Manual de conversa

ca Els transports públics   »   ko 대중 교통

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [서른여섯]

36 [seoleun-yeoseos]

대중 교통

[daejung gyotong]

Tria com vols veure la traducció:   
català coreà Engegar Més
On és la parada de l’autobús? 버- ---- -디--? 버- 정--- 어---- 버- 정-장- 어-예-? ------------- 버스 정류장이 어디예요? 0
b-o-------n-lyu-an--i e----e-o? b----- j------------- e-------- b-o-e- j-o-g-y-j-n--- e-d-y-y-? ------------------------------- beoseu jeonglyujang-i eodiyeyo?
Quin autobús va al centre de la ciutat? 어---스가---로--요? 어- 버-- 시-- 가-- 어- 버-가 시-로 가-? -------------- 어떤 버스가 시내로 가요? 0
e-t-e-n -----u-a -inael--ga-o? e------ b------- s------ g---- e-t-e-n b-o-e-g- s-n-e-o g-y-? ------------------------------ eotteon beoseuga sinaelo gayo?
Quina línia he de prendre? 어떤 ----타야-해-? 어- 버-- 타- 해-- 어- 버-를 타- 해-? ------------- 어떤 버스를 타야 해요? 0
eo----n---o-eu---l---y--h--y-? e------ b--------- t--- h----- e-t-e-n b-o-e-l-u- t-y- h-e-o- ------------------------------ eotteon beoseuleul taya haeyo?
Hauré de canviar d’autobús? 갈-타야-해요? 갈--- 해-- 갈-타- 해-? -------- 갈아타야 해요? 0
g-l-ata-a-h--yo? g-------- h----- g-l-a-a-a h-e-o- ---------------- gal-ataya haeyo?
On he de canviar? 어-서---타- 해요? 어-- 갈--- 해-- 어-서 갈-타- 해-? ------------ 어디서 갈아타야 해요? 0
eo---e--gal--t--a --ey-? e------ g-------- h----- e-d-s-o g-l-a-a-a h-e-o- ------------------------ eodiseo gal-ataya haeyo?
Quant costa un bitllet? 표 한-이--마-요? 표 한-- 얼---- 표 한-이 얼-예-? ----------- 표 한장이 얼마예요? 0
p---h----ng-- e-l----yo? p-- h-------- e--------- p-o h-n-a-g-i e-l-a-e-o- ------------------------ pyo hanjang-i eolmayeyo?
Quantes parades hi ha fins al centre? 시----- 정거-이-요? 시--- 몇 정------ 시-까- 몇 정-장-에-? -------------- 시내까지 몇 정거장이에요? 0
sinae----i m----h -e-n--g----n--ieyo? s--------- m----- j------------------ s-n-e-k-j- m-e-c- j-o-g-g-o-a-g-i-y-? ------------------------------------- sinaekkaji myeoch jeong-geojang-ieyo?
Heu de baixar aquí. 여기- 내리셔야---. 여-- 내--- 해-- 여-서 내-셔- 해-. ------------ 여기서 내리셔야 해요. 0
y-o-is-o ---l--ye--a-h-e--. y------- n---------- h----- y-o-i-e- n-e-i-y-o-a h-e-o- --------------------------- yeogiseo naelisyeoya haeyo.
Heu de baixar per darrere. 뒤로 내리---해-. 뒤- 내--- 해-- 뒤- 내-셔- 해-. ----------- 뒤로 내리셔야 해요. 0
d--l- n--l-s-e--- --e--. d---- n---------- h----- d-i-o n-e-i-y-o-a h-e-o- ------------------------ dwilo naelisyeoya haeyo.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. 다음 --- - 분--에---. 다- 기-- 오 분 후- 와-- 다- 기-는 오 분 후- 와-. ----------------- 다음 기차는 오 분 후에 와요. 0
d----m---c-a---- o --- --- w-yo. d----- g-------- o b-- h-- w---- d---u- g-c-a-e-n o b-n h-e w-y-. -------------------------------- da-eum gichaneun o bun hue wayo.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. 다----은 - 분-후- 와-. 다- 전-- 십 분 후- 와-- 다- 전-은 십 분 후- 와-. ----------------- 다음 전철은 십 분 후에 와요. 0
da-e-- --o-c--o---u- --b-bu- hu--way-. d----- j------------ s-- b-- h-- w---- d---u- j-o-c-e-l-e-n s-b b-n h-e w-y-. -------------------------------------- da-eum jeoncheol-eun sib bun hue wayo.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. 다- -스는 -- 분 후- 와-. 다- 버-- 십- 분 후- 와-- 다- 버-는 십- 분 후- 와-. ------------------ 다음 버스는 십오 분 후에 와요. 0
d--e---beoseun-u--s---o ----h-e-----. d----- b--------- s---- b-- h-- w---- d---u- b-o-e-n-u- s-b-o b-n h-e w-y-. ------------------------------------- da-eum beoseuneun sib-o bun hue wayo.
Quan passa el darrer tren? 마지--기차---제--? 마-- 기-- 언---- 마-막 기-가 언-예-? ------------- 마지막 기차가 언제예요? 0
maji-ag gic-aga-eon-e-ey-? m------ g------ e--------- m-j-m-g g-c-a-a e-n-e-e-o- -------------------------- majimag gichaga eonjeyeyo?
Quan passa el darrer tramvia? 마-막 ----언제--? 마-- 전-- 언---- 마-막 전-이 언-예-? ------------- 마지막 전철이 언제예요? 0
ma-im----eon-h-------o--e-ey-? m------ j---------- e--------- m-j-m-g j-o-c-e-l-i e-n-e-e-o- ------------------------------ majimag jeoncheol-i eonjeyeyo?
Quan passa el darrer autobús? 마----스- -제예요? 마-- 버-- 언---- 마-막 버-가 언-예-? ------------- 마지막 버스가 언제예요? 0
m-j-m-- -e--e-g--e--------? m------ b------- e--------- m-j-m-g b-o-e-g- e-n-e-e-o- --------------------------- majimag beoseuga eonjeyeyo?
Que té bitllet? 표가--어-? 표- 있--- 표- 있-요- ------- 표가 있어요? 0
p------ss-eo--? p---- i-------- p-o-a i-s-e-y-? --------------- pyoga iss-eoyo?
Bitllet? – No, no en tinc. 표-- - --요,-없어요. 표-- – 아--- 없--- 표-? – 아-요- 없-요- --------------- 표요? – 아니요, 없어요. 0
p--yo?----niy-- eo---e-yo. p----- – a----- e--------- p-o-o- – a-i-o- e-b---o-o- -------------------------- pyoyo? – aniyo, eobs-eoyo.
Llavors vostè ha de pagar una multa. 그- --을-내---요. 그- 벌-- 내- 해-- 그- 벌-을 내- 해-. ------------- 그럼 벌금을 내야 해요. 0
ge-le-- b-ol--u--e-- ---ya h-e--. g------ b----------- n---- h----- g-u-e-m b-o-g-u---u- n-e-a h-e-o- --------------------------------- geuleom beolgeum-eul naeya haeyo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!