Manual de conversa

ca Fer neteja   »   hy House cleaning

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [տասնութ]

18 [tasnut’]

House cleaning

[tan mak’rut’yun]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Avui és dissabte. Այ-----աբ----: Ա---- շ---- է- Ա-ս-ր շ-բ-թ է- -------------- Այսօր շաբաթ է: 0
Ay-o---ha-at’ e A---- s------ e A-s-r s-a-a-’ e --------------- Aysor shabat’ e
Avui tenim temps. Այ-օր-մենք--ա-ա-ա- -ւ--նք: Ա---- մ--- ժ------ ո------ Ա-ս-ր մ-ն- ժ-մ-ն-կ ո-ն-ն-: -------------------------- Այսօր մենք ժամանակ ունենք: 0
Ays-r me-k’ zham---- u----’ A---- m---- z------- u----- A-s-r m-n-’ z-a-a-a- u-e-k- --------------------------- Aysor menk’ zhamanak unenk’
Avui netegem l’apartament. Ա-սօր --ն--բ-ա----նն---ք --ք-ու-: Ա---- մ--- բ-------- ե-- մ------- Ա-ս-ր մ-ն- բ-ա-ա-ա-ն ե-ք մ-ք-ո-մ- --------------------------------- Այսօր մենք բնակարանն ենք մաքրում: 0
A-sor -enk’ -nak--a-n -enk’ m-k’-um A---- m---- b-------- y---- m------ A-s-r m-n-’ b-a-a-a-n y-n-’ m-k-r-m ----------------------------------- Aysor menk’ bnakarann yenk’ mak’rum
Jo netejo la cambra de bany. Ե- -ա-րո-մ ---լ-գ----ը: Ե- մ------ ե- լ-------- Ե- մ-ք-ո-մ ե- լ-գ-ր-ն-: ----------------------- Ես մաքրում եմ լոգարանը: 0
Y-----k---m--em--------y Y-- m------ y-- l------- Y-s m-k-r-m y-m l-g-r-n- ------------------------ Yes mak’rum yem logarany
El meu marit renta el cotxe. Ամ--սի----վ-ո--քե-ան-է--վ-ն---: Ա------- ա---------- է լ------- Ա-ո-ս-ն- ա-տ-մ-ք-ն-ն է լ-ա-ո-մ- ------------------------------- Ամուսինս ավտոմեքենան է լվանում: 0
A---i-- --tom---ye---------num A------ a------------ e l----- A-u-i-s a-t-m-k-y-n-n e l-a-u- ------------------------------ Amusins avtomek’yenan e lvanum
Els nens netegen les bicicletes. Երե--ն-ր-------ւմ-ե---ե--ն-վ---ը: Ե-------- մ------ ե- հ----------- Ե-ե-ա-ե-ը մ-ք-ո-մ ե- հ-ծ-ն-վ-ե-ը- --------------------------------- Երեխաները մաքրում են հեծանիվները: 0
Yerek-------ma---u- yen -e--a-i--e-y Y---------- m------ y-- h----------- Y-r-k-a-e-y m-k-r-m y-n h-t-a-i-n-r- ------------------------------------ Yerekhanery mak’rum yen hetsanivnery
L’àvia rega les flors. Տատի-ը------ է ծա-----րը: Տ----- ջ---- է ծ--------- Տ-տ-կ- ջ-ո-մ է ծ-ղ-կ-ե-ը- ------------------------- Տատիկը ջրում է ծաղիկները: 0
T--ik-----m - -s----k-e-y T----- j--- e t---------- T-t-k- j-u- e t-a-h-k-e-y ------------------------- Tatiky jrum e tsaghiknery
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Եր-խա-երը-հ-վ--ո-մ -ն-մա-կ---ն-սեն--կը: Ե-------- հ------- ե- մ------- ս------- Ե-ե-ա-ե-ը հ-վ-ք-ւ- ե- մ-ն-ա-ա- ս-ն-ա-ը- --------------------------------------- Երեխաները հավաքում են մանկական սենյակը: 0
Y-re-h----y----ak--m-----ma-ka-----e----y Y---------- h------- y-- m------- s------ Y-r-k-a-e-y h-v-k-u- y-n m-n-a-a- s-n-a-y ----------------------------------------- Yerekhanery havak’um yen mankakan senyaky
El meu marit ordena el seu escriptori. Ա--ւսի-ս--ա-ա---- է իր-գր---ղ-նը: Ա------- հ------- է ի- գ--------- Ա-ո-ս-ն- հ-վ-ք-ւ- է ի- գ-ա-ե-ա-ը- --------------------------------- Ամուսինս հավաքում է իր գրասեղանը: 0
Amu-i-s h-v-k’-m - ir g-as-g-any A------ h------- e i- g--------- A-u-i-s h-v-k-u- e i- g-a-e-h-n- -------------------------------- Amusins havak’um e ir graseghany
(Jo) poso la roba a la rentadora. Ես ---ւմ -- հ-գո-ս-ը-----ք----քենա-ի-մ-ջ: Ե- դ---- ե- հ------- լ----- մ------- մ--- Ե- դ-ո-մ ե- հ-գ-ւ-տ- լ-ա-ք- մ-ք-ն-յ- մ-ջ- ----------------------------------------- Ես դնում եմ հագուստը լվացքի մեքենայի մեջ: 0
Ye---n-m--em-hag---y---at--k’i--e--yen-yi---j Y-- d--- y-- h------ l-------- m--------- m-- Y-s d-u- y-m h-g-s-y l-a-s-k-i m-k-y-n-y- m-j --------------------------------------------- Yes dnum yem hagusty lvats’k’i mek’yenayi mej
(Jo) estenc la roba. Ես կա-ու---մ լ-ա--ը: Ե- կ----- ե- լ------ Ե- կ-խ-ւ- ե- լ-ա-ք-: -------------------- Ես կախում եմ լվացքը: 0
Y-- kakh-m-ye--l---s---y Y-- k----- y-- l-------- Y-s k-k-u- y-m l-a-s-k-y ------------------------ Yes kakhum yem lvats’k’y
(Jo) planxo la roba. Ե----դու-ո-մ-եմ-հա-----ը: Ե- ա-------- ե- հ-------- Ե- ա-դ-ւ-ո-մ ե- հ-գ-ւ-տ-: ------------------------- Ես արդուկում եմ հագուստը: 0
Y---a-d---- y-- ---u--y Y-- a------ y-- h------ Y-s a-d-k-m y-m h-g-s-y ----------------------- Yes ardukum yem hagusty
Les finestres estan brutes. Լ-ւսա-ո-տն-րը-կ-ղ-ո- -ն: Լ------------ կ----- ե-- Լ-ւ-ա-ո-տ-ե-ը կ-ղ-ո- ե-: ------------------------ Լուսամուտները կեղտոտ են: 0
Lu-am--nery-k-g---t y-n L---------- k------ y-- L-s-m-t-e-y k-g-t-t y-n ----------------------- Lusamutnery keghtot yen
El terra està brut. Հա-ա-- --ղ--տ-է: Հ----- կ----- է- Հ-տ-կ- կ-ղ-ո- է- ---------------- Հատակը կեղտոտ է: 0
H-ta---k---t---e H----- k------ e H-t-k- k-g-t-t e ---------------- Hataky keghtot e
La vaixella és bruta. Սպ--ք--կ-ղ--- է: Ս----- կ----- է- Ս-ա-ք- կ-ղ-ո- է- ---------------- Սպասքը կեղտոտ է: 0
S-a--’- k-g--ot e S------ k------ e S-a-k-y k-g-t-t e ----------------- Spask’y keghtot e
Qui neteja les finestres? Ո՞վ է -ա-ր-ւ--------ուտներ-: Ո-- է մ------ լ------------- Ո-վ է մ-ք-ո-մ լ-ւ-ա-ո-տ-ե-ը- ---------------------------- Ո՞վ է մաքրում լուսամուտները: 0
V--- ----k’--m---s--u-ne-y V--- e m------ l---------- V-՞- e m-k-r-m l-s-m-t-e-y -------------------------- VO՞v e mak’rum lusamutnery
Qui passa l’aspiradora? Ո՞--է մ---ու--փո--------: Ո-- է մ------ փ---------- Ո-վ է մ-ք-ո-մ փ-շ-ծ-ի-ո-: ------------------------- Ո՞վ է մաքրում փոշեծծիչով: 0
VO-v - --k’-um-p’v-she-s-s-c-’ov V--- e m------ p---------------- V-՞- e m-k-r-m p-v-s-e-s-s-c-’-v -------------------------------- VO՞v e mak’rum p’voshetstsich’ov
Qui renta la vaixella? Ո՞- --լվ-ն--- սպ--ք-: Ո-- է լ------ ս------ Ո-վ է լ-ա-ո-մ ս-ա-ք-: --------------------- Ո՞վ է լվանում սպասքը: 0
V--- e-lvanum--p-sk-y V--- e l----- s------ V-՞- e l-a-u- s-a-k-y --------------------- VO՞v e lvanum spask’y

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!