ----------------------------------- bachche saikilen saaf kar rahe hain
L’àvia rega les flors. दाद--/--ान--प-ध---क--पा-- -े--ह- ह-ं द--- / न--- प---- क- प--- द- र-- ह-- द-द- / न-न- प-ध-ं क- प-न- द- र-ी ह-ं ------------------------------------ दादी / नानी पौधों को पानी दे रही हैं 0
d--dee-/------e-p-ud----ko--a-nee-d- ----e ha-n d----- / n----- p------ k- p----- d- r---- h--- d-a-e- / n-a-e- p-u-h-n k- p-a-e- d- r-h-e h-i- ----------------------------------------------- daadee / naanee paudhon ko paanee de rahee hain
Els nens ordenen l’habitació dels nens. बच्-े----च-ं--- -मर---ाफ़ -र---े-हैं ब---- ब----- क- क--- स-- क- र-- ह-- ब-्-े ब-्-ो- क- क-र- स-फ़ क- र-े ह-ं ----------------------------------- बच्चे बच्चों का कमरा साफ़ कर रहे हैं 0
bac-----b--h-h-n k- k-m--a ---f-k----ah--h--n b------ b------- k- k----- s--- k-- r--- h--- b-c-c-e b-c-c-o- k- k-m-r- s-a- k-r r-h- h-i- --------------------------------------------- bachche bachchon ka kamara saaf kar rahe hain
El meu marit ordena el seu escriptori. म--ा--ति -प-ा ड-स-----फ़---------ै म--- प-- अ--- ड---- स-- क- र-- ह- म-र- प-ि अ-न- ड-स-क स-फ़ क- र-ा ह- --------------------------------- मेरा पति अपना डेस्क साफ़ कर रहा है 0
m-r--pati ----a d-s---a------ raha-h-i m--- p--- a---- d--- s--- k-- r--- h-- m-r- p-t- a-a-a d-s- s-a- k-r r-h- h-i -------------------------------------- mera pati apana desk saaf kar raha hai
(Jo) poso la roba a la rentadora. म-ं--ॉशि-ग -----म----प--े -- -ह--ह-ँ म-- व----- म--- म-- क---- र- र-- ह-- म-ं व-श-ं- म-ी- म-ं क-ड-े र- र-ी ह-ँ ------------------------------------ मैं वॉशिंग मशीन में कपड़े रख रही हूँ 0
m--- v--hing ma-he------- k--a-- r-----a-e---oon m--- v------ m------ m--- k----- r--- r---- h--- m-i- v-s-i-g m-s-e-n m-i- k-p-d- r-k- r-h-e h-o- ------------------------------------------------ main voshing masheen mein kapade rakh rahee hoon
(Jo) estenc la roba. मै- कपड-- -ा-ग--ही ह-ँ म-- क---- ट--- र-- ह-- म-ं क-ड-े ट-ं- र-ी ह-ँ ---------------------- मैं कपड़े टांग रही हूँ 0
ma-n-k----- taa-- ---e- hoon m--- k----- t---- r---- h--- m-i- k-p-d- t-a-g r-h-e h-o- ---------------------------- main kapade taang rahee hoon
(Jo) planxo la roba. म-- कपड़---स--्-- ----ह---ूँ म-- क---- इ------ क- र-- ह-- म-ं क-ड-े इ-्-्-ी क- र-ी ह-ँ ---------------------------- मैं कपड़े इस्त्री कर रही हूँ 0
m--n ----d- is------ar--a-e-----n m--- k----- i----- k-- r---- h--- m-i- k-p-d- i-t-e- k-r r-h-e h-o- --------------------------------- main kapade istree kar rahee hoon
Les finestres estan brutes. ख--़---ाँ गन-द- ह-ं ख-------- ग---- ह-- ख-ड-क-य-ँ ग-्-ी ह-ं ------------------- खिड़कियाँ गन्दी हैं 0
k--d--iyaa--g---ee--ain k---------- g----- h--- k-i-a-i-a-n g-n-e- h-i- ----------------------- khidakiyaan gandee hain
El terra està brut. फ़र्श-ग--दा है फ़--- ग---- ह- फ़-्- ग-्-ा ह- ------------- फ़र्श गन्दा है 0
f---h -a-d- -ai f---- g---- h-- f-r-h g-n-a h-i --------------- farsh ganda hai
La vaixella és bruta. बर्-न ----- --ं ब---- ग---- ह-- ब-्-न ग-्-े ह-ं --------------- बर्तन गन्दे हैं 0
bart-n -a--- hain b----- g---- h--- b-r-a- g-n-e h-i- ----------------- bartan gande hain
Qui neteja les finestres? ख-ड-क-याँ-कौ- --फ़ -- -हा-ह-? ख-------- क-- स-- क- र-- ह-- ख-ड-क-य-ँ क-न स-फ़ क- र-ा ह-? ---------------------------- खिड़कियाँ कौन साफ़ कर रहा है? 0
k-i--k--a-- kaun --a- ka---a---h-i? k---------- k--- s--- k-- r--- h--- k-i-a-i-a-n k-u- s-a- k-r r-h- h-i- ----------------------------------- khidakiyaan kaun saaf kar raha hai?
Qui passa l’aspiradora? व---यूम क-- -- र-ा--ै? व------ क-- क- र-- ह-- व-क-य-म क-न क- र-ा ह-? ---------------------- वैक्यूम कौन कर रहा है? 0
vaikyo---ka-n-k-r ra-a--ai? v------- k--- k-- r--- h--- v-i-y-o- k-u- k-r r-h- h-i- --------------------------- vaikyoom kaun kar raha hai?
Qui renta la vaixella? बर-त- कौन -ो --ा ह-? ब---- क-- ध- र-- ह-- ब-्-न क-न ध- र-ा ह-? -------------------- बर्तन कौन धो रहा है? 0
ba-t-n -a-n dho----- h-i? b----- k--- d-- r--- h--- b-r-a- k-u- d-o r-h- h-i- ------------------------- bartan kaun dho raha hai?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!