Manual de conversa

ca Els transports públics   »   mk Јавен сообраќај

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [триесет и шест]

36 [triyesyet i shyest]

Јавен сообраќај

Јavyen soobrakjaј

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
On és la parada de l’autobús? К-д- е --тоб-ска-а-ст--и--? К___ е а__________ с_______ К-д- е а-т-б-с-а-а с-а-и-а- --------------------------- Каде е автобуската станица? 0
K--ye--e-a-t-boo--a-a stan-t-a? K____ y_ a___________ s________ K-d-e y- a-t-b-o-k-t- s-a-i-z-? ------------------------------- Kadye ye avtobooskata stanitza?
Quin autobús va al centre de la ciutat? Кој--вт-б---во-- -- ц---ар-т? К__ а______ в___ в_ ц________ К-ј а-т-б-с в-з- в- ц-н-а-о-? ----------------------------- Кој автобус вози во центарот? 0
Ko- --toboo--v--- v----------o-? K__ a_______ v___ v_ t__________ K-ј a-t-b-o- v-z- v- t-y-n-a-o-? -------------------------------- Koј avtoboos vozi vo tzyentarot?
Quina línia he de prendre? Ко-а л-н--а м-р----а ј----м-м? К___ л_____ м____ д_ ј_ з_____ К-ј- л-н-ј- м-р-м д- ј- з-м-м- ------------------------------ Која линија морам да ја земам? 0
K----l------m---m-d------y---m? K___ l_____ m____ d_ ј_ z______ K-ј- l-n-ј- m-r-m d- ј- z-e-a-? ------------------------------- Koјa liniјa moram da јa zyemam?
Hauré de canviar d’autobús? Д--и м---м -- с- пр-к----а-? Д___ м____ д_ с_ п__________ Д-л- м-р-м д- с- п-е-а-у-а-? ---------------------------- Дали морам да се прекачувам? 0
Da-i mor-- da ------y---cho---m? D___ m____ d_ s__ p_____________ D-l- m-r-m d- s-e p-y-k-c-o-v-m- -------------------------------- Dali moram da sye pryekachoovam?
On he de canviar? К-д- м---- д--се прек----? К___ м____ д_ с_ п________ К-д- м-р-м д- с- п-е-а-а-? -------------------------- Каде морам да се прекачам? 0
K-d-e m---m-da -y- -r--kacham? K____ m____ d_ s__ p__________ K-d-e m-r-m d- s-e p-y-k-c-a-? ------------------------------ Kadye moram da sye pryekacham?
Quant costa un bitllet? К-л-у---н--е--н во--н -и-е-? К____ ч___ е___ в____ б_____ К-л-у ч-н- е-е- в-з-н б-л-т- ---------------------------- Колку чини еден возен билет? 0
Ko-k-o ch-ni-ye-ye- --zyen-bi-y--? K_____ c____ y_____ v_____ b______ K-l-o- c-i-i y-d-e- v-z-e- b-l-e-? ---------------------------------- Kolkoo chini yedyen vozyen bilyet?
Quantes parades hi ha fins al centre? Колку а-тобуск--ст--иц--и-а--о------ро-? К____ а________ с______ и__ д_ ц________ К-л-у а-т-б-с-и с-а-и-и и-а д- ц-н-а-о-? ---------------------------------------- Колку автобуски станици има до центарот? 0
K--koo---toboos-i--ta-i--i -m---o tzye----ot? K_____ a_________ s_______ i__ d_ t__________ K-l-o- a-t-b-o-k- s-a-i-z- i-a d- t-y-n-a-o-? --------------------------------------------- Kolkoo avtobooski stanitzi ima do tzyentarot?
Heu de baixar aquí. О--е ---а-- да--е-сим-ете. О___ м_____ д_ с_ с_______ О-д- м-р-т- д- с- с-м-е-е- -------------------------- Овде морате да се симнете. 0
O-dye-------e -- s-e-s---y----. O____ m______ d_ s__ s_________ O-d-e m-r-t-e d- s-e s-m-y-t-e- ------------------------------- Ovdye moratye da sye simnyetye.
Heu de baixar per darrere. Морат---а -- -имн--е--озад-. М_____ д_ с_ с______ п______ М-р-т- д- с- с-м-е-е п-з-д-. ---------------------------- Морате да се симнете позади. 0
Moraty---------si--yet-e -ozadi. M______ d_ s__ s________ p______ M-r-t-e d- s-e s-m-y-t-e p-z-d-. -------------------------------- Moratye da sye simnyetye pozadi.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. С--дн--- -етро-доа-а за-5---н--и. С_______ м____ д____ з_ 5 м______ С-е-н-т- м-т-о д-а-а з- 5 м-н-т-. --------------------------------- Следното метро доаѓа за 5 минути. 0
Sly--no-o-my-t---do-ѓa z--5-mino---. S________ m_____ d____ z_ 5 m_______ S-y-d-o-o m-e-r- d-a-a z- 5 m-n-o-i- ------------------------------------ Slyednoto myetro doaѓa za 5 minooti.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Сле--и-т--рамв-ј--о-ѓ- -- -0 мину--. С_______ т______ д____ з_ 1_ м______ С-е-н-о- т-а-в-ј д-а-а з- 1- м-н-т-. ------------------------------------ Следниот трамвај доаѓа за 10 минути. 0
S----ni-t-----v-ј -o--a-za-1- mino-t-. S________ t______ d____ z_ 1_ m_______ S-y-d-i-t t-a-v-ј d-a-a z- 1- m-n-o-i- -------------------------------------- Slyedniot tramvaј doaѓa za 10 minooti.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. Сл-д-иот --т-б---д-аѓ--за--- м-----. С_______ а______ д____ з_ 1_ м______ С-е-н-о- а-т-б-с д-а-а з- 1- м-н-т-. ------------------------------------ Следниот автобус доаѓа за 15 минути. 0
Sl--d-i-----t-b--s--oaѓ- -a 1--min-o-i. S________ a_______ d____ z_ 1_ m_______ S-y-d-i-t a-t-b-o- d-a-a z- 1- m-n-o-i- --------------------------------------- Slyedniot avtoboos doaѓa za 15 minooti.
Quan passa el darrer tren? Кога----и-пос-----то-ме---? К___ в___ п_________ м_____ К-г- в-з- п-с-е-н-т- м-т-о- --------------------------- Кога вози последното метро? 0
Ko--- ---i---s---d-oto mye-ro? K____ v___ p__________ m______ K-g-a v-z- p-s-y-d-o-o m-e-r-? ------------------------------ Kogua vozi poslyednoto myetro?
Quan passa el darrer tramvia? К--а-во-и-посл-дн------амв--? К___ в___ п_________ т_______ К-г- в-з- п-с-е-н-о- т-а-в-ј- ----------------------------- Кога вози последниот трамвај? 0
K-gu- v-z---o-l-edn-ot-t-am---? K____ v___ p__________ t_______ K-g-a v-z- p-s-y-d-i-t t-a-v-ј- ------------------------------- Kogua vozi poslyedniot tramvaј?
Quan passa el darrer autobús? К-------и --след-ио- -вто-ус? К___ в___ п_________ а_______ К-г- в-з- п-с-е-н-о- а-т-б-с- ----------------------------- Кога вози последниот автобус? 0
K-gu--v--- --sl--d-i-t a----o--? K____ v___ p__________ a________ K-g-a v-z- p-s-y-d-i-t a-t-b-o-? -------------------------------- Kogua vozi poslyedniot avtoboos?
Que té bitllet? Д----им-т----зен --л--? Д___ и____ в____ б_____ Д-л- и-а-е в-з-н б-л-т- ----------------------- Дали имате возен билет? 0
Dal----a----v-z-en bi-y--? D___ i_____ v_____ b______ D-l- i-a-y- v-z-e- b-l-e-? -------------------------- Dali imatye vozyen bilyet?
Bitllet? – No, no en tinc. В-зе- би-е-? - Не- н--а-. В____ б_____ – Н__ н_____ В-з-н б-л-т- – Н-, н-м-м- ------------------------- Возен билет? – Не, немам. 0
Vo-y-n---l-e-? - -ye,-nye-a-. V_____ b______ – N___ n______ V-z-e- b-l-e-? – N-e- n-e-a-. ----------------------------- Vozyen bilyet? – Nye, nyemam.
Llavors vostè ha de pagar una multa. То--ш мо-а-- -а-п---и-е --з--. Т____ м_____ д_ п______ к_____ Т-г-ш м-р-т- д- п-а-и-е к-з-а- ------------------------------ Тогаш морате да платите казна. 0
Tog------o---y--da-p---i-ye -azna. T______ m______ d_ p_______ k_____ T-g-a-h m-r-t-e d- p-a-i-y- k-z-a- ---------------------------------- Toguash moratye da platitye kazna.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!