Manual de conversa

ca Els transports públics   »   sr Јавни локални саобраћај

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [тридесет и шест]

36 [trideset i šest]

Јавни локални саобраћај

[Javni lokalni saobraćaj]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Г----е-а-т-бу-к- с---и-а? Г-- ј- а-------- с------- Г-е ј- а-т-б-с-а с-а-и-а- ------------------------- Где је аутобуска станица? 0
Gde-je---t--u-ka--ta-i-a? G-- j- a-------- s------- G-e j- a-t-b-s-a s-a-i-a- ------------------------- Gde je autobuska stanica?
Quin autobús va al centre de la ciutat? Ко-- а--о-ус---з----ц-----? К--- а------ в--- у ц------ К-ј- а-т-б-с в-з- у ц-н-а-? --------------------------- Који аутобус вози у центар? 0
K--i a-to------z--u c-----? K--- a------ v--- u c------ K-j- a-t-b-s v-z- u c-n-a-? --------------------------- Koji autobus vozi u centar?
Quina línia he de prendre? Ко-у---ни---мо--- -з---? К--- л----- м---- у----- К-ј- л-н-ј- м-р-м у-е-и- ------------------------ Коју линију морам узети? 0
K--u-----ju--o-a--uzet-? K--- l----- m---- u----- K-j- l-n-j- m-r-m u-e-i- ------------------------ Koju liniju moram uzeti?
Hauré de canviar d’autobús? Мор---ли-п-ес-д---? М---- л- п--------- М-р-м л- п-е-е-а-и- ------------------- Морам ли преседати? 0
M-ram-l- ---sed--i? M---- l- p--------- M-r-m l- p-e-e-a-i- ------------------- Moram li presedati?
On he de canviar? Гд--мор-м ---се---? Г-- м---- п-------- Г-е м-р-м п-е-е-т-? ------------------- Где морам пресести? 0
Gde mor-- pre-e--i? G-- m---- p-------- G-e m-r-m p-e-e-t-? ------------------- Gde moram presesti?
Quant costa un bitllet? К-л-к- кош------т-? К----- к---- к----- К-л-к- к-ш-а к-р-а- ------------------- Колико кошта карта? 0
Kol--- k-šta -art-? K----- k---- k----- K-l-k- k-š-a k-r-a- ------------------- Koliko košta karta?
Quantes parades hi ha fins al centre? Кол--о -та-и-- --- д- це-тра? К----- с------ и-- д- ц------ К-л-к- с-а-и-а и-а д- ц-н-р-? ----------------------------- Колико станица има до центра? 0
Ko-ik--s-ani-----a -o-c----a? K----- s------ i-- d- c------ K-l-k- s-a-i-a i-a d- c-n-r-? ----------------------------- Koliko stanica ima do centra?
Heu de baixar aquí. М-рате --де-----и. М----- о--- и----- М-р-т- о-д- и-а-и- ------------------ Морате овде изаћи. 0
M--ate-o----iz---i. M----- o--- i------ M-r-t- o-d- i-a-́-. ------------------- Morate ovde izaći.
Heu de baixar per darrere. М------из-ћ------д. М----- и---- н----- М-р-т- и-а-и н-з-д- ------------------- Морате изаћи назад. 0
Mor--e -zać- n---d. M----- i----- n----- M-r-t- i-a-́- n-z-d- -------------------- Morate izaći nazad.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. С-е--ћи---т-о----аз- -а 5----у-а. С------ м---- д----- з- 5 м------ С-е-е-и м-т-о д-л-з- з- 5 м-н-т-. --------------------------------- Следећи метро долази за 5 минута. 0
Sle------metro-----zi ---- mi---a. S------- m---- d----- z- 5 m------ S-e-e-́- m-t-o d-l-z- z- 5 m-n-t-. ---------------------------------- Sledeći metro dolazi za 5 minuta.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Сл--ећи тр--ва--д-л-зи-з- -0-м---та. С------ т------ д----- з- 1- м------ С-е-е-и т-а-в-ј д-л-з- з- 1- м-н-т-. ------------------------------------ Следећи трамвај долази за 10 минута. 0
S-e-eći t--mva-----a-i--a--- -in---. S------- t------ d----- z- 1- m------ S-e-e-́- t-a-v-j d-l-z- z- 1- m-n-t-. ------------------------------------- Sledeći tramvaj dolazi za 10 minuta.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. С---е-и--ут--у- -ол-зи -а--- минута. С------ а------ д----- з- 1- м------ С-е-е-и а-т-б-с д-л-з- з- 1- м-н-т-. ------------------------------------ Следећи аутобус долази за 15 минута. 0
Sl--e----au----s -ola----a 15 -----a. S------- a------ d----- z- 1- m------ S-e-e-́- a-t-b-s d-l-z- z- 1- m-n-t-. ------------------------------------- Sledeći autobus dolazi za 15 minuta.
Quan passa el darrer tren? К-д- в--и -ад-и-м--ро? К--- в--- з---- м----- К-д- в-з- з-д-и м-т-о- ---------------------- Када вози задњи метро? 0
K----v-----adn-- ---ro? K--- v--- z----- m----- K-d- v-z- z-d-j- m-t-o- ----------------------- Kada vozi zadnji metro?
Quan passa el darrer tramvia? К------зи-задњи----м--ј? К--- в--- з---- т------- К-д- в-з- з-д-и т-а-в-ј- ------------------------ Када вози задњи трамвај? 0
K-d- vozi----n-i-tram-a-? K--- v--- z----- t------- K-d- v-z- z-d-j- t-a-v-j- ------------------------- Kada vozi zadnji tramvaj?
Quan passa el darrer autobús? К-да -оз--з--њ--а--обу-? К--- в--- з---- а------- К-д- в-з- з-д-и а-т-б-с- ------------------------ Када вози задњи аутобус? 0
K--a vo-i -------auto---? K--- v--- z----- a------- K-d- v-z- z-d-j- a-t-b-s- ------------------------- Kada vozi zadnji autobus?
Que té bitllet? Им------ возн- -а-ту? И---- л- в---- к----- И-а-е л- в-з-у к-р-у- --------------------- Имате ли возну карту? 0
Im--- -i vo--- --rt-? I---- l- v---- k----- I-a-e l- v-z-u k-r-u- --------------------- Imate li voznu kartu?
Bitllet? – No, no en tinc. В---у к-р--?-–-Не-------. В---- к----- – Н-- н----- В-з-у к-р-у- – Н-, н-м-м- ------------------------- Возну карту? – Не, немам. 0
V-zn- k-rtu--–--e---ema-. V---- k----- – N-- n----- V-z-u k-r-u- – N-, n-m-m- ------------------------- Voznu kartu? – Ne, nemam.
Llavors vostè ha de pagar una multa. Он-а--ор-т- -л----и к--ну. О--- м----- п------ к----- О-д- м-р-т- п-а-и-и к-з-у- -------------------------- Онда морате платити казну. 0
O-d- mo--t- ---ti-- k-zn-. O--- m----- p------ k----- O-d- m-r-t- p-a-i-i k-z-u- -------------------------- Onda morate platiti kaznu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!