Manual de conversa

ca Fer neteja   »   bg Почистване на къщата

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [осемнайсет]

18 [osemnayset]

Почистване на къщата

Pochistvane na kyshchata

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Avui és dissabte. Дн---е-съб-та Д___ е с_____ Д-е- е с-б-т- ------------- Днес е събота 0
D-e---e--y--ta D___ y_ s_____ D-e- y- s-b-t- -------------- Dnes ye sybota
Avui tenim temps. Дне--ни----аме----м-. Д___ н__ и____ в_____ Д-е- н-е и-а-е в-е-е- --------------------- Днес ние имаме време. 0
Dne--n-e----me --e--. D___ n__ i____ v_____ D-e- n-e i-a-e v-e-e- --------------------- Dnes nie imame vreme.
Avui netegem l’apartament. Д-ес-н-е ч---им жи-и--т-. Д___ н__ ч_____ ж________ Д-е- н-е ч-с-и- ж-л-щ-т-. ------------------------- Днес ние чистим жилището. 0
D-e- -ie--h-stim z--l-shche--. D___ n__ c______ z____________ D-e- n-e c-i-t-m z-i-i-h-h-t-. ------------------------------ Dnes nie chistim zhilishcheto.
Jo netejo la cambra de bany. Аз -ист- -ан---. А_ ч____ б______ А- ч-с-я б-н-т-. ---------------- Аз чистя банята. 0
Az-chi-t-a -any---. A_ c______ b_______ A- c-i-t-a b-n-a-a- ------------------- Az chistya banyata.
El meu marit renta el cotxe. М-ят м-- м-е----ата. М___ м__ м__ к______ М-я- м-ж м-е к-л-т-. -------------------- Моят мъж мие колата. 0
M---t my-h-m-e----ata. M____ m___ m__ k______ M-y-t m-z- m-e k-l-t-. ---------------------- Moyat myzh mie kolata.
Els nens netegen les bicicletes. Д--ат- ч----т-в-л-сип-д-те - -олел-т-. Д_____ ч_____ в___________ / к________ Д-ц-т- ч-с-я- в-л-с-п-д-т- / к-л-л-т-. -------------------------------------- Децата чистят велосипедите / колелата. 0
D--s-t------tyat--elo-i-----e-/-ko---a--. D______ c_______ v___________ / k________ D-t-a-a c-i-t-a- v-l-s-p-d-t- / k-l-l-t-. ----------------------------------------- Detsata chistyat velosipedite / kolelata.
L’àvia rega les flors. Баба п-лив----е-ят-. Б___ п_____ ц_______ Б-б- п-л-в- ц-е-я-а- -------------------- Баба полива цветята. 0
B-b- -o--va -s---yat-. B___ p_____ t_________ B-b- p-l-v- t-v-t-a-a- ---------------------- Baba poliva tsvetyata.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Д--ата-р----ебва--д-т-к-т- --ая. Д_____ р_________ д_______ с____ Д-ц-т- р-з-р-б-а- д-т-к-т- с-а-. -------------------------------- Децата разтребват детската стая. 0
De-s-t- r--------- -e-sk-ta-st--a. D______ r_________ d_______ s_____ D-t-a-a r-z-r-b-a- d-t-k-t- s-a-a- ---------------------------------- Detsata raztrebvat detskata staya.
El meu marit ordena el seu escriptori. Моя---ъж ---тр--в---юр--о --. М___ м__ р________ б_____ с__ М-я- м-ж р-з-р-б-а б-р-т- с-. ----------------------------- Моят мъж разтребва бюрото си. 0
Moy-t--y---ra--rebv- ---r-t--si. M____ m___ r________ b______ s__ M-y-t m-z- r-z-r-b-a b-u-o-o s-. -------------------------------- Moyat myzh raztrebva byuroto si.
(Jo] poso la roba a la rentadora. Аз-с-аг-м пра-----в-п-ра---та. А_ с_____ п______ в п_________ А- с-а-а- п-а-е-о в п-р-л-я-а- ------------------------------ Аз слагам прането в пералнята. 0
A- --agam--ra--to-v -er---y---. A_ s_____ p______ v p__________ A- s-a-a- p-a-e-o v p-r-l-y-t-. ------------------------------- Az slagam praneto v peralnyata.
(Jo] estenc la roba. А--п-о-ти-------не-о. А_ п________ п_______ А- п-о-т-р-м п-а-е-о- --------------------- Аз простирам прането. 0
Az --os--r-- --anet-. A_ p________ p_______ A- p-o-t-r-m p-a-e-o- --------------------- Az prostiram praneto.
(Jo] planxo la roba. Аз гл-д- пр--ето. А_ г____ п_______ А- г-а-я п-а-е-о- ----------------- Аз гладя прането. 0
A- --a--- -r----o. A_ g_____ p_______ A- g-a-y- p-a-e-o- ------------------ Az gladya praneto.
Les finestres estan brutes. П-оз---ит- с--м--с-и. П_________ с_ м______ П-о-о-ц-т- с- м-ъ-н-. --------------------- Прозорците са мръсни. 0
Pr---rts-t- sa -ry-n-. P__________ s_ m______ P-o-o-t-i-e s- m-y-n-. ---------------------- Prozortsite sa mrysni.
El terra està brut. П-----е--ръ--н. П____ е м______ П-д-т е м-ъ-е-. --------------- Подът е мръсен. 0
P-d---ye-m--sen. P____ y_ m______ P-d-t y- m-y-e-. ---------------- Podyt ye mrysen.
La vaixella és bruta. С--ов-те -а---ъс--. С_______ с_ м______ С-д-в-т- с- м-ъ-н-. ------------------- Съдовете са мръсни. 0
Syd-ve-- -- mr--ni. S_______ s_ m______ S-d-v-t- s- m-y-n-. ------------------- Sydovete sa mrysni.
Qui neteja les finestres? К-- чи-т---р--о-ците? К__ ч____ п__________ К-й ч-с-и п-о-о-ц-т-? --------------------- Кой чисти прозорците? 0
Koy --ist------ort----? K__ c_____ p___________ K-y c-i-t- p-o-o-t-i-e- ----------------------- Koy chisti prozortsite?
Qui passa l’aspiradora? К----исти----р-хо--ук--кат-? К__ ч____ с п_______________ К-й ч-с-и с п-а-о-м-к-ч-а-а- ---------------------------- Кой чисти с прахосмукачката? 0
K-y--hist--- -----o----a-hk---? K__ c_____ s p_________________ K-y c-i-t- s p-a-h-s-u-a-h-a-a- ------------------------------- Koy chisti s prakhosmukachkata?
Qui renta la vaixella? К----и--с-до-е-е? К__ м__ с________ К-й м-е с-д-в-т-? ----------------- Кой мие съдовете? 0
Koy--ie-s---vete? K__ m__ s________ K-y m-e s-d-v-t-? ----------------- Koy mie sydovete?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!