Manual de conversa

ca Fer neteja   »   el Καθαρισμός σπιτιού

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [δεκαοκτώ]

18 [dekaoktṓ]

Καθαρισμός σπιτιού

[Katharismós spitioú]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Avui és dissabte. Σή---α--ίν----άβ-α--. Σήμερα είναι Σάββατο. Σ-μ-ρ- ε-ν-ι Σ-β-α-ο- --------------------- Σήμερα είναι Σάββατο. 0
Sḗ-e---e-nai S--b--o. Sḗmera eínai Sábbato. S-m-r- e-n-i S-b-a-o- --------------------- Sḗmera eínai Sábbato.
Avui tenim temps. Σ-μ--α---ο-μ- χρ-ν-. Σήμερα έχουμε χρόνο. Σ-μ-ρ- έ-ο-μ- χ-ό-ο- -------------------- Σήμερα έχουμε χρόνο. 0
Sḗ-e-a-éch-ume-c-róno. Sḗmera échoume chróno. S-m-r- é-h-u-e c-r-n-. ---------------------- Sḗmera échoume chróno.
Avui netegem l’apartament. Σή-----κ-θα-ί-ου-- το-σπίτι. Σήμερα καθαρίζουμε το σπίτι. Σ-μ-ρ- κ-θ-ρ-ζ-υ-ε τ- σ-ί-ι- ---------------------------- Σήμερα καθαρίζουμε το σπίτι. 0
S-mer--k--h--í----e -o spíti. Sḗmera katharízoume to spíti. S-m-r- k-t-a-í-o-m- t- s-í-i- ----------------------------- Sḗmera katharízoume to spíti.
Jo netejo la cambra de bany. (Ε------θ-ρίζ- -- -πάν-ο. (Εγώ) καθαρίζω το μπάνιο. (-γ-) κ-θ-ρ-ζ- τ- μ-ά-ι-. ------------------------- (Εγώ) καθαρίζω το μπάνιο. 0
(E-ṓ----t----z- to-m----o. (Egṓ) katharízō to mpánio. (-g-) k-t-a-í-ō t- m-á-i-. -------------------------- (Egṓ) katharízō to mpánio.
El meu marit renta el cotxe. Ο-ά--ρας μ----λ-ν-- ---αυτ----ητ-. Ο άντρας μου πλένει το αυτοκίνητο. Ο ά-τ-α- μ-υ π-έ-ε- τ- α-τ-κ-ν-τ-. ---------------------------------- Ο άντρας μου πλένει το αυτοκίνητο. 0
O-ántr---m-- pl------o aut-kí---o. O ántras mou plénei to autokínēto. O á-t-a- m-u p-é-e- t- a-t-k-n-t-. ---------------------------------- O ántras mou plénei to autokínēto.
Els nens netegen les bicicletes. Τα --ιδι- καθα--ζ--ν -α-ποδή--τ-. Τα παιδιά καθαρίζουν τα ποδήλατα. Τ- π-ι-ι- κ-θ-ρ-ζ-υ- τ- π-δ-λ-τ-. --------------------------------- Τα παιδιά καθαρίζουν τα ποδήλατα. 0
T- --i--- -at-arí-o-- ---podḗ---a. Ta paidiá katharízoun ta podḗlata. T- p-i-i- k-t-a-í-o-n t- p-d-l-t-. ---------------------------------- Ta paidiá katharízoun ta podḗlata.
L’àvia rega les flors. Η-γι-γι---οτίζε- -- --υλ-ύδι-. Η γιαγιά ποτίζει τα λουλούδια. Η γ-α-ι- π-τ-ζ-ι τ- λ-υ-ο-δ-α- ------------------------------ Η γιαγιά ποτίζει τα λουλούδια. 0
Ē --a-iá po---ei t- lou-oúdi-. Ē giagiá potízei ta louloúdia. Ē g-a-i- p-t-z-i t- l-u-o-d-a- ------------------------------ Ē giagiá potízei ta louloúdia.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Τ--πα-δ-- -ακ--π-ι--ν-τ- παι-ικό--ω----ο. Τα παιδιά τακτοποιούν το παιδικό δωμάτιο. Τ- π-ι-ι- τ-κ-ο-ο-ο-ν τ- π-ι-ι-ό δ-μ-τ-ο- ----------------------------------------- Τα παιδιά τακτοποιούν το παιδικό δωμάτιο. 0
Ta-paid-- t---opo------o-pa-d--ó -ō-át-o. Ta paidiá taktopoioún to paidikó dōmátio. T- p-i-i- t-k-o-o-o-n t- p-i-i-ó d-m-t-o- ----------------------------------------- Ta paidiá taktopoioún to paidikó dōmátio.
El meu marit ordena el seu escriptori. Ο---τρας -ου -----πο--- το--ρ-φε-ο----. Ο άντρας μου τακτοποιεί το γραφείο του. Ο ά-τ-α- μ-υ τ-κ-ο-ο-ε- τ- γ-α-ε-ο τ-υ- --------------------------------------- Ο άντρας μου τακτοποιεί το γραφείο του. 0
O-án--as--o--------oi---t- gra--eí- t-u. O ántras mou taktopoieí to grapheío tou. O á-t-a- m-u t-k-o-o-e- t- g-a-h-í- t-u- ---------------------------------------- O ántras mou taktopoieí to grapheío tou.
(Jo) poso la roba a la rentadora. (-γ----ά-- τ- --ύ-- σ---πλυντ-ρι-. (Εγώ) βάζω τα ρούχα στο πλυντήριο. (-γ-) β-ζ- τ- ρ-ύ-α σ-ο π-υ-τ-ρ-ο- ---------------------------------- (Εγώ) βάζω τα ρούχα στο πλυντήριο. 0
(---- bázō t- ---c-a --- -l-ntḗri-. (Egṓ) bázō ta roúcha sto plyntḗrio. (-g-) b-z- t- r-ú-h- s-o p-y-t-r-o- ----------------------------------- (Egṓ) bázō ta roúcha sto plyntḗrio.
(Jo) estenc la roba. (Ε-ώ)--π-ώ-- ----ο-χα. (Εγώ) απλώνω τα ρούχα. (-γ-) α-λ-ν- τ- ρ-ύ-α- ---------------------- (Εγώ) απλώνω τα ρούχα. 0
(E--)-----n- t- r--c-a. (Egṓ) aplṓnō ta roúcha. (-g-) a-l-n- t- r-ú-h-. ----------------------- (Egṓ) aplṓnō ta roúcha.
(Jo) planxo la roba. (Ε--- -ι-ερών- τ-------. (Εγώ) σιδερώνω τα ρούχα. (-γ-) σ-δ-ρ-ν- τ- ρ-ύ-α- ------------------------ (Εγώ) σιδερώνω τα ρούχα. 0
(-g-)-s----ṓn---- --ú-h-. (Egṓ) siderṓnō ta roúcha. (-g-) s-d-r-n- t- r-ú-h-. ------------------------- (Egṓ) siderṓnō ta roúcha.
Les finestres estan brutes. Τ- παράθυ-α--ίναι--ρ-μι--. Τα παράθυρα είναι βρώμικα. Τ- π-ρ-θ-ρ- ε-ν-ι β-ώ-ι-α- -------------------------- Τα παράθυρα είναι βρώμικα. 0
Ta-p-r-thyr--e-na--brṓ--ka. Ta paráthyra eínai brṓmika. T- p-r-t-y-a e-n-i b-ṓ-i-a- --------------------------- Ta paráthyra eínai brṓmika.
El terra està brut. Το---τωμα -------------. Το πάτωμα είναι βρώμικο. Τ- π-τ-μ- ε-ν-ι β-ώ-ι-ο- ------------------------ Το πάτωμα είναι βρώμικο. 0
To-p----- --na- ---m-ko. To pátōma eínai brṓmiko. T- p-t-m- e-n-i b-ṓ-i-o- ------------------------ To pátōma eínai brṓmiko.
La vaixella és bruta. Τ- ----α---ν---β---ι-α. Τα πιάτα είναι βρώμικα. Τ- π-ά-α ε-ν-ι β-ώ-ι-α- ----------------------- Τα πιάτα είναι βρώμικα. 0
T--p-á-a-e-----brṓ--k-. Ta piáta eínai brṓmika. T- p-á-a e-n-i b-ṓ-i-a- ----------------------- Ta piáta eínai brṓmika.
Qui neteja les finestres? Πο-ο--κ--αρίζ----α--αρ-θυρα; Ποιος καθαρίζει τα παράθυρα; Π-ι-ς κ-θ-ρ-ζ-ι τ- π-ρ-θ-ρ-; ---------------------------- Ποιος καθαρίζει τα παράθυρα; 0
P-ios--ath--í--- -a--a-áth---? Poios katharízei ta paráthyra? P-i-s k-t-a-í-e- t- p-r-t-y-a- ------------------------------ Poios katharízei ta paráthyra?
Qui passa l’aspiradora? Ποιο---άζ-- ------ι-- σ-ού--; Ποιος βάζει ηλεκτρική σκούπα; Π-ι-ς β-ζ-ι η-ε-τ-ι-ή σ-ο-π-; ----------------------------- Ποιος βάζει ηλεκτρική σκούπα; 0
Po-os bá--i ēlek-r-----ko-p-? Poios bázei ēlektrikḗ skoúpa? P-i-s b-z-i ē-e-t-i-ḗ s-o-p-? ----------------------------- Poios bázei ēlektrikḗ skoúpa?
Qui renta la vaixella? Π-ι-- π-έ-ει -α π--τα; Ποιος πλένει τα πιάτα; Π-ι-ς π-έ-ε- τ- π-ά-α- ---------------------- Ποιος πλένει τα πιάτα; 0
P--o- ----ei t- -----? Poios plénei ta piáta? P-i-s p-é-e- t- p-á-a- ---------------------- Poios plénei ta piáta?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!