Manual de conversa

ca Els transports públics   »   hi सार्वजनिक परिवहन

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

३६ [छ्त्तीस]

36 [chhttees]

सार्वजनिक परिवहन

[saarvajanik parivahan]

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
On és la parada de l’autobús? बस-कह-ँ-र-क-- -ै? ब- क--- र---- ह-- ब- क-ा- र-क-ी ह-? ----------------- बस कहाँ रुकती है? 0
b-s--aha-------t-e-hai? b-- k----- r------ h--- b-s k-h-a- r-k-t-e h-i- ----------------------- bas kahaan rukatee hai?
Quin autobús va al centre de la ciutat? कौन स---स शहर---ती-ह-? क-- स- ब- श-- ज--- ह-- क-न स- ब- श-र ज-त- ह-? ---------------------- कौन सी बस शहर जाती है? 0
ka-n--ee---s sh--a---a---e --i? k--- s-- b-- s----- j----- h--- k-u- s-e b-s s-a-a- j-a-e- h-i- ------------------------------- kaun see bas shahar jaatee hai?
Quina línia he de prendre? म--े--ौन-------ले----ाह-ए? म--- क-- स- ब- ल--- च----- म-झ- क-न स- ब- ल-न- च-ह-ए- -------------------------- मुझे कौन सी बस लेनी चाहिए? 0
m-j----aun -e--b----enee c--a---? m---- k--- s-- b-- l---- c------- m-j-e k-u- s-e b-s l-n-e c-a-h-e- --------------------------------- mujhe kaun see bas lenee chaahie?
Hauré de canviar d’autobús? क्य--म-झ- ब---ा-पड-ेग-? क--- म--- ब---- प------ क-य- म-झ- ब-ल-ा प-़-ग-? ----------------------- क्या मुझे बदलना पड़ेगा? 0
k-- -ujh---ada--n- p--ega? k-- m---- b------- p------ k-a m-j-e b-d-l-n- p-d-g-? -------------------------- kya mujhe badalana padega?
On he de canviar? मु-े-कहा- बदलना -ड़-ग-? म--- क--- ब---- प------ म-झ- क-ा- ब-ल-ा प-़-ग-? ----------------------- मुझे कहाँ बदलना पड़ेगा? 0
muj-e ka-a-- -ada---a-pa-eg-? m---- k----- b------- p------ m-j-e k-h-a- b-d-l-n- p-d-g-? ----------------------------- mujhe kahaan badalana padega?
Quant costa un bitllet? ट--- कि--- -ा --? ट--- क---- क- ह-- ट-क- क-त-े क- ह-? ----------------- टिकट कितने का है? 0
t-ka- ----ne -a-h-i? t---- k----- k- h--- t-k-t k-t-n- k- h-i- -------------------- tikat kitane ka hai?
Quantes parades hi ha fins al centre? शहर -- -स कि--- ब-र---क---है? श-- त- ब- क---- ब-- र---- ह-- श-र त- ब- क-त-े ब-र र-क-ी ह-? ----------------------------- शहर तक बस कितने बार रुकती है? 0
sh-har-ta---as-k-tane ---- ruk--e--ha-? s----- t-- b-- k----- b--- r------ h--- s-a-a- t-k b-s k-t-n- b-a- r-k-t-e h-i- --------------------------------------- shahar tak bas kitane baar rukatee hai?
Heu de baixar aquí. आ--ो-यहा- ---ना च-हिए आ--- य--- उ---- च---- आ-क- य-ा- उ-र-ा च-ह-ए --------------------- आपको यहाँ उतरना चाहिए 0
a-p--o -----n-uta--na cha---e a----- y----- u------ c------ a-p-k- y-h-a- u-a-a-a c-a-h-e ----------------------------- aapako yahaan utarana chaahie
Heu de baixar per darrere. आ-क--प-छ--उत--- चाहिए आ--- प--- उ---- च---- आ-क- प-छ- उ-र-ा च-ह-ए --------------------- आपको पीछे उतरना चाहिए 0
a-p-k----echhe-ut---n- ------e a----- p------ u------ c------ a-p-k- p-e-h-e u-a-a-a c-a-h-e ------------------------------ aapako peechhe utarana chaahie
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. अगल---े-्-ो-- --न---ें -ए-ी अ--- म----- ५ म--- म-- आ--- अ-ल- म-ट-र- ५ म-न- म-ं आ-ग- --------------------------- अगली मेट्रो ५ मिनट में आएगी 0
a-alee -et---5 --nat----- a--gee a----- m---- 5 m---- m--- a----- a-a-e- m-t-o 5 m-n-t m-i- a-e-e- -------------------------------- agalee metro 5 minat mein aaegee
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. अग-- ट-रा--१- ---ट--ें आएगी अ--- ट---- १- म--- म-- आ--- अ-ल- ट-र-म १- म-न- म-ं आ-ग- --------------------------- अगली ट्राम १० मिनट में आएगी 0
a--lee t-a---1- m---t---i- --eg-e a----- t---- 1- m---- m--- a----- a-a-e- t-a-m 1- m-n-t m-i- a-e-e- --------------------------------- agalee traam 10 minat mein aaegee
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. अ-ल- बस ----िन- -------ी अ--- ब- १- म--- म-- आ--- अ-ल- ब- १- म-न- म-ं आ-ग- ------------------------ अगली बस १५ मिनट में आएगी 0
agale- b-s--5-mi--t---in ---gee a----- b-- 1- m---- m--- a----- a-a-e- b-s 1- m-n-t m-i- a-e-e- ------------------------------- agalee bas 15 minat mein aaegee
Quan passa el darrer tren? आ-री ----रो क--है? आ--- म----- क- ह-- आ-र- म-ट-र- क- ह-? ------------------ आखरी मेट्रो कब है? 0
aa----e--m-tro k-b-h--? a------- m---- k-- h--- a-k-a-e- m-t-o k-b h-i- ----------------------- aakharee metro kab hai?
Quan passa el darrer tramvia? आ-री-------कब-ह-? आ--- ट---- क- ह-- आ-र- ट-र-म क- ह-? ----------------- आखरी ट्राम कब है? 0
a-k--re- t-aam ka--ha-? a------- t---- k-- h--- a-k-a-e- t-a-m k-b h-i- ----------------------- aakharee traam kab hai?
Quan passa el darrer autobús? आ----ब---ब है? आ--- ब- क- ह-- आ-र- ब- क- ह-? -------------- आखरी बस कब है? 0
aakhare----s-kab-h--? a------- b-- k-- h--- a-k-a-e- b-s k-b h-i- --------------------- aakharee bas kab hai?
Que té bitllet? क-या----े-पास-टिकट---? क--- आ--- प-- ट--- ह-- क-य- आ-क- प-स ट-क- ह-? ---------------------- क्या आपके पास टिकट है? 0
ky- --pa---p--s---kat -ai? k-- a----- p--- t---- h--- k-a a-p-k- p-a- t-k-t h-i- -------------------------- kya aapake paas tikat hai?
Bitllet? – No, no en tinc. टिकट? जी-नह-ं----र--पा--नह---है ट---- ज- न---- म--- प-- न--- ह- ट-क-? ज- न-ी-, म-र- प-स न-ी- ह- ------------------------------- टिकट? जी नहीं, मेरे पास नहीं है 0
t--at?--ee--ahin- m-re p-as ---i--h-i t----- j-- n----- m--- p--- n---- h-- t-k-t- j-e n-h-n- m-r- p-a- n-h-n h-i ------------------------------------- tikat? jee nahin, mere paas nahin hai
Llavors vostè ha de pagar una multa. फ---आ--ो --र्म-न---र------ा फ-- आ--- ज------- भ--- ह--- फ-र आ-क- ज-र-म-न- भ-न- ह-ग- --------------------------- फिर आपको जुर्माना भरना होगा 0
p----aa--ko -u--a-na-bhar-n- -o-a p--- a----- j------- b------ h--- p-i- a-p-k- j-r-a-n- b-a-a-a h-g- --------------------------------- phir aapako jurmaana bharana hoga

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!