Manual de conversa

ca Els transports públics   »   be Грамадскі мясцовы транспарт

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [трыццаць шэсць]

36 [trytstsats’ shests’]

Грамадскі мясцовы транспарт

[Gramadskі myastsovy transpart]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Дзе---ах-д--ц-а-а--о----ы п---ы---? Д-- з---------- а-------- п-------- Д-е з-а-о-з-ц-а а-т-б-с-ы п-ы-ы-а-? ----------------------------------- Дзе знаходзіцца аўтобусны прыпынак? 0
Dz---na-------st-- ---o-u-ny pr---n--? D-- z------------- a-------- p-------- D-e z-a-h-d-і-s-s- a-t-b-s-y p-y-y-a-? -------------------------------------- Dze znakhodzіtstsa autobusny prypynak?
Quin autobús va al centre de la ciutat? Я----ў--б-с-е-з- ў----т-? Я-- а------ е--- ў ц----- Я-і а-т-б-с е-з- ў ц-н-р- ------------------------- Які аўтобус едзе ў цэнтр? 0
Y-kі--u----- yedze --t-e-tr? Y--- a------ y---- u t------ Y-k- a-t-b-s y-d-e u t-e-t-? ---------------------------- Yakі autobus yedze u tsentr?
Quina línia he de prendre? Якім-м--шр--ам -не--р----ехаць? Я--- м-------- м-- т---- е----- Я-і- м-р-р-т-м м-е т-э-а е-а-ь- ------------------------------- Якім маршрутам мне трэба ехаць? 0
Ya-і--m-rshr--am-m-e-tr-b---ekha---? Y---- m--------- m-- t---- y-------- Y-k-m m-r-h-u-a- m-e t-e-a y-k-a-s-? ------------------------------------ Yakіm marshrutam mne treba yekhats’?
Hauré de canviar d’autobús? Ці-тр-ба м-е-ра-і-ь-пе-аса-ку? Ц- т---- м-- р----- п--------- Ц- т-э-а м-е р-б-ц- п-р-с-д-у- ------------------------------ Ці трэба мне рабіць перасадку? 0
Ts- ---ba-mne-rabіts--p--asadku? T-- t---- m-- r------ p--------- T-і t-e-a m-e r-b-t-’ p-r-s-d-u- -------------------------------- Tsі treba mne rabіts’ perasadku?
On he de canviar? Дз--мне---біць-п-ра---к-? Д-- м-- р----- п--------- Д-е м-е р-б-ц- п-р-с-д-у- ------------------------- Дзе мне рабіць перасадку? 0
D----n---a--t-’ --r-sa---? D-- m-- r------ p--------- D-e m-e r-b-t-’ p-r-s-d-u- -------------------------- Dze mne rabіts’ perasadku?
Quant costa un bitllet? К-ль-і ка-ту--біл--? К----- к----- б----- К-л-к- к-ш-у- б-л-т- -------------------- Колькі каштуе білет? 0
K--’-- -as--u- -і---? K----- k------ b----- K-l-k- k-s-t-e b-l-t- --------------------- Kol’kі kashtue bіlet?
Quantes parades hi ha fins al centre? К---к--пр-----а--д--цэ-тр-? К----- п-------- д- ц------ К-л-к- п-ы-ы-к-ў д- ц-н-р-? --------------------------- Колькі прыпынкаў да цэнтра? 0
Kol-k--p-yp-nka---a---e-tr-? K----- p-------- d- t------- K-l-k- p-y-y-k-u d- t-e-t-a- ---------------------------- Kol’kі prypynkau da tsentra?
Heu de baixar aquí. Ва- --эб--т---выхо-з--ь. В-- т---- т-- в--------- В-м т-э-а т-т в-х-д-і-ь- ------------------------ Вам трэба тут выходзіць. 0
V-m --eba t-- -ykhod-----. V-- t---- t-- v----------- V-m t-e-a t-t v-k-o-z-t-’- -------------------------- Vam treba tut vykhodzіts’.
Heu de baixar per darrere. В-м т-э-а вых-д-іць -р-- з-днія-д----ы. В-- т---- в-------- п--- з----- д------ В-м т-э-а в-х-д-і-ь п-а- з-д-і- д-в-р-. --------------------------------------- Вам трэба выходзіць праз заднія дзверы. 0
Va---re-- -ykho----s- --a--z-dn--a -z--r-. V-- t---- v---------- p--- z------ d------ V-m t-e-a v-k-o-z-t-’ p-a- z-d-і-a d-v-r-. ------------------------------------------ Vam treba vykhodzіts’ praz zadnіya dzvery.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. На--у-ны----ні--б-д----р-з-5-хв----. Н------- ц----- б---- п--- 5 х------ Н-с-у-н- ц-г-і- б-д-е п-а- 5 х-і-і-. ------------------------------------ Наступны цягнік будзе праз 5 хвілін. 0
Nas-up-----yag--k--ud-e praz ---h-іlі-. N------- t------- b---- p--- 5 k------- N-s-u-n- t-y-g-і- b-d-e p-a- 5 k-v-l-n- --------------------------------------- Nastupny tsyagnіk budze praz 5 khvіlіn.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. На-ту-ны-тр---а- б-дзе-п-аз ---хв-л-н. Н------- т------ б---- п--- 1- х------ Н-с-у-н- т-а-в-й б-д-е п-а- 1- х-і-і-. -------------------------------------- Наступны трамвай будзе праз 10 хвілін. 0
Nas-u----tr--v-y --d-e-p-a- 10 kh---і-. N------- t------ b---- p--- 1- k------- N-s-u-n- t-a-v-y b-d-e p-a- 1- k-v-l-n- --------------------------------------- Nastupny tramvay budze praz 10 khvіlіn.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. На--упн- -ўт-----б-------а- 15 -в---н. Н------- а------ б---- п--- 1- х------ Н-с-у-н- а-т-б-с б-д-е п-а- 1- х-і-і-. -------------------------------------- Наступны аўтобус будзе праз 15 хвілін. 0
N-stup-- aut-bus ----- p--z--5 -h-і--n. N------- a------ b---- p--- 1- k------- N-s-u-n- a-t-b-s b-d-e p-a- 1- k-v-l-n- --------------------------------------- Nastupny autobus budze praz 15 khvіlіn.
Quan passa el darrer tren? К--і -д-е--п-шні -яг-і- ме--о? К--- е--- а----- ц----- м----- К-л- е-з- а-о-н- ц-г-і- м-т-о- ------------------------------ Калі едзе апошні цягнік метро? 0
K-l--ye-ze a----n- t-y-gnі-----ro? K--- y---- a------ t------- m----- K-l- y-d-e a-o-h-і t-y-g-і- m-t-o- ---------------------------------- Kalі yedze aposhnі tsyagnіk metro?
Quan passa el darrer tramvia? К--і --зе -п-ш---тр----й? К--- е--- а----- т------- К-л- е-з- а-о-н- т-а-в-й- ------------------------- Калі едзе апошні трамвай? 0
K-l- y--z- a-o-h-і -r-m--y? K--- y---- a------ t------- K-l- y-d-e a-o-h-і t-a-v-y- --------------------------- Kalі yedze aposhnі tramvay?
Quan passa el darrer autobús? Кал--е----а-о-ні аў-о--с? К--- е--- а----- а------- К-л- е-з- а-о-н- а-т-б-с- ------------------------- Калі едзе апошні аўтобус? 0
K-lі-y---- a-o-h-і-a--o-u-? K--- y---- a------ a------- K-l- y-d-e a-o-h-і a-t-b-s- --------------------------- Kalі yedze aposhnі autobus?
Que té bitllet? У В---ё--- --ле-? У В-- ё--- б----- У В-с ё-ц- б-л-т- ----------------- У Вас ёсць білет? 0
U Va--y---s’-bіl-t? U V-- y----- b----- U V-s y-s-s- b-l-t- ------------------- U Vas yosts’ bіlet?
Bitllet? – No, no en tinc. Білет?-– -е- н--а. Б----- – Н-- н---- Б-л-т- – Н-, н-м-. ------------------ Білет? – Не, няма. 0
Bіlet? – --- ----a. B----- – N-- n----- B-l-t- – N-, n-a-a- ------------------- Bіlet? – Ne, nyama.
Llavors vostè ha de pagar una multa. Тад- -а- --в------а -----ць -тр--. Т--- В-- д--------- п------ ш----- Т-д- В-м д-в-д-е-ц- п-а-і-ь ш-р-ф- ---------------------------------- Тады Вам давядзецца плаціць штраф. 0
Tady-V---da-ya-ze-s--- p-ats---’-s-----. T--- V-- d------------ p-------- s------ T-d- V-m d-v-a-z-t-t-a p-a-s-t-’ s-t-a-. ---------------------------------------- Tady Vam davyadzetstsa platsіts’ shtraf.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!