Manual de conversa

ca Fer neteja   »   lv Mājas uzkopšana

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [astoņpadsmit]

Mājas uzkopšana

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Avui és dissabte. Š-d--n--- -estdien-. Šodien ir sestdiena. Š-d-e- i- s-s-d-e-a- -------------------- Šodien ir sestdiena. 0
Avui tenim temps. Š--ie--m-m- ir la-ks. Šodien mums ir laiks. Š-d-e- m-m- i- l-i-s- --------------------- Šodien mums ir laiks. 0
Avui netegem l’apartament. Š-d--- --- u-k-p-am-----okl-. Šodien mēs uzkopjam dzīvokli. Š-d-e- m-s u-k-p-a- d-ī-o-l-. ----------------------------- Šodien mēs uzkopjam dzīvokli. 0
Jo netejo la cambra de bany. E----kopju-van-a- i-----. Es uzkopju vannas istabu. E- u-k-p-u v-n-a- i-t-b-. ------------------------- Es uzkopju vannas istabu. 0
El meu marit renta el cotxe. M-ns--īr--m-zgā mašī--. Mans vīrs mazgā mašīnu. M-n- v-r- m-z-ā m-š-n-. ----------------------- Mans vīrs mazgā mašīnu. 0
Els nens netegen les bicicletes. Bē--- --r--d-v-iteņus. Bērni tīra divriteņus. B-r-i t-r- d-v-i-e-u-. ---------------------- Bērni tīra divriteņus. 0
L’àvia rega les flors. V--m-mi------ej -uķ--. Vecmāmiņa aplej puķes. V-c-ā-i-a a-l-j p-ķ-s- ---------------------- Vecmāmiņa aplej puķes. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. B---- u-ko-- b-rnu -s---u. Bērni uzkopj bērnu istabu. B-r-i u-k-p- b-r-u i-t-b-. -------------------------- Bērni uzkopj bērnu istabu. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. M-n--vīr- s---r-o--av--r-k--ā--ald-. Mans vīrs sakārto savu rakstāmgaldu. M-n- v-r- s-k-r-o s-v- r-k-t-m-a-d-. ------------------------------------ Mans vīrs sakārto savu rakstāmgaldu. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. Es s-li-ku ---u --ļ-- m-š-n-. Es salieku veļu veļas mašīnā. E- s-l-e-u v-ļ- v-ļ-s m-š-n-. ----------------------------- Es salieku veļu veļas mašīnā. 0
(Jo) estenc la roba. E- i----u ----. Es izkaru veļu. E- i-k-r- v-ļ-. --------------- Es izkaru veļu. 0
(Jo) planxo la roba. Es-g-udi-- ve-u. Es gludinu veļu. E- g-u-i-u v-ļ-. ---------------- Es gludinu veļu. 0
Les finestres estan brutes. Log- -- -et-ri. Logi ir netīri. L-g- i- n-t-r-. --------------- Logi ir netīri. 0
El terra està brut. G-ī----r-ne-īra. Grīda ir netīra. G-ī-a i- n-t-r-. ---------------- Grīda ir netīra. 0
La vaixella és bruta. T-a-ki-i- ne-ī--. Trauki ir netīri. T-a-k- i- n-t-r-. ----------------- Trauki ir netīri. 0
Qui neteja les finestres? K---no-----i-ā- lo---? Kas nospodrinās logus? K-s n-s-o-r-n-s l-g-s- ---------------------- Kas nospodrinās logus? 0
Qui passa l’aspiradora? K---i----- pu-ekļu-? Kas izsūks putekļus? K-s i-s-k- p-t-k-u-? -------------------- Kas izsūks putekļus? 0
Qui renta la vaixella? Kas -oma-g----r-ukus? Kas nomazgās traukus? K-s n-m-z-ā- t-a-k-s- --------------------- Kas nomazgās traukus? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!