Manual de conversa

ca Els transports públics   »   mr सार्वजनिक परिवहन

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

३६ [छ्त्तीस]

36 [Chttīsa]

सार्वजनिक परिवहन

[sārvajanika parivahana]

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
On és la parada de l’autobús? बस -ा-------े----? ब- थ---- क--- आ--- ब- थ-ं-ा क-ठ- आ-े- ------------------ बस थांबा कुठे आहे? 0
b--a-thā--ā --ṭ-----ē? b--- t----- k---- ā--- b-s- t-ā-b- k-ṭ-ē ā-ē- ---------------------- basa thāmbā kuṭhē āhē?
Quin autobús va al centre de la ciutat? क---ी--- शह-ात -ाते? क---- ब- श---- ज---- क-ण-ी ब- श-र-त ज-त-? -------------------- कोणती बस शहरात जाते? 0
K----ī----a śa----ta--ā--? K----- b--- ś------- j---- K-ṇ-t- b-s- ś-h-r-t- j-t-? -------------------------- Kōṇatī basa śaharāta jātē?
Quina línia he de prendre? म--क-ण---बस-पक-ल- पा-ि--? म- क---- ब- प---- प------ म- क-ण-ी ब- प-ड-ी प-ह-ज-? ------------------------- मी कोणती बस पकडली पाहिजे? 0
M---ōṇat- b-sa-paka--lī --h---? M- k----- b--- p------- p------ M- k-ṇ-t- b-s- p-k-ḍ-l- p-h-j-? ------------------------------- Mī kōṇatī basa pakaḍalī pāhijē?
Hauré de canviar d’autobús? मल- ब--बदली-कर--- --गे---ा? म-- ब- ब--- क---- ल---- क-- म-ा ब- ब-ल- क-ा-ी ल-ग-ल क-? --------------------------- मला बस बदली करावी लागेल का? 0
Ma-ā b-sa-----l--ka-ā---lāgēla---? M--- b--- b----- k----- l----- k-- M-l- b-s- b-d-l- k-r-v- l-g-l- k-? ---------------------------------- Malā basa badalī karāvī lāgēla kā?
On he de canviar? को--्या-था---या-र --ा -----ल-----वी---ग--? क------ थ-------- म-- ब- ब--- क---- ल----- क-ण-्-ा थ-ं-्-ा-र म-ा ब- ब-ल- क-ा-ी ल-ग-ल- ------------------------------------------ कोणत्या थांब्यावर मला बस बदली करावी लागेल? 0
Kō--t-- t-ām-yāva-a--a-ā b--a-b--a-- ---ā---l----a? K------ t---------- m--- b--- b----- k----- l------ K-ṇ-t-ā t-ā-b-ā-a-a m-l- b-s- b-d-l- k-r-v- l-g-l-? --------------------------------------------------- Kōṇatyā thāmbyāvara malā basa badalī karāvī lāgēla?
Quant costa un bitllet? तिक----ा---त--प--े----ात? त------- क--- प--- प----- त-क-ट-ल- क-त- प-स- प-त-त- ------------------------- तिकीटाला किती पैसे पडतात? 0
T--ī-ālā -itī-pai-ē-------t-? T------- k--- p---- p-------- T-k-ṭ-l- k-t- p-i-ē p-ḍ-t-t-? ----------------------------- Tikīṭālā kitī paisē paḍatāta?
Quantes parades hi ha fins al centre? श-रात--ोहोच-प-्यंत-कि-ी थांब- --ेत? श---- प----------- क--- थ---- आ---- श-र-त प-ह-च-प-्-ं- क-त- थ-ं-े आ-े-? ----------------------------------- शहरात पोहोचेपर्यंत किती थांबे आहेत? 0
Śa-arāta-----cēpa-y--ta-kit- t-ā--------a? Ś------- p------------- k--- t----- ā----- Ś-h-r-t- p-h-c-p-r-a-t- k-t- t-ā-b- ā-ē-a- ------------------------------------------ Śaharāta pōhōcēparyanta kitī thāmbē āhēta?
Heu de baixar aquí. आपण इथ---तरले-पाहिज-. आ-- इ-- उ---- प------ आ-ण इ-े उ-र-े प-ह-ज-. --------------------- आपण इथे उतरले पाहिजे. 0
Āpaṇ- -t-ē ---r--- pāh---. Ā---- i--- u------ p------ Ā-a-a i-h- u-a-a-ē p-h-j-. -------------------------- Āpaṇa ithē utaralē pāhijē.
Heu de baixar per darrere. आ---(---्-ा)-माग-्य--दारा---उतराव-. आ-- (------- म------ द----- उ------ आ-ण (-स-्-ा- म-ग-्-ा द-र-न- उ-र-व-. ----------------------------------- आपण (बसच्या) मागच्या दाराने उतरावे. 0
Ā---a---a-a---)-māgac-- ----nē u--rāv-. Ā---- (-------- m------ d----- u------- Ā-a-a (-a-a-y-) m-g-c-ā d-r-n- u-a-ā-ē- --------------------------------------- Āpaṇa (basacyā) māgacyā dārānē utarāvē.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. प---ी --या-ी-----न ५ मिनिटां- -हे. प---- भ----- ट---- ५ म------- आ--- प-ढ-ी भ-य-र- ट-र-न ५ म-न-ट-ं- आ-े- ---------------------------------- पुढची भुयारी ट्रेन ५ मिनिटांत आहे. 0
Pu---cī----y-r- -r-n-------i-ānt---h-. P------ b------ ṭ---- 5 m-------- ā--- P-ḍ-a-ī b-u-ā-ī ṭ-ē-a 5 m-n-ṭ-n-a ā-ē- -------------------------------------- Puḍhacī bhuyārī ṭrēna 5 miniṭānta āhē.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. प--च--ट्-ा---- मिन-ट--त -ह-. प---- ट---- १- म------- आ--- प-ढ-ी ट-र-म १- म-न-ट-ं- आ-े- ---------------------------- पुढची ट्राम १० मिनिटांत आहे. 0
P--h--ī---ā-- 10--ini-ā-t---h-. P------ ṭ---- 1- m-------- ā--- P-ḍ-a-ī ṭ-ā-a 1- m-n-ṭ-n-a ā-ē- ------------------------------- Puḍhacī ṭrāma 10 miniṭānta āhē.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. पु--- बस-१- मिनिटा---आ--. प---- ब- १- म------- आ--- प-ढ-ी ब- १- म-न-ट-ं- आ-े- ------------------------- पुढची बस १५ मिनिटांत आहे. 0
Puḍh--ī -as---5--i-iṭānta ---. P------ b--- 1- m-------- ā--- P-ḍ-a-ī b-s- 1- m-n-ṭ-n-a ā-ē- ------------------------------ Puḍhacī basa 15 miniṭānta āhē.
Quan passa el darrer tren? शे---ी भु-ा-ी ---ेन कि-ी-व---ा-सुट-े? श----- भ----- ट---- क--- व---- स----- श-व-च- भ-य-र- ट-र-न क-त- व-ज-ा स-ट-े- ------------------------------------- शेवटची भुयारी ट्रेन किती वाजता सुटते? 0
Ś-vaṭ-c--b--yā----r-n------ v-ja-ā -u--t-? Ś------- b------ ṭ---- k--- v----- s------ Ś-v-ṭ-c- b-u-ā-ī ṭ-ē-a k-t- v-j-t- s-ṭ-t-? ------------------------------------------ Śēvaṭacī bhuyārī ṭrēna kitī vājatā suṭatē?
Quan passa el darrer tramvia? शे-------र-म-कधी आह-? श----- ट---- क-- आ--- श-व-च- ट-र-म क-ी आ-े- --------------------- शेवटची ट्राम कधी आहे? 0
Ś--a-ac- ṭ-ā-a ka-------? Ś------- ṭ---- k---- ā--- Ś-v-ṭ-c- ṭ-ā-a k-d-ī ā-ē- ------------------------- Śēvaṭacī ṭrāma kadhī āhē?
Quan passa el darrer autobús? शेवटच-----क-ी----? श----- ब- क-- आ--- श-व-च- ब- क-ी आ-े- ------------------ शेवटची बस कधी आहे? 0
Ś-v---c- -asa k-d---ā--? Ś------- b--- k---- ā--- Ś-v-ṭ-c- b-s- k-d-ī ā-ē- ------------------------ Śēvaṭacī basa kadhī āhē?
Que té bitllet? आ-ल----वळ--िकीट -ह- क-? आ-------- त---- आ-- क-- आ-ल-य-ज-ळ त-क-ट आ-े क-? ----------------------- आपल्याजवळ तिकीट आहे का? 0
Ā--l-āja-a-a---k-ṭa---- kā? Ā----------- t----- ā-- k-- Ā-a-y-j-v-ḷ- t-k-ṭ- ā-ē k-? --------------------------- Āpalyājavaḷa tikīṭa āhē kā?
Bitllet? – No, no en tinc. त---ट--– -ा--,---झ-या--ळ-न-ही. त----- – न---- म-------- न---- त-क-ट- – न-ह-, म-झ-य-ज-ळ न-ह-. ------------------------------ तिकीट? – नाही, माझ्याजवळ नाही. 0
T-k--a- ---āhī,-māj--ā--------āhī. T------ – N---- m----------- n---- T-k-ṭ-? – N-h-, m-j-y-j-v-ḷ- n-h-. ---------------------------------- Tikīṭa? – Nāhī, mājhyājavaḷa nāhī.
Llavors vostè ha de pagar una multa. तर -प---ा-ा --- भरा-ा ल-गे-. त- आ------- द-- भ---- ल----- त- आ-ल-य-ल- द-ड भ-ा-ा ल-ग-ल- ---------------------------- तर आपल्याला दंड भरावा लागेल. 0
Tara --al-āl--d-ṇ-a-------- -āgēl-. T--- ā------- d---- b------ l------ T-r- ā-a-y-l- d-ṇ-a b-a-ā-ā l-g-l-. ----------------------------------- Tara āpalyālā daṇḍa bharāvā lāgēla.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!