Manual de conversa

ca Els transports públics   »   te పౌర రవాణా

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [ముప్పై ఆరు]

36 [Muppai āru]

పౌర రవాణా

[Paura ravāṇā]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
On és la parada de l’autobús? బస--స్-ా-్ ఎ----? బస- స-ట-ప- ఎక-కడ? బ-్ స-ట-ప- ఎ-్-డ- ----------------- బస్ స్టాప్ ఎక్కడ? 0
B-- s-āp-e-k--a? Bas sṭāp ekkaḍa? B-s s-ā- e-k-ḍ-? ---------------- Bas sṭāp ekkaḍa?
Quin autobús va al centre de la ciutat? స-ట- స-ంట---క- ఏ---- -ె--త-ం--? స-ట- స--టర- క- ఏ బస- వ-ళ-త--ద-? స-ట- స-ం-ర- క- ఏ బ-్ వ-ళ-త-ం-ి- ------------------------------- సిటీ సెంటర్ కి ఏ బస్ వెళ్తుంది? 0
Si-- s-ṇṭ----i-ē-bas--eḷ---di? Siṭī seṇṭar ki ē bas veḷtundi? S-ṭ- s-ṇ-a- k- ē b-s v-ḷ-u-d-? ------------------------------ Siṭī seṇṭar ki ē bas veḷtundi?
Quina línia he de prendre? న-న- ---స్-ఎ--క-లి? న-న- ఏ బస- ఎక-క-ల-? న-న- ఏ బ-్ ఎ-్-ా-ి- ------------------- నేను ఏ బస్ ఎక్కాలి? 0
N----ē-b---ek-āli? Nēnu ē bas ekkāli? N-n- ē b-s e-k-l-? ------------------ Nēnu ē bas ekkāli?
Hauré de canviar d’autobús? నే-ు--ా-ా--? న-న- మ-ర-ల-? న-న- మ-ర-ల-? ------------ నేను మారాలా? 0
N-nu --rā-ā? Nēnu mārālā? N-n- m-r-l-? ------------ Nēnu mārālā?
On he de canviar? న-----క--- -----ి? న-న- ఎక-కడ మ-ర-ల-? న-న- ఎ-్-డ మ-ర-ల-? ------------------ నేను ఎక్కడ మారాలి? 0
Nēnu -------mārāli? Nēnu ekkaḍa mārāli? N-n- e-k-ḍ- m-r-l-? ------------------- Nēnu ekkaḍa mārāli?
Quant costa un bitllet? ట-కె----ి---- ధ--ప--ట-చ-చు? ట-క-ట- క- ఎ-త ధర పట-టవచ-చ-? ట-క-ట- క- ఎ-త ధ- ప-్-వ-్-ు- --------------------------- టికెట్ కి ఎంత ధర పట్టవచ్చు? 0
Ṭ--eṭ k--en-a-d--r- ---ṭa-a-c-? Ṭikeṭ ki enta dhara paṭṭavaccu? Ṭ-k-ṭ k- e-t- d-a-a p-ṭ-a-a-c-? ------------------------------- Ṭikeṭ ki enta dhara paṭṭavaccu?
Quantes parades hi ha fins al centre? డ-న్-టౌన--/ --ట- --ం--్ కంటే-ము-ద-----న- స-ట-ప- లు --్--యి? డ-న- ట-న- / స-ట- స--టర- క-ట- మ--ద- ఎన-న- స-ట-ప- ల- ఉన-న-య-? డ-న- ట-న- / స-ట- స-ం-ర- క-ట- మ-ం-ు ఎ-్-ి స-ట-ప- ల- ఉ-్-ా-ి- ----------------------------------------------------------- డౌన్ టౌన్ / సిటీ సెంటర్ కంటే ముందు ఎన్ని స్టాప్ లు ఉన్నాయి? 0
Ḍ-----aun- --ṭī---ṇṭar-k--ṭē--u-du--n-i s-āp-lu----āyi? Ḍaun ṭaun/ siṭī seṇṭar kaṇṭē mundu enni sṭāp lu unnāyi? Ḍ-u- ṭ-u-/ s-ṭ- s-ṇ-a- k-ṇ-ē m-n-u e-n- s-ā- l- u-n-y-? ------------------------------------------------------- Ḍaun ṭaun/ siṭī seṇṭar kaṇṭē mundu enni sṭāp lu unnāyi?
Heu de baixar aquí. మ--ు-ఇ-్క- -ిగ--ి మ-ర- ఇక-కడ ద-గ-ల- మ-ర- ఇ-్-డ ద-గ-ల- ----------------- మీరు ఇక్కడ దిగాలి 0
Mī-- ----ḍ- d--ā-i Mīru ikkaḍa digāli M-r- i-k-ḍ- d-g-l- ------------------ Mīru ikkaḍa digāli
Heu de baixar per darrere. మ--- వెనక-వ-ప--------ి---ి మ-ర- వ-నక వ-ప-న--డ- ద-గ-ల- మ-ర- వ-న- వ-ప-న-ం-ి ద-గ-ల- -------------------------- మీరు వెనక వైపునుండి దిగాలి 0
M-r---enak- vai--n-ṇḍ- d-g--i Mīru venaka vaipunuṇḍi digāli M-r- v-n-k- v-i-u-u-ḍ- d-g-l- ----------------------------- Mīru venaka vaipunuṇḍi digāli
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. న-----ట--ట్ర-న్-- న--ి----ల- -ం-ి న-క-స-ట- ట-ర-న- 5 న-మ-ష-ల-ల- ఉ-ద- న-క-స-ట- ట-ర-న- 5 న-మ-ష-ల-ల- ఉ-ద- --------------------------------- నెక్స్ట్ ట్రైన్ 5 నిమిషాల్లో ఉంది 0
Nek-ṭ---a-n-5-nimiṣā-lō -ndi Neksṭ ṭrain 5 nimiṣāllō undi N-k-ṭ ṭ-a-n 5 n-m-ṣ-l-ō u-d- ---------------------------- Neksṭ ṭrain 5 nimiṣāllō undi
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. న-క----- ట్-ాం--0 న-మ-ష--్లో -ంది న-క-స-ట- ట-ర-- 10 న-మ-ష-ల-ల- ఉ-ద- న-క-స-ట- ట-ర-ం 1- న-మ-ష-ల-ల- ఉ-ద- --------------------------------- నెక్స్ట్ ట్రాం 10 నిమిషాల్లో ఉంది 0
N--s- ṭ--ṁ -- ni-i-āllō-un-i Neksṭ ṭrāṁ 10 nimiṣāllō undi N-k-ṭ ṭ-ā- 1- n-m-ṣ-l-ō u-d- ---------------------------- Neksṭ ṭrāṁ 10 nimiṣāllō undi
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. న-క---ట్-బస్ -- నిమి-ా---ో-ఉంది న-క-స-ట- బస- 15 న-మ-ష-ల-ల- ఉ-ద- న-క-స-ట- బ-్ 1- న-మ-ష-ల-ల- ఉ-ద- ------------------------------- నెక్స్ట్ బస్ 15 నిమిషాల్లో ఉంది 0
N--s----- 1--nim-ṣ-l-ō-undi Neksṭ bas 15 nimiṣāllō undi N-k-ṭ b-s 1- n-m-ṣ-l-ō u-d- --------------------------- Neksṭ bas 15 nimiṣāllō undi
Quan passa el darrer tren? ఆఖ-- ---ైన- ఎప్-------ద-? ఆఖర- ట-ర-న- ఎప-ప-డ- ఉ-ద-? ఆ-ర- ట-ర-న- ఎ-్-ు-ు ఉ-ద-? ------------------------- ఆఖరి ట్రైన్ ఎప్పుడు ఉంది? 0
Ā---ri -r-i---p-------di? Ākhari ṭrain eppuḍu undi? Ā-h-r- ṭ-a-n e-p-ḍ- u-d-? ------------------------- Ākhari ṭrain eppuḍu undi?
Quan passa el darrer tramvia? ఆ--- --ర-ం ఎప---డు ఉ-ద-? ఆఖర- ట-ర-- ఎప-ప-డ- ఉ-ద-? ఆ-ర- ట-ర-ం ఎ-్-ు-ు ఉ-ద-? ------------------------ ఆఖరి ట్రాం ఎప్పుడు ఉంది? 0
Ā-h-----r-- epp-ḍ- und-? Ākhari ṭrāṁ eppuḍu undi? Ā-h-r- ṭ-ā- e-p-ḍ- u-d-? ------------------------ Ākhari ṭrāṁ eppuḍu undi?
Quan passa el darrer autobús? ఆఖ-ి-బ---ఎ-్పుడు--ం--? ఆఖర- బస- ఎప-ప-డ- ఉ-ద-? ఆ-ర- బ-్ ఎ-్-ు-ు ఉ-ద-? ---------------------- ఆఖరి బస్ ఎప్పుడు ఉంది? 0
Āk-a-i b-s-e---ḍ----d-? Ākhari bas eppuḍu undi? Ā-h-r- b-s e-p-ḍ- u-d-? ----------------------- Ākhari bas eppuḍu undi?
Que té bitllet? మ--వద్ద-ట-కె-్---దా? మ- వద-ద ట-క-ట- ఉ-ద-? మ- వ-్- ట-క-ట- ఉ-ద-? -------------------- మీ వద్ద టికెట్ ఉందా? 0
M- vad-a ṭikeṭ--n--? Mī vadda ṭikeṭ undā? M- v-d-a ṭ-k-ṭ u-d-? -------------------- Mī vadda ṭikeṭ undā?
Bitllet? – No, no en tinc. ట-కె--టా- - ----- న--వద్ద లేదు ట-క-ట-ట-? - ల-ద-, న- వద-ద ల-ద- ట-క-ట-ట-? - ల-ద-, న- వ-్- ల-ద- ------------------------------ టికెట్టా? - లేదు, నా వద్ద లేదు 0
Ṭike-------L--u, nā ---da ---u Ṭikeṭṭā? - Lēdu, nā vadda lēdu Ṭ-k-ṭ-ā- - L-d-, n- v-d-a l-d- ------------------------------ Ṭikeṭṭā? - Lēdu, nā vadda lēdu
Llavors vostè ha de pagar una multa. ఐ-ే మ-రు-జరి---ా ---టాలి ఐత- మ-ర- జర-మ-న- కట-ట-ల- ఐ-ే మ-ర- జ-ి-ా-ా క-్-ా-ి ------------------------ ఐతే మీరు జరిమానా కట్టాలి 0
A-------- j--im-nā-kaṭṭ-li Aitē mīru jarimānā kaṭṭāli A-t- m-r- j-r-m-n- k-ṭ-ā-i -------------------------- Aitē mīru jarimānā kaṭṭāli

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!