Manual de conversa

ca Fer neteja   »   mr घराची स्वच्छता

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

१८ [अठरा]

18 [Aṭharā]

घराची स्वच्छता

[gharācī svacchatā]

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
Avui és dissabte. आज-श--वा-----. आज शन-व-र आह-. आ- श-ि-ा- आ-े- -------------- आज शनिवार आहे. 0
āja śani-ār- āh-. āja śanivāra āhē. ā-a ś-n-v-r- ā-ē- ----------------- āja śanivāra āhē.
Avui tenim temps. आज-आ---याज-ळ---ळ-आह-. आज आमच-य-जवळ व-ळ आह-. आ- आ-च-य-ज-ळ व-ळ आ-े- --------------------- आज आमच्याजवळ वेळ आहे. 0
Āj----ac--ja--ḷa --ḷ-----. Āja āmacyājavaḷa vēḷa āhē. Ā-a ā-a-y-j-v-ḷ- v-ḷ- ā-ē- -------------------------- Āja āmacyājavaḷa vēḷa āhē.
Avui netegem l’apartament. आज-आ-्-ी--- स-व-्छ कर---ह--. आज आम-ह- घर स-वच-छ करत आह-त. आ- आ-्-ी घ- स-व-्- क-त आ-ो-. ---------------------------- आज आम्ही घर स्वच्छ करत आहोत. 0
Āj- ām---gh-----v----a -a-a-a-āhōt-. Āja āmhī ghara svaccha karata āhōta. Ā-a ā-h- g-a-a s-a-c-a k-r-t- ā-ō-a- ------------------------------------ Āja āmhī ghara svaccha karata āhōta.
Jo netejo la cambra de bany. मी-स--ानघ--स-व--छ -र--आह-. म- स-न-नघर स-वच-छ करत आह-. म- स-न-न-र स-व-्- क-त आ-े- -------------------------- मी स्नानघर स्वच्छ करत आहे. 0
M--snā--g-ar--s-acch- k-r-ta ā--. Mī snānaghara svaccha karata āhē. M- s-ā-a-h-r- s-a-c-a k-r-t- ā-ē- --------------------------------- Mī snānaghara svaccha karata āhē.
El meu marit renta el cotxe. मा-े प-- ग--ी--ू--आ--त. म-झ- पत- ग-ड- ध-त आह-त. म-झ- प-ी ग-ड- ध-त आ-े-. ----------------------- माझे पती गाडी धूत आहेत. 0
Māj-- --tī -āḍ----ū-a-ā-ē-a. Mājhē patī gāḍī dhūta āhēta. M-j-ē p-t- g-ḍ- d-ū-a ā-ē-a- ---------------------------- Mājhē patī gāḍī dhūta āhēta.
Els nens netegen les bicicletes. मु-- सा-कल- स-वच-- कर- --े-. म-ल- स-यकल- स-वच-छ करत आह-त. म-ल- स-य-ल- स-व-्- क-त आ-े-. ---------------------------- मुले सायकली स्वच्छ करत आहेत. 0
M-l-----akalī--v-c--a ka--ta ā-ē-a. Mulē sāyakalī svaccha karata āhēta. M-l- s-y-k-l- s-a-c-a k-r-t- ā-ē-a- ----------------------------------- Mulē sāyakalī svaccha karata āhēta.
L’àvia rega les flors. आ----ाड--ना--ाण- -ा-- -ह-. आज- झ-ड--न- प-ण- घ-लत आह-. आ-ी झ-ड-ं-ा प-ण- घ-ल- आ-े- -------------------------- आजी झाडांना पाणी घालत आहे. 0
Ā-ī-j---ān-- -ā-- --ā---a āh-. Ājī jhāḍānnā pāṇī ghālata āhē. Ā-ī j-ā-ā-n- p-ṇ- g-ā-a-a ā-ē- ------------------------------ Ājī jhāḍānnā pāṇī ghālata āhē.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. म--- -ुल---ी खोल---्-च्छ -रत--ह--. म-ल- म-ल--च- ख-ल- स-वच-छ करत आह-त. म-ल- म-ल-ं-ी ख-ल- स-व-्- क-त आ-े-. ---------------------------------- मुले मुलांची खोली स्वच्छ करत आहेत. 0
Mulē-mul-n-c- --ōlī -vac--a---r-ta----ta. Mulē mulān-cī khōlī svaccha karata āhēta. M-l- m-l-n-c- k-ō-ī s-a-c-a k-r-t- ā-ē-a- ----------------------------------------- Mulē mulān̄cī khōlī svaccha karata āhēta.
El meu marit ordena el seu escriptori. माझे --ी---य--चे क-म----टेबल आ--ून-ठेवत आह--. म-झ- पत- त-य--च- क-म-च- ट-बल आवर-न ठ-वत आह-त. म-झ- प-ी त-य-ं-े क-म-च- ट-ब- आ-र-न ठ-व- आ-े-. --------------------------------------------- माझे पती त्यांचे कामाचे टेबल आवरून ठेवत आहेत. 0
M----------t-ā-̄cē-k--ā-ē------- ā-arūna -h-vata -h-ta. Mājhē patī tyān-cē kāmācē ṭēbala āvarūna ṭhēvata āhēta. M-j-ē p-t- t-ā-̄-ē k-m-c- ṭ-b-l- ā-a-ū-a ṭ-ē-a-a ā-ē-a- ------------------------------------------------------- Mājhē patī tyān̄cē kāmācē ṭēbala āvarūna ṭhēvata āhēta.
(Jo) poso la roba a la rentadora. म--वॉशि-ग -शीनम---- ध-ण-य-चे क-डे--ा---आहे. म- व-श--ग मश-नमध-य- ध-ण-य-च- कपड- घ-लत आह-. म- व-श-ं- म-ी-म-्-े ध-ण-य-च- क-ड- घ-ल- आ-े- ------------------------------------------- मी वॉशिंग मशीनमध्ये धुण्याचे कपडे घालत आहे. 0
M- v-śi--- -a-īnam----ē --uṇ-ācē k-p--ē--h--at- -hē. Mī vŏśiṅga maśīnamadhyē dhuṇyācē kapaḍē ghālata āhē. M- v-ś-ṅ-a m-ś-n-m-d-y- d-u-y-c- k-p-ḍ- g-ā-a-a ā-ē- ---------------------------------------------------- Mī vŏśiṅga maśīnamadhyē dhuṇyācē kapaḍē ghālata āhē.
(Jo) estenc la roba. मी -ुत-े-े कपड--ट--गत ---. म- ध-तल-ल- कपड- ट--गत आह-. म- ध-त-े-े क-ड- ट-ं-त आ-े- -------------------------- मी धुतलेले कपडे टांगत आहे. 0
M--dhu-a-ē----a-a-ē--āṅg-t- āhē. Mī dhutalēlē kapaḍē ṭāṅgata āhē. M- d-u-a-ē-ē k-p-ḍ- ṭ-ṅ-a-a ā-ē- -------------------------------- Mī dhutalēlē kapaḍē ṭāṅgata āhē.
(Jo) planxo la roba. म- -पड-य--न--इस्---ी करत-आह-. म- कपड-य--न- इस-त-र- करत आह-. म- क-ड-य-ं-ा इ-्-्-ी क-त आ-े- ----------------------------- मी कपड्यांना इस्त्री करत आहे. 0
M- -------nnā-i--rī----a-- --ē. Mī kapaḍyānnā istrī karata āhē. M- k-p-ḍ-ā-n- i-t-ī k-r-t- ā-ē- ------------------------------- Mī kapaḍyānnā istrī karata āhē.
Les finestres estan brutes. खिडक्-- --ण -ा---ा आहेत. ख-डक-य- घ-ण झ-ल-य- आह-त. ख-ड-्-ा घ-ण झ-ल-य- आ-े-. ------------------------ खिडक्या घाण झाल्या आहेत. 0
Khiḍ-kyā ----a jhā--ā-ā-ē--. Khiḍakyā ghāṇa jhālyā āhēta. K-i-a-y- g-ā-a j-ā-y- ā-ē-a- ---------------------------- Khiḍakyā ghāṇa jhālyā āhēta.
El terra està brut. फ-श- घ-- -ाल- -ह-. फरश- घ-ण झ-ल- आह-. फ-श- घ-ण झ-ल- आ-े- ------------------ फरशी घाण झाली आहे. 0
Pha---ī -hāṇa -hāl--ā--. Pharaśī ghāṇa jhālī āhē. P-a-a-ī g-ā-a j-ā-ī ā-ē- ------------------------ Pharaśī ghāṇa jhālī āhē.
La vaixella és bruta. भां-ी--ुंड- घाण झा-ी --ेत. भ--ड--क--ड- घ-ण झ-ल- आह-त. भ-ं-ी-क-ं-ी घ-ण झ-ल- आ-े-. -------------------------- भांडी-कुंडी घाण झाली आहेत. 0
Bh-ṇ-ī-ku-ḍ- -h-ṇa --ālī ā-ē--. Bhāṇḍī-kuṇḍī ghāṇa jhālī āhēta. B-ā-ḍ---u-ḍ- g-ā-a j-ā-ī ā-ē-a- ------------------------------- Bhāṇḍī-kuṇḍī ghāṇa jhālī āhēta.
Qui neteja les finestres? ख--क्या---ण-धु--आ--? ख-डक-य- क-ण ध-त आह-? ख-ड-्-ा क-ण ध-त आ-े- -------------------- खिडक्या कोण धुत आहे? 0
K--ḍ-k-ā------d---a--hē? Khiḍakyā kōṇa dhuta āhē? K-i-a-y- k-ṇ- d-u-a ā-ē- ------------------------ Khiḍakyā kōṇa dhuta āhē?
Qui passa l’aspiradora? वेक्----ं------कर- आहे? व-क-य-म--ग क-ण करत आह-? व-क-य-म-ं- क-ण क-त आ-े- ----------------------- वेक्युमींग कोण करत आहे? 0
Vē--umī-ga---ṇa--ara-a -hē? Vēkyumīṅga kōṇa karata āhē? V-k-u-ī-g- k-ṇ- k-r-t- ā-ē- --------------------------- Vēkyumīṅga kōṇa karata āhē?
Qui renta la vaixella? बशा को- ध-त--ह-? बश- क-ण ध-त आह-? ब-ा क-ण ध-त आ-े- ---------------- बशा कोण धुत आहे? 0
Baśā kōṇa--hu-a--hē? Baśā kōṇa dhuta āhē? B-ś- k-ṇ- d-u-a ā-ē- -------------------- Baśā kōṇa dhuta āhē?

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!