Manual de conversa

ca Els transports públics   »   eo Publikaj transportoj

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [tridek ses]

Publikaj transportoj

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Ki- est-s la -u--alte--? K-- e---- l- b---------- K-e e-t-s l- b-s-a-t-j-? ------------------------ Kie estas la bushaltejo? 0
Quin autobús va al centre de la ciutat? Ki---us---etu-as-al-l- u--oc--t--? K-- b--- v------ a- l- u---------- K-u b-s- v-t-r-s a- l- u-b-c-n-r-? ---------------------------------- Kiu buso veturas al la urbocentro? 0
Quina línia he de prendre? K--- ---ion m----enu? K--- l----- m- p----- K-u- l-n-o- m- p-e-u- --------------------- Kiun linion mi prenu? 0
Hauré de canviar d’autobús? Ĉ--mi de--s---nĝ-? Ĉ- m- d---- ŝ----- Ĉ- m- d-v-s ŝ-n-i- ------------------ Ĉu mi devas ŝanĝi? 0
On he de canviar? Kie-mi ---a---anĝi? K-- m- d---- ŝ----- K-e m- d-v-s ŝ-n-i- ------------------- Kie mi devas ŝanĝi? 0
Quant costa un bitllet? K--- -os--s -i--t-? K--- k----- b------ K-o- k-s-a- b-l-t-? ------------------- Kiom kostas bileto? 0
Quantes parades hi ha fins al centre? Kio---a-ha-tej-j---t--------a------en-r--? K--- d- h------- e---- ĝ-- l- u--------- ? K-o- d- h-l-e-o- e-t-s ĝ-s l- u-b-c-n-r- ? ------------------------------------------ Kiom da haltejoj estas ĝis la urbocentro ? 0
Heu de baixar aquí. V- ----- ----s--- ĉ--t--. V- d---- e------- ĉ------ V- d-v-s e-b-s-ĝ- ĉ---i-. ------------------------- Vi devas elbusiĝi ĉi-tie. 0
Heu de baixar per darrere. V- --va---l--si-i---l--ta-e. V- d---- e------- m--------- V- d-v-s e-b-s-ĝ- m-l-n-a-e- ---------------------------- Vi devas elbusiĝi malantaŭe. 0
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. L--s-k----a---troo-al-en-s -ost---in--------. L- s------- m----- a------ p--- k--- m------- L- s-k-a-t- m-t-o- a-v-n-s p-s- k-i- m-n-t-j- --------------------------------------------- La sekvanta metroo alvenos post kvin minutoj. 0
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. L---ekv-n----r--- a-v---s p-s--d----i-u---. L- s------- t---- a------ p--- d-- m------- L- s-k-a-t- t-a-o a-v-n-s p-s- d-k m-n-t-j- ------------------------------------------- La sekvanta tramo alvenos post dek minutoj. 0
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. L- -e-v---a-bus--alve------st-dek--vi---inu--j. L- s------- b--- a------ p--- d-- k--- m------- L- s-k-a-t- b-s- a-v-n-s p-s- d-k k-i- m-n-t-j- ----------------------------------------------- La sekvanta buso alvenos post dek kvin minutoj. 0
Quan passa el darrer tren? K----l-----t---e-ro- f---et----? K--- l- l---- m----- f---------- K-a- l- l-s-a m-t-o- f-r-e-u-a-? -------------------------------- Kiam la lasta metroo forveturas? 0
Quan passa el darrer tramvia? K-a---a----ta-tr----fo-v---ra-? K--- l- l---- t---- f---------- K-a- l- l-s-a t-a-o f-r-e-u-a-? ------------------------------- Kiam la lasta tramo forveturas? 0
Quan passa el darrer autobús? K-am ---la-t- bu-- --r---ura-? K--- l- l---- b--- f---------- K-a- l- l-s-a b-s- f-r-e-u-a-? ------------------------------ Kiam la lasta buso forveturas? 0
Que té bitllet? Ĉ- v- h-----bil---n? Ĉ- v- h---- b------- Ĉ- v- h-v-s b-l-t-n- -------------------- Ĉu vi havas bileton? 0
Bitllet? – No, no en tinc. B---t-n? – N-, -i-h-vas --n--n. B------- – N-- m- h---- n------ B-l-t-n- – N-, m- h-v-s n-n-u-. ------------------------------- Bileton? – Ne, mi havas neniun. 0
Llavors vostè ha de pagar una multa. Do vi-de-as--------npuno-. D- v- d---- p--- m-------- D- v- d-v-s p-g- m-n-u-o-. -------------------------- Do vi devas pagi monpunon. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!