Manual de conversa

ca Els transports públics   »   el Αστική συγκοινωνία

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [τριάντα έξι]

36 [triánta éxi]

Αστική συγκοινωνία

[Astikḗ synkoinōnía]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Πού ------η---άσ- τ-- -ε-φ---ί--; Π-- ε---- η σ---- τ-- λ---------- Π-ύ ε-ν-ι η σ-ά-η τ-υ λ-ω-ο-ε-ο-; --------------------------------- Πού είναι η στάση του λεωφορείου; 0
Poú----a--ē -t-sē -o-----p-o--í-u? P-- e---- ē s---- t-- l----------- P-ú e-n-i ē s-á-ē t-u l-ō-h-r-í-u- ---------------------------------- Poú eínai ē stásē tou leōphoreíou?
Quin autobús va al centre de la ciutat? Ποιο-λ--φο-ε---π--ι -τ-----τρ-; Π--- λ-------- π--- σ-- κ------ Π-ι- λ-ω-ο-ε-ο π-ε- σ-ο κ-ν-ρ-; ------------------------------- Ποιο λεωφορείο πάει στο κέντρο; 0
P--o--eōph----o-p--i s---k--tro? P--- l--------- p--- s-- k------ P-i- l-ō-h-r-í- p-e- s-o k-n-r-? -------------------------------- Poio leōphoreío páei sto kéntro?
Quina línia he de prendre? Π--- --α----πρ--ει--α -ά-ω; Π--- γ----- π----- ν- π---- Π-ι- γ-α-μ- π-έ-ε- ν- π-ρ-; --------------------------- Ποια γραμμή πρέπει να πάρω; 0
Poia----m---pr-p-i--- -á-ō? P--- g----- p----- n- p---- P-i- g-a-m- p-é-e- n- p-r-? --------------------------- Poia grammḗ prépei na párō?
Hauré de canviar d’autobús? Πρέ--ι-ν--κά-ω-μετ-πι-ίβα-η; Π----- ν- κ--- μ------------ Π-έ-ε- ν- κ-ν- μ-τ-π-β-β-σ-; ---------------------------- Πρέπει να κάνω μετεπιβίβαση; 0
P-épei na ká----e-epi-íba-ē? P----- n- k--- m------------ P-é-e- n- k-n- m-t-p-b-b-s-? ---------------------------- Prépei na kánō metepibíbasē?
On he de canviar? Πού πρέπ-- να κάνω-με--π-βί-α--; Π-- π----- ν- κ--- μ------------ Π-ύ π-έ-ε- ν- κ-ν- μ-τ-π-β-β-σ-; -------------------------------- Πού πρέπει να κάνω μετεπιβίβαση; 0
Poú prép-i n- -án- m-----b-b---? P-- p----- n- k--- m------------ P-ú p-é-e- n- k-n- m-t-p-b-b-s-? -------------------------------- Poú prépei na kánō metepibíbasē?
Quant costa un bitllet? Πό---κο------ -ν--εισιτ-ρ-ο; Π--- κ------- έ-- ε--------- Π-σ- κ-σ-ί-ε- έ-α ε-σ-τ-ρ-ο- ---------------------------- Πόσο κοστίζει ένα εισιτήριο; 0
P-s- --stí-ei -n--ei---ḗ-io? P--- k------- é-- e--------- P-s- k-s-í-e- é-a e-s-t-r-o- ---------------------------- Póso kostízei éna eisitḗrio?
Quantes parades hi ha fins al centre? Πό-----τ---ις εί-αι --χρ---- ---τρ-; Π---- σ------ ε---- μ---- τ- κ------ Π-σ-ς σ-ά-ε-ς ε-ν-ι μ-χ-ι τ- κ-ν-ρ-; ------------------------------------ Πόσες στάσεις είναι μέχρι το κέντρο; 0
P-s-s-----e------ai -é---- -- k--t--? P---- s------ e---- m----- t- k------ P-s-s s-á-e-s e-n-i m-c-r- t- k-n-r-? ------------------------------------- Póses stáseis eínai méchri to kéntro?
Heu de baixar aquí. Πρ-π----α -α-έ---ε----. Π----- ν- κ------- ε--- Π-έ-ε- ν- κ-τ-β-τ- ε-ώ- ----------------------- Πρέπει να κατέβετε εδώ. 0
Prép-i--a katé--te-edṓ. P----- n- k------- e--- P-é-e- n- k-t-b-t- e-ṓ- ----------------------- Prépei na katébete edṓ.
Heu de baixar per darrere. Π---ε--να-κα-έβετ------τη----σ--πό-τ-. Π----- ν- κ------- α-- τ-- π--- π----- Π-έ-ε- ν- κ-τ-β-τ- α-ό τ-ν π-σ- π-ρ-α- -------------------------------------- Πρέπει να κατέβετε από την πίσω πόρτα. 0
P-épei-na-kat-b--e --ó--ē- pís- -----. P----- n- k------- a-- t-- p--- p----- P-é-e- n- k-t-b-t- a-ó t-n p-s- p-r-a- -------------------------------------- Prépei na katébete apó tēn písō pórta.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. Ο---όμε-ος συρ-ός ----μ-τρό----ε-α--σ- --λεπτ-. Ο ε------- σ----- τ-- μ---- έ------ σ- 5 λ----- Ο ε-ό-ε-ο- σ-ρ-ό- τ-υ μ-τ-ό έ-χ-τ-ι σ- 5 λ-π-ά- ----------------------------------------------- Ο επόμενος συρμός του μετρό έρχεται σε 5 λεπτά. 0
O -p---n-s syr-ós---u -etró---ch-tai-se-5---pt-. O e------- s----- t-- m---- é------- s- 5 l----- O e-ó-e-o- s-r-ó- t-u m-t-ó é-c-e-a- s- 5 l-p-á- ------------------------------------------------ O epómenos syrmós tou metró érchetai se 5 leptá.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Τ---π-μεν------ -ρ--τ---σ--10-λ-πτά. Τ- ε------ τ--- έ------ σ- 1- λ----- Τ- ε-ό-ε-ο τ-α- έ-χ-τ-ι σ- 1- λ-π-ά- ------------------------------------ Το επόμενο τραμ έρχεται σε 10 λεπτά. 0
To --ómeno --am-----e-ai--e -- -e-t-. T- e------ t--- é------- s- 1- l----- T- e-ó-e-o t-a- é-c-e-a- s- 1- l-p-á- ------------------------------------- To epómeno tram érchetai se 10 leptá.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. Το-ε--μενο---ω----ίο έρ-ε--- -ε ---λ---ά. Τ- ε------ λ-------- έ------ σ- 1- λ----- Τ- ε-ό-ε-ο λ-ω-ο-ε-ο έ-χ-τ-ι σ- 1- λ-π-ά- ----------------------------------------- Το επόμενο λεωφορείο έρχεται σε 15 λεπτά. 0
To -póme---leō--or--o -r-h---i -e -5 --p--. T- e------ l--------- é------- s- 1- l----- T- e-ó-e-o l-ō-h-r-í- é-c-e-a- s- 1- l-p-á- ------------------------------------------- To epómeno leōphoreío érchetai se 15 leptá.
Quan passa el darrer tren? Π-τ- -να-ω--ί-ο ---ε-ταί---συ---- --- μ-τρό; Π--- α------- ο τ--------- σ----- τ-- μ----- Π-τ- α-α-ω-ε- ο τ-λ-υ-α-ο- σ-ρ-ό- τ-υ μ-τ-ό- -------------------------------------------- Πότε αναχωρεί ο τελευταίος συρμός του μετρό; 0
P-t- an-c-ōreí----eleu----s--y-m-- t-- m--ró? P--- a-------- o t--------- s----- t-- m----- P-t- a-a-h-r-í o t-l-u-a-o- s-r-ó- t-u m-t-ó- --------------------------------------------- Póte anachōreí o teleutaíos syrmós tou metró?
Quan passa el darrer tramvia? Π-τε -----ρεί ---τ-λευ-α-ο-τ--μ; Π--- α------- τ- τ-------- τ---- Π-τ- α-α-ω-ε- τ- τ-λ-υ-α-ο τ-α-; -------------------------------- Πότε αναχωρεί το τελευταίο τραμ; 0
P-te-a---hōr-í -----l-ut-í- --am? P--- a-------- t- t-------- t---- P-t- a-a-h-r-í t- t-l-u-a-o t-a-? --------------------------------- Póte anachōreí to teleutaío tram?
Quan passa el darrer autobús? Π-τε----χω----το-τ---υ-----λ--φορ--ο; Π--- α------- τ- τ-------- λ--------- Π-τ- α-α-ω-ε- τ- τ-λ-υ-α-ο λ-ω-ο-ε-ο- ------------------------------------- Πότε αναχωρεί το τελευταίο λεωφορείο; 0
Póte-an--hōre- ---t-l--t--- --ōp-or---? P--- a-------- t- t-------- l---------- P-t- a-a-h-r-í t- t-l-u-a-o l-ō-h-r-í-? --------------------------------------- Póte anachōreí to teleutaío leōphoreío?
Que té bitllet? Έ-----ε-σιτ----; Έ---- ε--------- Έ-ε-ε ε-σ-τ-ρ-ο- ---------------- Έχετε εισιτήριο; 0
Éch--e---sitḗ-i-? É----- e--------- É-h-t- e-s-t-r-o- ----------------- Échete eisitḗrio?
Bitllet? – No, no en tinc. Εισιτή--ο;-- -χ-, -ε--έχ-. Ε--------- – Ό--- δ-- έ--- Ε-σ-τ-ρ-ο- – Ό-ι- δ-ν έ-ω- -------------------------- Εισιτήριο; – Όχι, δεν έχω. 0
E-s---ri-----Ó---, --n --h-. E--------- – Ó---- d-- é---- E-s-t-r-o- – Ó-h-, d-n é-h-. ---------------------------- Eisitḗrio? – Óchi, den échō.
Llavors vostè ha de pagar una multa. Τ-τ--πρέπ----- π-ηρ-σ-τε--ρ------. Τ--- π----- ν- π-------- π-------- Τ-τ- π-έ-ε- ν- π-η-ώ-ε-ε π-ό-τ-μ-. ---------------------------------- Τότε πρέπει να πληρώσετε πρόστιμο. 0
T-te-p--pe- n- ----ṓ-e-- pró-t-m-. T--- p----- n- p-------- p-------- T-t- p-é-e- n- p-ē-ṓ-e-e p-ó-t-m-. ---------------------------------- Tóte prépei na plērṓsete próstimo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!