Manual de conversa

ca Els transports públics   »   ka საზოგადოებრივი ტრანსპორტი

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [ოცდათექვსმეტი]

36 [otsdatekvsmet\'i]

საზოგადოებრივი ტრანსპორტი

[sazogadoebrivi t'ransp'ort'i]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
On és la parada de l’autobús? სად ა--- ა--ო-უს-- ----რე--? ს-- ა--- ა-------- გ-------- ს-დ ა-ი- ა-ტ-ბ-ს-ს გ-ჩ-რ-ბ-? ---------------------------- სად არის ავტობუსის გაჩერება? 0
sa- ---s-av-------s -ache----? s-- a--- a--------- g--------- s-d a-i- a-t-o-u-i- g-c-e-e-a- ------------------------------ sad aris avt'obusis gachereba?
Quin autobús va al centre de la ciutat? რო-ელ- ა-ტ---ს---იდი--ც-ნტ-შ-? რ----- ა------- მ---- ც------- რ-მ-ლ- ა-ტ-ბ-ს- მ-დ-ს ც-ნ-რ-ი- ------------------------------ რომელი ავტობუსი მიდის ცენტრში? 0
r--e-i --t'----i m-dis --en--rsh-? r----- a-------- m---- t---------- r-m-l- a-t-o-u-i m-d-s t-e-t-r-h-? ---------------------------------- romeli avt'obusi midis tsent'rshi?
Quina línia he de prendre? რო-ე-- ხ-ზ-თ უ--ა-ვ------რო? რ----- ხ---- უ--- ვ--------- რ-მ-ლ- ხ-ზ-თ უ-დ- ვ-მ-ზ-ვ-ო- ---------------------------- რომელი ხაზით უნდა ვიმგზავრო? 0
r-m-l----------nda-------v-o? r----- k----- u--- v--------- r-m-l- k-a-i- u-d- v-m-z-v-o- ----------------------------- romeli khazit unda vimgzavro?
Hauré de canviar d’autobús? უნ-- -ა---ჯდე? უ--- გ-------- უ-დ- გ-დ-ვ-დ-? -------------- უნდა გადავჯდე? 0
u--a--a---jd-? u--- g-------- u-d- g-d-v-d-? -------------- unda gadavjde?
On he de canviar? სად----ა---დ-ვჯდ-? ს-- უ--- გ-------- ს-დ უ-დ- გ-დ-ვ-დ-? ------------------ სად უნდა გადავჯდე? 0
s---und- -ada--de? s-- u--- g-------- s-d u-d- g-d-v-d-? ------------------ sad unda gadavjde?
Quant costa un bitllet? რ- ღ-რ----თი--ი-ეთი? რ- ღ--- ე--- ბ------ რ- ღ-რ- ე-თ- ბ-ლ-თ-? -------------------- რა ღირს ერთი ბილეთი? 0
r--g-irs er-i bi--ti? r- g---- e--- b------ r- g-i-s e-t- b-l-t-? --------------------- ra ghirs erti bileti?
Quantes parades hi ha fins al centre? რა-დ-ნ--გ----ე-აა -----ა--ე? რ------ გ-------- ც--------- რ-მ-ე-ი გ-ჩ-რ-ბ-ა ც-ნ-რ-მ-ე- ---------------------------- რამდენი გაჩერებაა ცენტრამდე? 0
ra-d------c----ba- t-ent-ra-de? r------ g--------- t----------- r-m-e-i g-c-e-e-a- t-e-t-r-m-e- ------------------------------- ramdeni gacherebaa tsent'ramde?
Heu de baixar aquí. ა----დ- ჩაბრ-ან---. ა- უ--- ჩ---------- ა- უ-დ- ჩ-ბ-ძ-ნ-ე-. ------------------- აქ უნდა ჩაბრძანდეთ. 0
ak-u-da ----r--a--et. a- u--- c------------ a- u-d- c-a-r-z-n-e-. --------------------- ak unda chabrdzandet.
Heu de baixar per darrere. უ-ნიდ-- უ-და-ჩ-ბრძ--დ--. უ------ უ--- ჩ---------- უ-ნ-დ-ნ უ-დ- ჩ-ბ-ძ-ნ-ე-. ------------------------ უკნიდან უნდა ჩაბრძანდეთ. 0
u-'nidan-u-da---a-rd-a-d-t. u------- u--- c------------ u-'-i-a- u-d- c-a-r-z-n-e-. --------------------------- uk'nidan unda chabrdzandet.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. მ--რ-ს-შ--დ----მა--რ-ბ-ლი 5--უთშ- მ---. მ----- შ------ მ--------- 5 წ---- მ---- მ-ტ-ო- შ-მ-ე-ი მ-ტ-რ-ბ-ლ- 5 წ-თ-ი მ-ვ-. --------------------------------------- მეტროს შემდეგი მატარებელი 5 წუთში მოვა. 0
met'--s -hem-e------'----e---5---'----i --v-. m------ s------- m---------- 5 t------- m---- m-t-r-s s-e-d-g- m-t-a-e-e-i 5 t-'-t-h- m-v-. --------------------------------------------- met'ros shemdegi mat'arebeli 5 ts'utshi mova.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. შ--დ-გი ტ--მ-აი 1- --თშ---ოვა. შ------ ტ------ 1- წ---- მ---- შ-მ-ე-ი ტ-ა-ვ-ი 1- წ-თ-ი მ-ვ-. ------------------------------ შემდეგი ტრამვაი 10 წუთში მოვა. 0
shemdegi---ram--- 10 t--ut-hi mo--. s------- t------- 1- t------- m---- s-e-d-g- t-r-m-a- 1- t-'-t-h- m-v-. ----------------------------------- shemdegi t'ramvai 10 ts'utshi mova.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. შემდეგ- -ვტობუსი -5 ---შ--მ---. შ------ ა------- 1- წ---- მ---- შ-მ-ე-ი ა-ტ-ბ-ს- 1- წ-თ-ი მ-ვ-. ------------------------------- შემდეგი ავტობუსი 15 წუთში მოვა. 0
s-em--gi a-t-ob--i ---t--u-shi -ova. s------- a-------- 1- t------- m---- s-e-d-g- a-t-o-u-i 1- t-'-t-h- m-v-. ------------------------------------ shemdegi avt'obusi 15 ts'utshi mova.
Quan passa el darrer tren? როდი--გადი----------ოლ- -ა-ა-ებ-ლ-? რ---- გ---- მ----- ბ--- მ---------- რ-დ-ს გ-დ-ს მ-ტ-ო- ბ-ლ- მ-ტ-რ-ბ-ლ-? ----------------------------------- როდის გადის მეტროს ბოლო მატარებელი? 0
r-di- g--i--me-'-o--b--- m-t-ar--e-i? r---- g---- m------ b--- m----------- r-d-s g-d-s m-t-r-s b-l- m-t-a-e-e-i- ------------------------------------- rodis gadis met'ros bolo mat'arebeli?
Quan passa el darrer tramvia? როდი--გა-ის--ო-- ---მვაი? რ---- გ---- ბ--- ტ------- რ-დ-ს გ-დ-ს ბ-ლ- ტ-ა-ვ-ი- ------------------------- როდის გადის ბოლო ტრამვაი? 0
r--i--g--is-b-l- t-ramva-? r---- g---- b--- t-------- r-d-s g-d-s b-l- t-r-m-a-? -------------------------- rodis gadis bolo t'ramvai?
Quan passa el darrer autobús? რ--ის-გა-ი--ბ--ო -ვ-ო--ს-? რ---- გ---- ბ--- ა-------- რ-დ-ს გ-დ-ს ბ-ლ- ა-ტ-ბ-ს-? -------------------------- როდის გადის ბოლო ავტობუსი? 0
r-d-s -adis --lo---t---us-? r---- g---- b--- a--------- r-d-s g-d-s b-l- a-t-o-u-i- --------------------------- rodis gadis bolo avt'obusi?
Que té bitllet? გ--ვ-----ეთ-? გ---- ბ------ გ-ქ-თ ბ-ლ-თ-? ------------- გაქვთ ბილეთი? 0
ga----b--et-? g---- b------ g-k-t b-l-t-? ------------- gakvt bileti?
Bitllet? – No, no en tinc. ბილე-ი---ა--- -- -ა--ს. ბ------ ----- ა- მ----- ბ-ლ-თ-? --რ-, ა- მ-ქ-ს- ----------------------- ბილეთი? -არა, არ მაქვს. 0
bi-e-i?---r-,--- --kvs. b------ ----- a- m----- b-l-t-? --r-, a- m-k-s- ----------------------- bileti? -ara, ar makvs.
Llavors vostè ha de pagar una multa. მაშ-ნ ჯ-რ-მა-უ-დ- --დ-ი-ად-თ! მ---- ჯ----- უ--- გ---------- მ-შ-ნ ჯ-რ-მ- უ-დ- გ-დ-ი-ა-ო-! ----------------------------- მაშინ ჯარიმა უნდა გადაიხადოთ! 0
mash-n--ar-m- un-------ikh-dot! m----- j----- u--- g----------- m-s-i- j-r-m- u-d- g-d-i-h-d-t- ------------------------------- mashin jarima unda gadaikhadot!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!