Manual de conversa

ca Els transports públics   »   pa ਸਰਵਜਨਿਕ ਪਰਿਵਹਨ

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [ਛੱਤੀ]

36 [Chatī]

ਸਰਵਜਨਿਕ ਪਰਿਵਹਨ

[saravajanika parivahana]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
On és la parada de l’autobús? ਬੱ- ਕਿ-- ਰ--ਦੀ-ਹੈ? ਬ-- ਕ--- ਰ---- ਹ-- ਬ-ਸ ਕ-ਥ- ਰ-ਕ-ੀ ਹ-? ------------------ ਬੱਸ ਕਿਥੇ ਰੁਕਦੀ ਹੈ? 0
ba-a k---ē-ru-a-ī---i? b--- k---- r----- h--- b-s- k-t-ē r-k-d- h-i- ---------------------- basa kithē rukadī hai?
Quin autobús va al centre de la ciutat? ਕਿ-ੜ--ਬੱਸ-ਸ਼ਹ---ਨ---ਜ--ਦੀ ਹ-? ਕ---- ਬ-- ਸ਼--- ਨ-- ਜ---- ਹ-- ਕ-ਹ-ੀ ਬ-ਸ ਸ਼-ਿ- ਨ-ੰ ਜ-ਂ-ੀ ਹ-? ---------------------------- ਕਿਹੜੀ ਬੱਸ ਸ਼ਹਿਰ ਨੂੰ ਜਾਂਦੀ ਹੈ? 0
K-ha-----s- --h----j-ndī ha-? K----- b--- ś----- j---- h--- K-h-ṛ- b-s- ś-h-r- j-n-ī h-i- ----------------------------- Kihaṛī basa śahira jāndī hai?
Quina línia he de prendre? ਮੈ-ੂੰ ਕਿ-ੜ--ਬ-- ਲ-ਣ- ਚ-ਹੀ---ਹੈ? ਮ---- ਕ---- ਬ-- ਲ--- ਚ----- ਹ-- ਮ-ਨ-ੰ ਕ-ਹ-ੀ ਬ-ਸ ਲ-ਣ- ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-? ------------------------------- ਮੈਨੂੰ ਕਿਹੜੀ ਬੱਸ ਲੈਣੀ ਚਾਹੀਦੀ ਹੈ? 0
M---- -i-aṛ--bas---a--- c-hī-ī---i? M---- k----- b--- l---- c----- h--- M-i-ū k-h-ṛ- b-s- l-i-ī c-h-d- h-i- ----------------------------------- Mainū kihaṛī basa laiṇī cāhīdī hai?
Hauré de canviar d’autobús? ਕ--ਮੈਨੂ- -ਦਲਣ---ਵੇ--? ਕ- ਮ---- ਬ---- ਪ----- ਕ- ਮ-ਨ-ੰ ਬ-ਲ-ਾ ਪ-ੇ-ਾ- --------------------- ਕੀ ਮੈਨੂੰ ਬਦਲਣਾ ਪਵੇਗਾ? 0
K- --i-- b----a-ā --vēg-? K- m---- b------- p------ K- m-i-ū b-d-l-ṇ- p-v-g-? ------------------------- Kī mainū badalaṇā pavēgā?
On he de canviar? ਮੈਨ-- ਕਿ--- -ਦਲ---ਪ----? ਮ---- ਕ---- ਬ---- ਪ----- ਮ-ਨ-ੰ ਕ-ੱ-ੇ ਬ-ਲ-ਾ ਪ-ੇ-ਾ- ------------------------ ਮੈਨੂੰ ਕਿੱਥੇ ਬਦਲਣਾ ਪਵੇਗਾ? 0
Ma--ū k-t---ba---a-ā---v-g-? M---- k---- b------- p------ M-i-ū k-t-ē b-d-l-ṇ- p-v-g-? ---------------------------- Mainū kithē badalaṇā pavēgā?
Quant costa un bitllet? ਟ--- ਕ-ੰ-ੇ -- ਹੈ? ਟ--- ਕ---- ਦ- ਹ-- ਟ-ਕ- ਕ-ੰ-ੇ ਦ- ਹ-? ----------------- ਟਿਕਟ ਕਿੰਨੇ ਦੀ ਹੈ? 0
Ṭ-k--- --n- -ī -a-? Ṭ----- k--- d- h--- Ṭ-k-ṭ- k-n- d- h-i- ------------------- Ṭikaṭa kinē dī hai?
Quantes parades hi ha fins al centre? ਸ਼-ਿਰ-ਤੱ--ਬੱਸ-ਕ---ੀ -ਾਰ---ਕ-- -ੈ? ਸ਼--- ਤ-- ਬ-- ਕ---- ਵ-- ਰ---- ਹ-- ਸ਼-ਿ- ਤ-ਕ ਬ-ਸ ਕ-ੰ-ੀ ਵ-ਰ ਰ-ਕ-ੀ ਹ-? -------------------------------- ਸ਼ਹਿਰ ਤੱਕ ਬੱਸ ਕਿੰਨੀ ਵਾਰ ਰੁਕਦੀ ਹੈ? 0
Śahir--taka----a k--ī-v-ra-r-k-dī h--? Ś----- t--- b--- k--- v--- r----- h--- Ś-h-r- t-k- b-s- k-n- v-r- r-k-d- h-i- -------------------------------------- Śahira taka basa kinī vāra rukadī hai?
Heu de baixar aquí. ਤੁ---ੂ- -ੱ-- ੳ-ਰਨ- ਚ-ਹ--- --। ਤ------ ਇ--- ੳ---- ਚ----- ਹ-- ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਇ-ਥ- ੳ-ਰ-ਾ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। ----------------------------- ਤੁਹਾਨੂੰ ਇੱਥੇ ੳਤਰਨਾ ਚਾਹੀਦਾ ਹੈ। 0
Tu--n- ithē -aran- -āhī-ā ha-. T----- i--- t----- c----- h--- T-h-n- i-h- t-r-n- c-h-d- h-i- ------------------------------ Tuhānū ithē taranā cāhīdā hai.
Heu de baixar per darrere. ਤੁਹਾਨ-- --ੱਛ--ਉ--ਨ----ਹੀ-ਾ ਹੈ। ਤ------ ਪ---- ਉ---- ਚ----- ਹ-- ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਪ-ੱ-ੇ ਉ-ਰ-ਾ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। ------------------------------ ਤੁਹਾਨੂੰ ਪਿੱਛੇ ਉਤਰਨਾ ਚਾਹੀਦਾ ਹੈ। 0
T--ānū p-chē-------ā--āhīd--h--. T----- p---- u------ c----- h--- T-h-n- p-c-ē u-a-a-ā c-h-d- h-i- -------------------------------- Tuhānū pichē utaranā cāhīdā hai.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. ਅ-ਲ- ਮੈ--ੋ - ਮ--ਟ-ਵ-ੱ- ਆਏ--। ਅ--- ਮ---- 5 ਮ--- ਵ--- ਆ---- ਅ-ਲ- ਮ-ਟ-ੋ 5 ਮ-ੰ- ਵ-ੱ- ਆ-ਗ-। ---------------------------- ਅਗਲੀ ਮੈਟਰੋ 5 ਮਿੰਟ ਵਿੱਚ ਆਏਗੀ। 0
A--l- --iṭarō --m-ṭa ---- ā'-g-. A---- m------ 5 m--- v--- ā----- A-a-ī m-i-a-ō 5 m-ṭ- v-c- ā-ē-ī- -------------------------------- Agalī maiṭarō 5 miṭa vica ā'ēgī.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. ਅ--- ਟ੍ਰਾ-----ਮਿੰਟ--ਿੱਚ ਆ--ੀ। ਅ--- ਟ---- 1- ਮ--- ਵ--- ਆ---- ਅ-ਲ- ਟ-ਰ-ਮ 1- ਮ-ੰ- ਵ-ੱ- ਆ-ਗ-। ----------------------------- ਅਗਲੀ ਟ੍ਰਾਮ 10 ਮਿੰਟ ਵਿੱਚ ਆਏਗੀ। 0
Aga-ī ---m- 10 miṭa---ca-ā'ēg-. A---- ṭ---- 1- m--- v--- ā----- A-a-ī ṭ-ā-a 1- m-ṭ- v-c- ā-ē-ī- ------------------------------- Agalī ṭrāma 10 miṭa vica ā'ēgī.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. ਅਗ-ੀ ਬ-ਸ -5--ਿ-ਟ-ਵ-ੱ--ਆ-ਗ-। ਅ--- ਬ-- 1- ਮ--- ਵ--- ਆ---- ਅ-ਲ- ਬ-ਸ 1- ਮ-ੰ- ਵ-ੱ- ਆ-ਗ-। --------------------------- ਅਗਲੀ ਬੱਸ 15 ਮਿੰਟ ਵਿੱਚ ਆਏਗੀ। 0
A-a-ī--a-a-------- vi-a ā'---. A---- b--- 1- m--- v--- ā----- A-a-ī b-s- 1- m-ṭ- v-c- ā-ē-ī- ------------------------------ Agalī basa 15 miṭa vica ā'ēgī.
Quan passa el darrer tren? ਆਖਰੀ-ਮੈ-ਰੋ----- ਹ-? ਆ--- ਮ---- ਕ--- ਹ-- ਆ-ਰ- ਮ-ਟ-ੋ ਕ-ੋ- ਹ-? ------------------- ਆਖਰੀ ਮੈਟਰੋ ਕਦੋਂ ਹੈ? 0
Āk-arī-m--ṭ-r--k------ai? Ā----- m------ k---- h--- Ā-h-r- m-i-a-ō k-d-ṁ h-i- ------------------------- Ākharī maiṭarō kadōṁ hai?
Quan passa el darrer tramvia? ਆਖਰ--ਟ-ਰਾਮ ਕਦ-- ਹ-? ਆ--- ਟ---- ਕ--- ਹ-- ਆ-ਰ- ਟ-ਰ-ਮ ਕ-ੋ- ਹ-? ------------------- ਆਖਰੀ ਟ੍ਰਾਮ ਕਦੋਂ ਹੈ? 0
Ā-har- -r--a ---ō--hai? Ā----- ṭ---- k---- h--- Ā-h-r- ṭ-ā-a k-d-ṁ h-i- ----------------------- Ākharī ṭrāma kadōṁ hai?
Quan passa el darrer autobús? ਆਖਰੀ--ੱ----ੋ- ਹ-? ਆ--- ਬ-- ਕ--- ਹ-- ਆ-ਰ- ਬ-ਸ ਕ-ੋ- ਹ-? ----------------- ਆਖਰੀ ਬੱਸ ਕਦੋਂ ਹੈ? 0
Ā-h--ī--a-a kadōṁ h-i? Ā----- b--- k---- h--- Ā-h-r- b-s- k-d-ṁ h-i- ---------------------- Ākharī basa kadōṁ hai?
Que té bitllet? ਕੀ ਤੁ-ਾ-ੇ ਕ-ਲ --ਕ- --? ਕ- ਤ----- ਕ-- ਟ--- ਹ-- ਕ- ਤ-ਹ-ਡ- ਕ-ਲ ਟ-ਕ- ਹ-? ---------------------- ਕੀ ਤੁਹਾਡੇ ਕੋਲ ਟਿਕਟ ਹੈ? 0
Kī -u-āḍē-k-l- ṭi-aṭ--ha-? K- t----- k--- ṭ----- h--- K- t-h-ḍ- k-l- ṭ-k-ṭ- h-i- -------------------------- Kī tuhāḍē kōla ṭikaṭa hai?
Bitllet? – No, no en tinc. ਟਿਕਟ-ਜ--ਨਹੀਂ-ਮ----ਕ----ਿ-ਟ-ਨ--ਂ --। ਟ------ ਨ-------- ਕ-- ਟ--- ਨ--- ਹ-- ਟ-ਕ-?-ੀ ਨ-ੀ-,-ੇ-ੇ ਕ-ਲ ਟ-ਕ- ਨ-ੀ- ਹ-। ----------------------------------- ਟਿਕਟ?ਜੀ ਨਹੀਂ,ਮੇਰੇ ਕੋਲ ਟਿਕਟ ਨਹੀਂ ਹੈ। 0
Ṭik-----ī-na--ṁ,-ē-ē -ō-a ṭikaṭa ----ṁ ---. Ṭ-------- n--------- k--- ṭ----- n---- h--- Ṭ-k-ṭ-?-ī n-h-ṁ-m-r- k-l- ṭ-k-ṭ- n-h-ṁ h-i- ------------------------------------------- Ṭikaṭa?Jī nahīṁ,mērē kōla ṭikaṭa nahīṁ hai.
Llavors vostè ha de pagar una multa. ਫ-ਰ-ਤ----ੂ- ---ਮਾ-ਾ ਭਰਨ---ਵੇ-ਾ। ਫ-- ਤ------ ਜ------ ਭ--- ਪ----- ਫ-ਰ ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਜ-ਰ-ਾ-ਾ ਭ-ਨ- ਪ-ੇ-ਾ- ------------------------------- ਫਿਰ ਤੁਹਾਨੂੰ ਜੁਰਮਾਨਾ ਭਰਨਾ ਪਵੇਗਾ। 0
Ph-r- --hān-----am-nā-bh---n- -av-gā. P---- t----- j------- b------ p------ P-i-a t-h-n- j-r-m-n- b-a-a-ā p-v-g-. ------------------------------------- Phira tuhānū juramānā bharanā pavēgā.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!