Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   ku Conjunctions 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [not û şeş]

Conjunctions 3

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. Ç-wa-ku sae- ------ -z-h----- dibi-. Çawa ku saet lêdixe ez hişyar dibim. Ç-w- k- s-e- l-d-x- e- h-ş-a- d-b-m- ------------------------------------ Çawa ku saet lêdixe ez hişyar dibim. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. E---ib----i---------ne --bi---a m-n-h-wc--dik-. Ez dibetilim gava wane xebitîna min hewce dike. E- d-b-t-l-m g-v- w-n- x-b-t-n- m-n h-w-e d-k-. ----------------------------------------------- Ez dibetilim gava wane xebitîna min hewce dike. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. Ç-w----bi-e 60- ---- -e-- j- xe---- -e---m. Çawa dibime 60, ez ê dest ji xebatê berdim. Ç-w- d-b-m- 6-, e- ê d-s- j- x-b-t- b-r-i-. ------------------------------------------- Çawa dibime 60, ez ê dest ji xebatê berdim. 0
Quan li trucareu? Hûn----eng---i--r--? Hûn ê kengî bigerin? H-n ê k-n-î b-g-r-n- -------------------- Hûn ê kengî bigerin? 0
Tan aviat com tingui temps. Ça-- -u -eme-- min-- v--- -e-e. Çawa ku demeke min e vala hebe. Ç-w- k- d-m-k- m-n e v-l- h-b-. ------------------------------- Çawa ku demeke min e vala hebe. 0
Li truca quan té temps. Çaw--k- pi-ek- w--tê--- h-b-,-ê--iger-. Çawa ku piçekî wextê wî hebe, ê bigere. Ç-w- k- p-ç-k- w-x-ê w- h-b-, ê b-g-r-. ---------------------------------------- Çawa ku piçekî wextê wî hebe, ê bigere. 0
Fins quan treballareu? Hûn-ê ç-qasî -i---i--n? Hûn ê çiqasî bixebitin? H-n ê ç-q-s- b-x-b-t-n- ----------------------- Hûn ê çiqasî bixebitin? 0
Treballaré mentre pugui. H----k---- --k---bi-,-ê --xebiti-. Heya ku ez bikaribim, ê bixebitim. H-y- k- e- b-k-r-b-m- ê b-x-b-t-m- ---------------------------------- Heya ku ez bikaribim, ê bixebitim. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. Heya k--t-ndu--s-i---mi- -i --h--e-b--ez-ê b---bit--. Heya ku tenduristiya min di cih de be ez ê bixebitim. H-y- k- t-n-u-i-t-y- m-n d- c-h d- b- e- ê b-x-b-t-m- ----------------------------------------------------- Heya ku tenduristiya min di cih de be ez ê bixebitim. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. Di --h- k--bi------ d-- -i-s-r ni--n-radi----. Di cihê ku bixebite de, li ser nivîn radikeve. D- c-h- k- b-x-b-t- d-, l- s-r n-v-n r-d-k-v-. ---------------------------------------------- Di cihê ku bixebite de, li ser nivîn radikeve. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. D- ci-ê-k----a-inê-çê -i-e-d-- -oj-a-- ----în-. Di cihê ku xwarinê çê bike de, rojnamê dixwîne. D- c-h- k- x-a-i-ê ç- b-k- d-, r-j-a-ê d-x-î-e- ----------------------------------------------- Di cihê ku xwarinê çê bike de, rojnamê dixwîne. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. D--c----ku b-ç- m--ê d------me-xanê-rûdin-. Di cihê ku biçe malê de, li meyxanê rûdinê. D- c-h- k- b-ç- m-l- d-, l- m-y-a-ê r-d-n-. ------------------------------------------- Di cihê ku biçe malê de, li meyxanê rûdinê. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. B-q-----u ez -i-a-im-ew -i -ir r--inê. Biqasî ku ez dizanim ew li vir rûdinê. B-q-s- k- e- d-z-n-m e- l- v-r r-d-n-. -------------------------------------- Biqasî ku ez dizanim ew li vir rûdinê. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. Bi--sî-k- ez -izan-- hev-î-a--- ne--e- e. Biqasî ku ez dizanim hevjîna wî nexweş e. B-q-s- k- e- d-z-n-m h-v-î-a w- n-x-e- e- ----------------------------------------- Biqasî ku ez dizanim hevjîna wî nexweş e. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. Bi---î-k--e--d-za-im-e- b-ka- -. Biqasî ku ez dizanim ew bêkar e. B-q-s- k- e- d-z-n-m e- b-k-r e- -------------------------------- Biqasî ku ez dizanim ew bêkar e. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Ez-d- --w-d- -a-e,-n-xw--ez-- -irêk-pê- b-ma. Ez di xew de mame, naxwe ez ê birêkûpêk bûma. E- d- x-w d- m-m-, n-x-e e- ê b-r-k-p-k b-m-. --------------------------------------------- Ez di xew de mame, naxwe ez ê birêkûpêk bûma. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Ez---gihiş-im- --obu--- --xwe-ez ê -ir--û-êk--ûma. Ez negihiştime otobusê, naxwe ez ê birêkûpêk bûma. E- n-g-h-ş-i-e o-o-u-ê- n-x-e e- ê b-r-k-p-k b-m-. -------------------------------------------------- Ez negihiştime otobusê, naxwe ez ê birêkûpêk bûma. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Mi---ê--edî-, -a--- ---- ------p-k bû--. Min rê nedît, naxwe ez ê birêkûpêk bûma. M-n r- n-d-t- n-x-e e- ê b-r-k-p-k b-m-. ---------------------------------------- Min rê nedît, naxwe ez ê birêkûpêk bûma. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...