Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 3   »   ku giving reasons 3

77 [setanta-set]

argumentar alguna cosa 3

argumentar alguna cosa 3

77 [heftê û heft]

giving reasons 3

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Per què no menja el pastís? Hûn-ji--o-----u---y- --x--n? H-- j- b- ç- t------ n------ H-n j- b- ç- t-r-a-ê n-x-i-? ---------------------------- Hûn ji bo çi turtayê naxwin? 0
Haig de perdre pes. D--- -z -îl- b-dim. D--- e- k--- b----- D-v- e- k-l- b-d-m- ------------------- Divê ez kîlo bidim. 0
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes. Ji--er ---d--ê ez kî---b-d-m ni-arim--ê b---im. J- b-- k- d--- e- k--- b---- n------ w- b------ J- b-r k- d-v- e- k-l- b-d-m n-k-r-m w- b-x-i-. ----------------------------------------------- Ji ber ku divê ez kîlo bidim nikarim wê bixwim. 0
Per què no es beu la cervesa? H-n-j- b---- b-r--- ---e-win? H-- j- b- ç- b----- n-------- H-n j- b- ç- b-r-y- n-v-x-i-? ----------------------------- Hûn ji bo çi bîrayê navexwin? 0
Encara haig de conduir. Divê--z-h-n-ti-im-êl-------m. D--- e- h-- t-------- b------ D-v- e- h-n t-r-m-ê-ê b-a-o-. ----------------------------- Divê ez hîn tirimpêlê biajom. 0
Jo no bec perquè encara haig de conduir. Ji-be- -u ---ê ez---- t----pê-ê----j--, na--x---. J- b-- k- d--- e- h-- t-------- b------ n-------- J- b-r k- d-v- e- h-n t-r-m-ê-ê b-a-o-, n-v-x-i-. ------------------------------------------------- Ji ber ku divê ez hîn tirimpêlê biajom, navexwim. 0
Per què no et beus el cafè? T--j---- -i --hw-yê -a----î? T- j- b- ç- q------ n------- T- j- b- ç- q-h-e-ê n-v-x-î- ---------------------------- Tu ji bo çi qehweyê navexwî? 0
Està fred. S-r-----. S-- b---- S-r b-y-. --------- Sar bûye. 0
Jo no me’l bec perquè està fred. E- w- na-exwim----b-r-k------bûye. E- w- n------- j- b-- k- s-- b---- E- w- n-v-x-i- j- b-r k- s-r b-y-. ---------------------------------- Ez wê navexwim ji ber ku sar bûye. 0
Per què no et beus el te? T---- -i ---ê-navex--? T- j- ç- ç--- n------- T- j- ç- ç-y- n-v-x-î- ---------------------- Tu ji çi çayê navexwî? 0
No tinc sucre. Şe-----min-tune. Ş----- m-- t---- Ş-k-r- m-n t-n-. ---------------- Şekirê min tune. 0
No me’l bec perquè no tinc sucre. Ez w- -avexw-m-lewra -e-ir- min-tu--. E- w- n------- l---- ş----- m-- t---- E- w- n-v-x-i- l-w-a ş-k-r- m-n t-n-. ------------------------------------- Ez wê navexwim lewra şekirê min tune. 0
Per què no es menja la sopa? Tu ji ----i ----ey- ----xw-? T- j- b- ç- ş------ n------- T- j- b- ç- ş-r-e-ê n-v-x-î- ---------------------------- Tu ji bo çi şorbeyê navexwî? 0
No l’he demanada. Min-e--n-xwe---b-. M-- e- n---------- M-n e- n-x-e-t-b-. ------------------ Min ew nexwestibû. 0
No me la menjo perquè no l’he demanada. Ez----exw-m--i -er k--m-n-----exwe-t-b-. E- n------- j- b-- k- m-- e- n---------- E- n-v-x-i- j- b-r k- m-n e- n-x-e-t-b-. ---------------------------------------- Ez navexwim ji ber ku min ew nexwestibû. 0
Per què no menja la carn? Hû--j- b- ç- ---tî-n-vw-n? H-- j- b- ç- g---- n------ H-n j- b- ç- g-ş-î n-v-i-? -------------------------- Hûn ji bo çi goştî navwin? 0
Sóc vegetarià. E---e-e-e-ya--i-. E- v--------- i-- E- v-j-t-r-a- i-. ----------------- Ez vejeteryan im. 0
No la menjo perquè sóc vegetarià. E- -î-naxw-- j- -er -- -z v-j-terya----. E- w- n----- j- b-- k- e- v--------- i-- E- w- n-x-i- j- b-r k- e- v-j-t-r-a- i-. ---------------------------------------- Ew wî naxwim ji ber ku ez vejeteryan im. 0

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...