Manual de conversa

ca Fer neteja   »   el Καθαρισμός σπιτιού

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [δεκαοκτώ]

18 [dekaoktṓ]

Καθαρισμός σπιτιού

Katharismós spitioú

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Avui és dissabte. Σ----α -ίν-ι --β--το. Σ_____ ε____ Σ_______ Σ-μ-ρ- ε-ν-ι Σ-β-α-ο- --------------------- Σήμερα είναι Σάββατο. 0
Sḗ-e-a-e-nai S--b-to. S_____ e____ S_______ S-m-r- e-n-i S-b-a-o- --------------------- Sḗmera eínai Sábbato.
Avui tenim temps. Σ--ερα-έχ--με--ρό--. Σ_____ έ_____ χ_____ Σ-μ-ρ- έ-ο-μ- χ-ό-ο- -------------------- Σήμερα έχουμε χρόνο. 0
S-m-r--é--o-me----ó-o. S_____ é______ c______ S-m-r- é-h-u-e c-r-n-. ---------------------- Sḗmera échoume chróno.
Avui netegem l’apartament. Σήμ-ρ-------ί-ουμε-τ- σ--τ-. Σ_____ κ__________ τ_ σ_____ Σ-μ-ρ- κ-θ-ρ-ζ-υ-ε τ- σ-ί-ι- ---------------------------- Σήμερα καθαρίζουμε το σπίτι. 0
Sḗm-r- --tha---oum- to--p-t-. S_____ k___________ t_ s_____ S-m-r- k-t-a-í-o-m- t- s-í-i- ----------------------------- Sḗmera katharízoume to spíti.
Jo netejo la cambra de bany. (Εγ-- -αθ-ρίζω-τ--μ-ά--ο. (____ κ_______ τ_ μ______ (-γ-] κ-θ-ρ-ζ- τ- μ-ά-ι-. ------------------------- (Εγώ] καθαρίζω το μπάνιο. 0
(E-ṓ) kat--r-z- to -pánio. (____ k________ t_ m______ (-g-) k-t-a-í-ō t- m-á-i-. -------------------------- (Egṓ) katharízō to mpánio.
El meu marit renta el cotxe. Ο---τ--ς-μ------νε- τ- αυ---ί---ο. Ο ά_____ μ__ π_____ τ_ α__________ Ο ά-τ-α- μ-υ π-έ-ε- τ- α-τ-κ-ν-τ-. ---------------------------------- Ο άντρας μου πλένει το αυτοκίνητο. 0
O--n-r-- -ou plén-- -- ----k---to. O á_____ m__ p_____ t_ a__________ O á-t-a- m-u p-é-e- t- a-t-k-n-t-. ---------------------------------- O ántras mou plénei to autokínēto.
Els nens netegen les bicicletes. Τα π-ι--ά -αθ-ρί--υ- -α -οδ---τ-. Τ_ π_____ κ_________ τ_ π________ Τ- π-ι-ι- κ-θ-ρ-ζ-υ- τ- π-δ-λ-τ-. --------------------------------- Τα παιδιά καθαρίζουν τα ποδήλατα. 0
Ta paidi--k--h-r-zou- ta-p--ḗ-ata. T_ p_____ k__________ t_ p________ T- p-i-i- k-t-a-í-o-n t- p-d-l-t-. ---------------------------------- Ta paidiá katharízoun ta podḗlata.
L’àvia rega les flors. Η-γ--γ-- πο-ί--- τ- -ο-λ--δ-α. Η γ_____ π______ τ_ λ_________ Η γ-α-ι- π-τ-ζ-ι τ- λ-υ-ο-δ-α- ------------------------------ Η γιαγιά ποτίζει τα λουλούδια. 0
Ē --a-iá-p--íz-i--a---u--úd--. Ē g_____ p______ t_ l_________ Ē g-a-i- p-t-z-i t- l-u-o-d-a- ------------------------------ Ē giagiá potízei ta louloúdia.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Τ- παι-ιά--ακτ--οι--ν-τ- παιδικ- --μά-ι-. Τ_ π_____ τ__________ τ_ π______ δ_______ Τ- π-ι-ι- τ-κ-ο-ο-ο-ν τ- π-ι-ι-ό δ-μ-τ-ο- ----------------------------------------- Τα παιδιά τακτοποιούν το παιδικό δωμάτιο. 0
T- -a-d---tak----ioún-to -a--i-- ---át-o. T_ p_____ t__________ t_ p______ d_______ T- p-i-i- t-k-o-o-o-n t- p-i-i-ó d-m-t-o- ----------------------------------------- Ta paidiá taktopoioún to paidikó dōmátio.
El meu marit ordena el seu escriptori. Ο --------ο---ακτ--οιε--------φ--ο--ο-. Ο ά_____ μ__ τ_________ τ_ γ______ τ___ Ο ά-τ-α- μ-υ τ-κ-ο-ο-ε- τ- γ-α-ε-ο τ-υ- --------------------------------------- Ο άντρας μου τακτοποιεί το γραφείο του. 0
O án---s mou---kt---i-í ------p---o---u. O á_____ m__ t_________ t_ g_______ t___ O á-t-a- m-u t-k-o-o-e- t- g-a-h-í- t-u- ---------------------------------------- O ántras mou taktopoieí to grapheío tou.
(Jo] poso la roba a la rentadora. (-γώ]---ζω τα ---χα στ-------ήρι-. (____ β___ τ_ ρ____ σ__ π_________ (-γ-] β-ζ- τ- ρ-ύ-α σ-ο π-υ-τ-ρ-ο- ---------------------------------- (Εγώ] βάζω τα ρούχα στο πλυντήριο. 0
(E-ṓ) -áz- -- roú-h----- p----ḗ-i-. (____ b___ t_ r_____ s__ p_________ (-g-) b-z- t- r-ú-h- s-o p-y-t-r-o- ----------------------------------- (Egṓ) bázō ta roúcha sto plyntḗrio.
(Jo] estenc la roba. (-----α---------ρούχα. (____ α_____ τ_ ρ_____ (-γ-] α-λ-ν- τ- ρ-ύ-α- ---------------------- (Εγώ] απλώνω τα ρούχα. 0
(---) ----nō ------c-a. (____ a_____ t_ r______ (-g-) a-l-n- t- r-ú-h-. ----------------------- (Egṓ) aplṓnō ta roúcha.
(Jo] planxo la roba. (Ε----σι-ερώ-ω--α-ρο---. (____ σ_______ τ_ ρ_____ (-γ-] σ-δ-ρ-ν- τ- ρ-ύ-α- ------------------------ (Εγώ] σιδερώνω τα ρούχα. 0
(-g-) -iderṓn- -- ro-c--. (____ s_______ t_ r______ (-g-) s-d-r-n- t- r-ú-h-. ------------------------- (Egṓ) siderṓnō ta roúcha.
Les finestres estan brutes. Τα-π---θυρα-είναι β---ι--. Τ_ π_______ ε____ β_______ Τ- π-ρ-θ-ρ- ε-ν-ι β-ώ-ι-α- -------------------------- Τα παράθυρα είναι βρώμικα. 0
T- -a-áth-ra ----i ---m-k-. T_ p________ e____ b_______ T- p-r-t-y-a e-n-i b-ṓ-i-a- --------------------------- Ta paráthyra eínai brṓmika.
El terra està brut. Τ- ----μ- είν-- βρ-μ-κο. Τ_ π_____ ε____ β_______ Τ- π-τ-μ- ε-ν-ι β-ώ-ι-ο- ------------------------ Το πάτωμα είναι βρώμικο. 0
To-p-t-m- --nai -rṓmi-o. T_ p_____ e____ b_______ T- p-t-m- e-n-i b-ṓ-i-o- ------------------------ To pátōma eínai brṓmiko.
La vaixella és bruta. Τα ----α-είν-- ---μ--α. Τ_ π____ ε____ β_______ Τ- π-ά-α ε-ν-ι β-ώ-ι-α- ----------------------- Τα πιάτα είναι βρώμικα. 0
Ta -i-t--e-n---brṓ--ka. T_ p____ e____ b_______ T- p-á-a e-n-i b-ṓ-i-a- ----------------------- Ta piáta eínai brṓmika.
Qui neteja les finestres? Ποιος-κ--α----ι τα-----θ-ρα; Π____ κ________ τ_ π________ Π-ι-ς κ-θ-ρ-ζ-ι τ- π-ρ-θ-ρ-; ---------------------------- Ποιος καθαρίζει τα παράθυρα; 0
Po-os k-t--rí--- t--pará--y-a? P____ k_________ t_ p_________ P-i-s k-t-a-í-e- t- p-r-t-y-a- ------------------------------ Poios katharízei ta paráthyra?
Qui passa l’aspiradora? Ποιο- --ζει-η-ε-τ-ικ- σκο-πα; Π____ β____ η________ σ______ Π-ι-ς β-ζ-ι η-ε-τ-ι-ή σ-ο-π-; ----------------------------- Ποιος βάζει ηλεκτρική σκούπα; 0
Po--- b-zei--l-k---kḗ --o---? P____ b____ ē________ s______ P-i-s b-z-i ē-e-t-i-ḗ s-o-p-? ----------------------------- Poios bázei ēlektrikḗ skoúpa?
Qui renta la vaixella? Π-ι-ς-πλ---ι--α--ι--α; Π____ π_____ τ_ π_____ Π-ι-ς π-έ-ε- τ- π-ά-α- ---------------------- Ποιος πλένει τα πιάτα; 0
Poi-s plén-i-t-----ta? P____ p_____ t_ p_____ P-i-s p-é-e- t- p-á-a- ---------------------- Poios plénei ta piáta?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!