Manual de conversa

ca Passat 2   »   ku Past tense 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [heştê û du]

Past tense 2

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? Divê te ----- -mb---n-------b-? D--- t- b---- a-------- k------ D-v- t- b-n-î a-b-l-n-ê k-r-b-? ------------------------------- Divê te bangî ambûlansê kiriba? 0
Havies de trucar al metge? D-v--t---a----i-îşk -ir-ba? D--- t- g--- b----- k------ D-v- t- g-z- b-j-ş- k-r-b-? --------------------------- Divê te gazî bijîşk kiriba? 0
Havies de trucar a la policia? Di-ê t- b-ngî-polî----riba? D--- t- b---- p---- k------ D-v- t- b-n-î p-l-s k-r-b-? --------------------------- Divê te bangî polîs kiriba? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. L- gel w---e--ar- ---efu-- h-y-?-N-h--m-- stand. L- g-- w- h------ t------- h---- N--- m-- s----- L- g-l w- h-j-a-a t-l-f-n- h-y-? N-h- m-n s-a-d- ------------------------------------------------ Li gel we hejmara telefunê heye? Niha min stand. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Li-g-l-we na---ş-----ye? -----mi- -t---. L- g-- w- n------- h---- N--- m-- s----- L- g-l w- n-v-î-a- h-y-? N-h- m-n s-a-d- ---------------------------------------- Li gel we navnîşan heye? Niha min stand. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Li gel-w- -la-a--------e-e?---ha-m-n s--nd. L- g-- w- p---- b---- h---- N--- m-- s----- L- g-l w- p-a-a b-j-r h-y-? N-h- m-n s-a-d- ------------------------------------------- Li gel we plana bajêr heye? Niha min stand. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. E- ---dema --e-d--hat- -î ni---î-- -i---ma-xwe d---er-. E- d- d--- x-- d- h--- W- n------- d- d--- x-- d- w---- E- d- d-m- x-e d- h-t- W- n-k-r-b- d- d-m- x-e d- w-r-. ------------------------------------------------------- Ew di dema xwe de hat? Wî nikarîbû di dema xwe de were. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. W--rê--î-?-Wî-----rîb- -- bidîta. W- r- d--- W- n------- r- b------ W- r- d-t- W- n-k-r-b- r- b-d-t-. --------------------------------- Wî rê dît? Wî nikarîbû rê bidîta. 0
T’entenia? No em podia entendre. W- -- f-- k--? -î ni-ar--û m-- fê- bi-e. W- t- f-- k--- W- n------- m-- f-- b---- W- t- f-m k-r- W- n-k-r-b- m-n f-m b-k-. ---------------------------------------- Wî te fêm kir? Wî nikarîbû min fêm bike. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? T- ji ---çi--i d-m- --- de ----tî? T- j- b- ç- d- d--- x-- d- n------ T- j- b- ç- d- d-m- x-e d- n-h-t-? ---------------------------------- Tu ji bo çi di dema xwe de nehatî? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Te ji-b- çi--- ne-ît? T- j- b- ç- r- n----- T- j- b- ç- r- n-d-t- --------------------- Te ji bo çi rê nedît? 0
Per què no el podies entendre? T- ji--------w f--- -e-i-? T- j- b- ç- e- f--- n----- T- j- b- ç- e- f-h- n-k-r- -------------------------- Te ji bo çi ew fehm nekir? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. M-- ------bû-d- -em---we de---r------b-- -u-otob----ine b-. M-- n------- d- d--- x-- d- w---- j- b-- k- o----- t--- b-- M-n n-k-r-b- d- d-m- x-e d- w-r-m j- b-r k- o-o-u- t-n- b-. ----------------------------------------------------------- Min nikarîbû di dema xwe de werim ji ber ku otobus tine bû. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. M-n n-k----û -ê b---n-m--- ------ -l-n--m---e---j----ine b-. M-- n------- r- b------ j- b-- k- p---- m-- e b---- t--- b-- M-n n-k-r-b- r- b-b-n-m j- b-r k- p-a-a m-n e b-j-r t-n- b-. ------------------------------------------------------------ Min nikarîbû rê bibînim ji ber ku plana min e bajêr tine bû. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Mi--ni-arî-- w--f-m--i-im j- b-r ku-de-g--m--îkê ----n- bû. M-- n------- w- f-- b---- j- b-- k- d---- m----- b----- b-- M-n n-k-r-b- w- f-m b-k-m j- b-r k- d-n-ê m-z-k- b-l-n- b-. ----------------------------------------------------------- Min nikarîbû wî fêm bikim ji ber ku dengê muzîkê bilind bû. 0
Vaig haver de prendre un taxi. Di-- -i----x-------i----a. D--- m-- t------- b------- D-v- m-n t-x-i-e- b-g-r-a- -------------------------- Divê min texsiyek bigirta. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. D--ê --n -lana-b-jêr -i-i----. D--- m-- p---- b---- b-------- D-v- m-n p-a-a b-j-r b-k-r-y-. ------------------------------ Divê min plana bajêr bikiriya. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. Div-ya -in-r-dy- b-gi--a. D----- m-- r---- b------- D-v-y- m-n r-d-o b-g-r-a- ------------------------- Diviya min radyo bigirta. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!