Manual de conversa

ca Els transports públics   »   ku Public transportation

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [sî û şeş]

Public transportation

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Rawest--h------u-ê li-ku --? R--------- o------ l- k- y-- R-w-s-g-h- o-o-u-ê l- k- y-? ---------------------------- Rawestgeha otobusê li ku ye? 0
Quin autobús va al centre de la ciutat? Kîj-n --o-us--iç- ---en-a --ja-? K---- o----- d--- n------ b----- K-j-n o-o-u- d-ç- n-v-n-a b-j-r- -------------------------------- Kîjan otobus diçe navenda bajar? 0
Quina línia he de prendre? Divê-e- -------- -tob-sê ----r b-bi-? D--- e- l- k---- o------ s---- b----- D-v- e- l- k-j-n o-o-u-ê s-w-r b-b-m- ------------------------------------- Divê ez li kîjan otobusê siwar bibim? 0
Hauré de canviar d’autobús? V--u----na---n ---ce-d-ke? V--------- m-- h---- d---- V-g-h-r-n- m-n h-w-e d-k-? -------------------------- Veguherîna min hewce dike? 0
On he de canviar? D--ê -z-li k- ----h--îni-? D--- e- l- k- v----------- D-v- e- l- k- v-g-h-r-n-m- -------------------------- Divê ez li kû veguherînim? 0
Quant costa un bitllet? Bi-ayê--i-ê-----q-- -? B----- b----- ç---- e- B-h-y- b-l-t- ç-q-s e- ---------------------- Bihayê bilêtê çiqas e? 0
Quantes parades hi ha fins al centre? H--a---ve-da ---ê--ç--d raw--tg-- hene? H--- n------ b---- ç--- r-------- h---- H-y- n-v-n-a b-j-r ç-n- r-w-s-g-h h-n-? --------------------------------------- Heya navenda bajêr çend rawestgeh hene? 0
Heu de baixar aquí. Div----n l- -ir p--a -ib--. D--- h-- l- v-- p--- b----- D-v- h-n l- v-r p-y- b-b-n- --------------------------- Divê hun li vir peya bibin. 0
Heu de baixar per darrere. Di-- e---i p-- pe-----n. D--- e- l- p-- p--- b--- D-v- e- l- p-ş p-y- b-n- ------------------------ Divê em li paş peya bin. 0
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. Tr------tro-- ya-bê di - --l-k-n----tê. T---- m------ y- b- d- 5 x------ d- t-- T-ê-a m-t-o-ê y- b- d- 5 x-l-k-n d- t-. --------------------------------------- Trêna metroyê ya bê di 5 xulekan de tê. 0
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Tr-mw-ya -ê -i 1- --le-an--e --. T------- b- d- 1- x------ d- t-- T-a-w-y- b- d- 1- x-l-k-n d- t-. -------------------------------- Tramweya bê di 10 xulekan de tê. 0
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. Oto---a ---di 1- xul--a- d- --. O------ b- d- 1- x------ d- t-- O-o-u-a b- d- 1- x-l-k-n d- t-. ------------------------------- Otobusa bê di 15 xulekan de tê. 0
Quan passa el darrer tren? Me---ya--aw--------a-- -end-n de-r-d-be? M------ d----- d- s--- ç----- d- r------ M-t-o-a d-w-y- d- s-e- ç-n-a- d- r-d-b-? ---------------------------------------- Metroya dawîyê di saet çendan de radibe? 0
Quan passa el darrer tramvia? T-a--ey---aw--ê-d- saet ç--dan-d- r-dibe? T------- d----- d- s--- ç----- d- r------ T-a-w-y- d-w-y- d- s-e- ç-n-a- d- r-d-b-? ----------------------------------------- Tramweya dawîyê di saet çendan de radibe? 0
Quan passa el darrer autobús? Ot--us--d--îy- di-sa-t-ç-n--- -e r---b-? O------ d----- d- s--- ç----- d- r------ O-o-u-a d-w-y- d- s-e- ç-n-a- d- r-d-b-? ---------------------------------------- Otobusa dawîyê di saet çendan de radibe? 0
Que té bitllet? Bi---a--e----e? B----- w- h---- B-l-t- w- h-y-? --------------- Bilêta we heye? 0
Bitllet? – No, no en tinc. Bi---? - Na,-tine ye. B----- - N-- t--- y-- B-l-t- - N-, t-n- y-. --------------------- Bilêt? - Na, tine ye. 0
Llavors vostè ha de pagar una multa. W------ di-------ce--yê b-d-n. W- d--- d--- h-- c----- b----- W- d-m- d-v- h-n c-z-y- b-d-n- ------------------------------ Wê demê divê hûn cezayê bidin. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!