Manual de conversa

ca Els transports públics   »   am የህዝብ ማመላለሻ

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [ሰላሣ ስድስት]

36 [selaša sidisiti]

የህዝብ ማመላለሻ

[yehizibi tiranisiporiti]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
On és la parada de l’autobús? የአ-ቶቢ- --ማ-ው-የ- ነ-? የ----- ፌ---- የ- ነ-- የ-ው-ቢ- ፌ-ማ-ው የ- ነ-? ------------------- የአውቶቢስ ፌርማታው የት ነው? 0
ye’āw-t-bī-- f-r-m---w-----i -ewi? y----------- f--------- y--- n---- y-’-w-t-b-s- f-r-m-t-w- y-t- n-w-? ---------------------------------- ye’āwitobīsi fērimatawi yeti newi?
Quin autobús va al centre de la ciutat? የ-----ው--ስ--ው -ደ መ-ል--ተማ-የሚሄደው? የ--- አ---- ነ- ወ- መ-- ከ-- የ----- የ-ኛ- አ-ቶ-ስ ነ- ወ- መ-ል ከ-ማ የ-ሄ-ው- ------------------------------- የትኛው አውቶቢስ ነው ወደ መሃል ከተማ የሚሄደው? 0
ye---yawi-ā---obī-i---wi --d--m---li------- -e--hēd-wi? y-------- ā-------- n--- w--- m----- k----- y---------- y-t-n-a-i ā-i-o-ī-i n-w- w-d- m-h-l- k-t-m- y-m-h-d-w-? ------------------------------------------------------- yetinyawi āwitobīsi newi wede mehali ketema yemīhēdewi?
Quina línia he de prendre? የት-ው- ቁጥ- አውቶቢስ ነው-መያ-----ኝ? የ---- ቁ-- አ---- ነ- መ-- ያ---- የ-ኛ-ን ቁ-ር አ-ቶ-ስ ነ- መ-ዝ ያ-ብ-? ---------------------------- የትኛውን ቁጥር አውቶቢስ ነው መያዝ ያለብኝ? 0
ye-i--aw-n- -----iri-āw-t-b----n--- --ya-i yal-b-n--? y---------- k------- ā-------- n--- m----- y--------- y-t-n-a-i-i k-u-’-r- ā-i-o-ī-i n-w- m-y-z- y-l-b-n-i- ----------------------------------------------------- yetinyawini k’ut’iri āwitobīsi newi meyazi yalebinyi?
Hauré de canviar d’autobús? መ-የር-አ---? መ--- አ---- መ-የ- አ-ብ-? ---------- መቀየር አለብኝ? 0
m-k---er- -le-in-i? m-------- ā-------- m-k-e-e-i ā-e-i-y-? ------------------- mek’eyeri ālebinyi?
On he de canviar? የ- -ው -ቀየር-ያ-ብ-? የ- ነ- መ--- ያ---- የ- ነ- መ-የ- ያ-ብ-? ---------------- የት ነው መቀየር ያለብኝ? 0
y--- n--- -e--eye-i yale--n-i? y--- n--- m-------- y--------- y-t- n-w- m-k-e-e-i y-l-b-n-i- ------------------------------ yeti newi mek’eyeri yalebinyi?
Quant costa un bitllet? ት-- ስን--ነው -ጋው? ት-- ስ-- ነ- ዋ--- ት-ቱ ስ-ት ነ- ዋ-ው- --------------- ትኬቱ ስንት ነው ዋጋው? 0
t-k-tu --n--i--ewi-wa-awi? t----- s----- n--- w------ t-k-t- s-n-t- n-w- w-g-w-? -------------------------- tikētu siniti newi wagawi?
Quantes parades hi ha fins al centre? መሃል-----ከመ--ሴ -ፊ- ስንት---ማ- -ለ? መ-- ከ-- ከ---- በ-- ስ-- ፌ--- አ-- መ-ል ከ-ማ ከ-ድ-ሴ በ-ት ስ-ት ፌ-ማ- አ-? ------------------------------ መሃል ከተማ ከመድረሴ በፊት ስንት ፌርማታ አለ? 0
m-hali-ke-ema----e-ir--- -efī-----ni-i-----ma-- --e? m----- k----- k--------- b----- s----- f------- ā--- m-h-l- k-t-m- k-m-d-r-s- b-f-t- s-n-t- f-r-m-t- ā-e- ---------------------------------------------------- mehali ketema kemediresē befīti siniti fērimata āle?
Heu de baixar aquí. እ-ህ-መውረድ -ለብ-። እ-- መ--- አ---- እ-ህ መ-ረ- አ-ብ-። -------------- እዚህ መውረድ አለብዎ። 0
i--hi m--i--d- ā--bi--. i---- m------- ā------- i-ī-i m-w-r-d- ā-e-i-o- ----------------------- izīhi mewiredi ālebiwo.
Heu de baixar per darrere. ከ-ላ--ውረ- አለብዎ። ከ-- መ--- አ---- ከ-ላ መ-ረ- አ-ብ-። -------------- ከኋላ መውረድ አለብዎ። 0
keh---la-mew-r-----le-iwo. k------- m------- ā------- k-h-w-l- m-w-r-d- ā-e-i-o- -------------------------- keḫwala mewiredi ālebiwo.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. የሚቀጥለው ------ቡ- በ - ደ-ቃ --ጣ-። የ----- የ--- ባ-- በ 5 ደ-- ይ---- የ-ቀ-ለ- የ-ድ- ባ-ር በ 5 ደ-ቃ ይ-ጣ-። ----------------------------- የሚቀጥለው የምድር ባቡር በ 5 ደቂቃ ይመጣል። 0
ye--k-et’--ewi -e------ --b-r--b- 5 de-’ī-’a -----’al-. y------------- y------- b----- b- 5 d------- y--------- y-m-k-e-’-l-w- y-m-d-r- b-b-r- b- 5 d-k-ī-’- y-m-t-a-i- ------------------------------------------------------- yemīk’et’ilewi yemidiri baburi be 5 dek’īk’a yimet’ali.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. የሚቀጥ-ው-የ--ና ባ-- በ--0-ደ-ቃ ----። የ----- የ--- ባ-- በ 1- ደ-- ይ---- የ-ቀ-ለ- የ-ዳ- ባ-ር በ 1- ደ-ቃ ይ-ጣ-። ------------------------------ የሚቀጥለው የጎዳና ባቡር በ 10 ደቂቃ ይመጣል። 0
ye-ī-----i---- -e-od--- b--ur---e -0--ek--k’- --m--’-li. y------------- y------- b----- b- 1- d------- y--------- y-m-k-e-’-l-w- y-g-d-n- b-b-r- b- 1- d-k-ī-’- y-m-t-a-i- -------------------------------------------------------- yemīk’et’ilewi yegodana baburi be 10 dek’īk’a yimet’ali.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. የሚ-ጥለ- --ቶ---በ -5 ደቂቃ--መ--። የ----- አ---- በ 1- ደ-- ይ---- የ-ቀ-ለ- አ-ቶ-ስ በ 1- ደ-ቃ ይ-ጣ-። --------------------------- የሚቀጥለው አውቶቢስ በ 15 ደቂቃ ይመጣል። 0
y-mī-’-----ew--āw--ob-s- -e 1--d--’īk’- yim----li. y------------- ā-------- b- 1- d------- y--------- y-m-k-e-’-l-w- ā-i-o-ī-i b- 1- d-k-ī-’- y-m-t-a-i- -------------------------------------------------- yemīk’et’ilewi āwitobīsi be 15 dek’īk’a yimet’ali.
Quan passa el darrer tren? የ-ጨ--- -ምድ- ባ---መቼ----የ-ነሳ-? የ----- የ--- ባ-- መ- ነ- የ----- የ-ጨ-ሻ- የ-ድ- ባ-ር መ- ነ- የ-ነ-ው- ---------------------------- የመጨረሻው የምድር ባቡር መቼ ነው የሚነሳው? 0
yem-c--ere-h-wi -e-id-ri bab--i --c------i-ye---e----? y-------------- y------- b----- m---- n--- y---------- y-m-c-’-r-s-a-i y-m-d-r- b-b-r- m-c-ē n-w- y-m-n-s-w-? ------------------------------------------------------ yemech’ereshawi yemidiri baburi mechē newi yemīnesawi?
Quan passa el darrer tramvia? የመጨ-ሻው የ-ዳ---ቡር--- -- የ--ሳ-? የ----- የ--- ባ-- መ- ነ- የ----- የ-ጨ-ሻ- የ-ዳ- ባ-ር መ- ነ- የ-ነ-ው- ---------------------------- የመጨረሻው የጎዳና ባቡር መቼ ነው የሚነሳው? 0
yeme--’--eshawi ye-odana ba-uri me--- --wi---mī--s--i? y-------------- y------- b----- m---- n--- y---------- y-m-c-’-r-s-a-i y-g-d-n- b-b-r- m-c-ē n-w- y-m-n-s-w-? ------------------------------------------------------ yemech’ereshawi yegodana baburi mechē newi yemīnesawi?
Quan passa el darrer autobús? የመ-ረ----ውቶ---መቼ -ው-የሚ-ሳ-? የ----- አ---- መ- ነ- የ----- የ-ጨ-ሻ- አ-ቶ-ስ መ- ነ- የ-ነ-ው- ------------------------- የመጨረሻው አውቶቢስ መቼ ነው የሚነሳው? 0
y-mech-ere-h-w- -witob-si mec-ē-ne-- y-m--e--w-? y-------------- ā-------- m---- n--- y---------- y-m-c-’-r-s-a-i ā-i-o-ī-i m-c-ē n-w- y-m-n-s-w-? ------------------------------------------------ yemech’ereshawi āwitobīsi mechē newi yemīnesawi?
Que té bitllet? ት----ለ---ይ？ ት-- አ------ ት-ት አ-ዎ-ወ-？ ----------- ትኬት አለዎትወይ？ 0
tikē------wo--w-yi？ t----- ā----------- t-k-t- ā-e-o-i-e-i- ------------------- tikēti ālewotiweyi？
Bitllet? – No, no en tinc. ትኬት--አያ------። ት--- አ-- የ---- ት-ት- አ-ይ የ-ኝ-። -------------- ትኬት? አያይ የለኝም። 0
t--ēti? --a-i ye--ny-mi. t------ ā---- y--------- t-k-t-? ā-a-i y-l-n-i-i- ------------------------ tikēti? āyayi yelenyimi.
Llavors vostè ha de pagar una multa. ስ------ት መክ-ል--ኖ-ብዎታል። ስ--- ቅ-- መ--- ይ------- ስ-ዚ- ቅ-ት መ-ፈ- ይ-ር-ዎ-ል- ---------------------- ስለዚህ ቅጣት መክፈል ይኖርብዎታል። 0
s----īh---’-t--t- m-k--e-i yi-o--biw-t-l-- | s------- k------- m------- y-------------- | s-l-z-h- k-i-’-t- m-k-f-l- y-n-r-b-w-t-l-. | -------------------------------------------- silezīhi k’it’ati mekifeli yinoribiwotali. |

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!