Manual de conversa

ca Els adverbis   »   ku Adverbs

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [sed]

Adverbs

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
ja – encara no / mai berê -ar--ê --q-t b--- c----- - q-- b-r- c-r-k- - q-t ----------------- berê carekê - qet 0
Ha estat a Berlín? H-- be---care-ê-----e-lî-ê--a-? H-- b--- c----- l- B------ m--- H-n b-r- c-r-k- l- B-r-î-ê m-n- ------------------------------- Hûn berê carekê li Berlînê man? 0
No, encara no / mai. Na---et ne-a-. N-- q-- n----- N-, q-t n-m-m- -------------- Na, qet nemam. 0
algú – ningú k--e------ kes k---- - t- k-- k-s-k - t- k-s -------------- kesek - tu kes 0
Coneix vostè algú aquí? L----- -e--k--n-- dikin? L- v-- k----- n-- d----- L- v-r k-s-k- n-s d-k-n- ------------------------ Li vir kesekî nas dikin? 0
No, no conec ningú aquí. Na- e---i v---tu --sî-na- ---im. N-- e- l- v-- t- k--- n-- n----- N-, e- l- v-r t- k-s- n-s n-k-m- -------------------------------- Na, ez li vir tu kesî nas nakim. 0
encara – ja no h-- --êd--na h-- - ê-- n- h-n - ê-î n- ------------ hîn - êdî na 0
Que es quedarà encara més temps? Hû-----î------kî li --r---m-n--? H-- ê h-- g----- l- v-- b------- H-n ê h-n g-l-k- l- v-r b-m-n-n- -------------------------------- Hûn ê hîn gelekî li vir bimînin? 0
No, ja no em quedaré més temps aquí. Na,-ê----i--i- --d--i- n---n--. N-- ê-- l- v-- z------ n------- N-, ê-î l- v-r z-d-t-r n-m-n-m- ------------------------------- Na, êdî li vir zêdetir namînim. 0
alguna cosa més – res més t---ek---n---tu t-şt t----- d-- - t- t--- t-ş-e- d-n - t- t-ş- -------------------- tiştek din - tu tişt 0
Encara vol alguna cosa més de beure? H-- -ixwa-in t--t--- d-n-j- -ex-i-? H-- d------- t------ d-- j- v------ H-n d-x-a-i- t-ş-e-î d-n j- v-x-i-? ----------------------------------- Hûn dixwazin tiştekî din jî vexwin? 0
No, no desitjo res més. N-,-tu tişt--î di---a---zim. N-- t- t------ d-- n-------- N-, t- t-ş-e-î d-n n-x-a-i-. ---------------------------- Na, tu tiştekî din naxwazim. 0
ja … alguna cosa – encara res ewil- ---în -a e---- - h-- n- e-i-î - h-n n- -------------- ewilî - hîn na 0
Ja ha menjat alguna cosa? W----i---t--t-şt--w--? W- e---- t- t--- x---- W- e-i-î t- t-ş- x-a-? ---------------------- We ewilî tu tişt xwar? 0
No, encara no he menjat res. Na--m-n-h-n---ş-----ex----ye. N-- m-- h-- t----- n--------- N-, m-n h-n t-ş-e- n-x-a-i-e- ----------------------------- Na, min hîn tiştek nexwariye. 0
algú més – ningú més y-ke/î-d-n--êd- -- -es-tine y----- d--- ê-- t- k-- t--- y-k-/- d-n- ê-î t- k-s t-n- --------------------------- yeke/î din- êdî tu kes tine 0
Algú més voldria un cafè? K--ek--- qe--e--ix-aze--e--? K------- q---- d------ h---- K-s-k-/- q-h-e d-x-a-e h-y-? ---------------------------- Kesekî/ê qehwe dixwaze heye? 0
No, ningú més. N-,--- k-s ---waz-. N-- t- k-- n------- N-, t- k-s n-x-a-e- ------------------- Na, tu kes naxwaze. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...