Manual de conversa

ca Els transports públics   »   kk Public transportation

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [отыз алты]

36 [otız altı]

Public transportation

[Jergilikti qoğamdıq kölik]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
On és la parada de l’autobús? А--о-у--аялда-асы қа-д-? А------ а-------- қ----- А-т-б-с а-л-а-а-ы қ-й-а- ------------------------ Автобус аялдамасы қайда? 0
A-to-w--a-a-dama---q-yda? A------ a--------- q----- A-t-b-s a-a-d-m-s- q-y-a- ------------------------- Avtobws ayaldaması qayda?
Quin autobús va al centre de la ciutat? О-та--------й-ав--б-- б-рады? О-------- қ-- а------ б------ О-т-л-қ-а қ-й а-т-б-с б-р-д-? ----------------------------- Орталыққа қай автобус барады? 0
Ortal-q---qay-av-o--s--aradı? O-------- q-- a------ b------ O-t-l-q-a q-y a-t-b-s b-r-d-? ----------------------------- Ortalıqqa qay avtobws baradı?
Quina línia he de prendre? Қ-й --тоб-с-- --ы-у-м-к-рек? Қ-- а-------- о------ к----- Қ-й а-т-б-с-а о-ы-у-м к-р-к- ---------------------------- Қай автобусқа отыруым керек? 0
Qa----tobws-- --ırw-m-ke-e-? Q-- a-------- o------ k----- Q-y a-t-b-s-a o-ı-w-m k-r-k- ---------------------------- Qay avtobwsqa otırwım kerek?
Hauré de canviar d’autobús? Б--қа --лікке---ыс-ым ---ек -е? Б---- к------ а------ к---- п-- Б-с-а к-л-к-е а-ы-у-м к-р-к п-? ------------------------------- Басқа көлікке ауысуым керек пе? 0
Basqa k-li--- a---w---ke-e---e? B---- k------ a------ k---- p-- B-s-a k-l-k-e a-ı-w-m k-r-k p-? ------------------------------- Basqa kölikke awıswım kerek pe?
On he de canviar? Б-с-- к-------қ---ж---е--у--у-- -ере-? Б---- к------ қ-- ж---- а------ к----- Б-с-а к-л-к-е қ-й ж-р-е а-ы-у-м к-р-к- -------------------------------------- Басқа көлікке қай жерде ауысуым керек? 0
B--q- kö--kk---a- jerd----ı-w-m-k-r-k? B---- k------ q-- j---- a------ k----- B-s-a k-l-k-e q-y j-r-e a-ı-w-m k-r-k- -------------------------------------- Basqa kölikke qay jerde awıswım kerek?
Quant costa un bitllet? Бі----ле- -анш- т---д-? Б-- б---- қ---- т------ Б-р б-л-т қ-н-а т-р-д-? ----------------------- Бір билет қанша тұрады? 0
B-- bïl----anş---u--d-? B-- b---- q---- t------ B-r b-l-t q-n-a t-r-d-? ----------------------- Bir bïlet qanşa turadı?
Quantes parades hi ha fins al centre? Орта-ыққ- --йін н-ш- аялдама -ар? О-------- д---- н--- а------ б--- О-т-л-қ-а д-й-н н-ш- а-л-а-а б-р- --------------------------------- Орталыққа дейін неше аялдама бар? 0
Orta-ıq-- -e----n-şe-a---d-ma--ar? O-------- d---- n--- a------- b--- O-t-l-q-a d-y-n n-ş- a-a-d-m- b-r- ---------------------------------- Ortalıqqa deyin neşe ayaldama bar?
Heu de baixar aquí. Сі-г- осы-жер---------кер--. С---- о-- ж----- ш--- к----- С-з-е о-ы ж-р-е- ш-ғ- к-р-к- ---------------------------- Сізге осы жерден шығу керек. 0
S-z---os- -e---n ---w---r--. S---- o-- j----- ş--- k----- S-z-e o-ı j-r-e- ş-ğ- k-r-k- ---------------------------- Sizge osı jerden şığw kerek.
Heu de baixar per darrere. Сі----артқ- -а---н -ығ--кер-к. С---- а---- ж----- ш--- к----- С-з-е а-т-ы ж-қ-а- ш-ғ- к-р-к- ------------------------------ Сізге артқы жақтан шығу керек. 0
S---e----qı -aqtan-ş-ğ--k--e-. S---- a---- j----- ş--- k----- S-z-e a-t-ı j-q-a- ş-ğ- k-r-k- ------------------------------ Sizge artqı jaqtan şığw kerek.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. Ке--с- --т-- бес м-н----н --- к-л-ді. К----- м---- б-- м------- с-- к------ К-л-с- м-т-о б-с м-н-т-а- с-ң к-л-д-. ------------------------------------- Келесі метро бес минуттан соң келеді. 0
Kel-s- -et-- -----ï--ttan---- -el--i. K----- m---- b-- m------- s-- k------ K-l-s- m-t-o b-s m-n-t-a- s-ñ k-l-d-. ------------------------------------- Kelesi metro bes mïnwttan soñ keledi.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Келес--трамв-- -0---нутт-----ң к-леді. К----- т------ 1- м------- с-- к------ К-л-с- т-а-в-й 1- м-н-т-а- с-ң к-л-д-. -------------------------------------- Келесі трамвай 10 минуттан соң келеді. 0
Kel-si -ra--a--10-mï-wt-an s-ñ --ledi. K----- t------ 1- m------- s-- k------ K-l-s- t-a-v-y 1- m-n-t-a- s-ñ k-l-d-. -------------------------------------- Kelesi tramvay 10 mïnwttan soñ keledi.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. Кел--і--втоб-- -5-м-н---а--с---келе-і. К----- а------ 1- м------- с-- к------ К-л-с- а-т-б-с 1- м-н-т-а- с-ң к-л-д-. -------------------------------------- Келесі автобус 15 минуттан соң келеді. 0
Ke-e-i--v-ob-- -5 ----t--n-so----l---. K----- a------ 1- m------- s-- k------ K-l-s- a-t-b-s 1- m-n-t-a- s-ñ k-l-d-. -------------------------------------- Kelesi avtobws 15 mïnwttan soñ keledi.
Quan passa el darrer tren? Соңғ----т---------кет-ді? С---- м---- қ---- к------ С-ң-ы м-т-о қ-ш-н к-т-д-? ------------------------- Соңғы метро қашан кетеді? 0
Soñğ----t-- q---- k-t-d-? S---- m---- q---- k------ S-ñ-ı m-t-o q-ş-n k-t-d-? ------------------------- Soñğı metro qaşan ketedi?
Quan passa el darrer tramvia? С-ңғы---амв-й--аш-- к--еді? С---- т------ қ---- к------ С-ң-ы т-а-в-й қ-ш-н к-т-д-? --------------------------- Соңғы трамвай қашан кетеді? 0
Soñ-- --a-va---a-an--et-di? S---- t------ q---- k------ S-ñ-ı t-a-v-y q-ş-n k-t-d-? --------------------------- Soñğı tramvay qaşan ketedi?
Quan passa el darrer autobús? Со-ғ---вто----қ--ан-ке-е--? С---- а------ қ---- к------ С-ң-ы а-т-б-с қ-ш-н к-т-д-? --------------------------- Соңғы автобус қашан кетеді? 0
Soñ-ı a-tobw- --ş-- -eted-? S---- a------ q---- k------ S-ñ-ı a-t-b-s q-ş-n k-t-d-? --------------------------- Soñğı avtobws qaşan ketedi?
Que té bitllet? С-з-- -и-е--ба----? С---- б---- б-- м-- С-з-е б-л-т б-р м-? ------------------- Сізде билет бар ма? 0
Si-de --l----ar -a? S---- b---- b-- m-- S-z-e b-l-t b-r m-? ------------------- Sizde bïlet bar ma?
Bitllet? – No, no en tinc. Б--ет-п-? - Жоқ- ---де ж-қ. Б---- п-- – Ж--- м---- ж--- Б-л-т п-? – Ж-қ- м-н-е ж-қ- --------------------------- Билет пе? – Жоқ, менде жоқ. 0
Bïlet ----– -oq, mend- j--. B---- p-- – J--- m---- j--- B-l-t p-? – J-q- m-n-e j-q- --------------------------- Bïlet pe? – Joq, mende joq.
Llavors vostè ha de pagar una multa. О-да-с-з-е ------л т-------р--. О--- с---- а------ т---- к----- О-д- с-з-е а-ы-п-л т-л-у к-р-к- ------------------------------- Онда сізге айыппұл төлеу керек. 0
O-da-si-g- -y-ppul-t---w -e--k. O--- s---- a------ t---- k----- O-d- s-z-e a-ı-p-l t-l-w k-r-k- ------------------------------- Onda sizge ayıppul tölew kerek.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!