Manual de conversa

ca demanar alguna cosa   »   sr замолити за нешто

74 [setanta-quatre]

demanar alguna cosa

demanar alguna cosa

74 [седамдесет и четири]

74 [sedamdeset i četiri]

замолити за нешто

[zamoliti za nešto]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Em podríeu tallar els cabells? М-же----и -- ошиш--и -ос-? М----- л- м- о------ к---- М-ж-т- л- м- о-и-а-и к-с-? -------------------------- Можете ли ми ошишати косу? 0
Mo-e----i-----š-ša---ko-u? M----- l- m- o------ k---- M-ž-t- l- m- o-i-a-i k-s-? -------------------------- Možete li mi ošišati kosu?
No gaire curt, si us plau. Не--рек----о---о--м. Н- п--------- м----- Н- п-е-р-т-о- м-л-м- -------------------- Не прекратко, молим. 0
Ne pr-k-a--o--m----. N- p--------- m----- N- p-e-r-t-o- m-l-m- -------------------- Ne prekratko, molim.
Una mica més curt, si us plau. М-л- краћ-, -оли-. М--- к----- м----- М-л- к-а-е- м-л-м- ------------------ Мало краће, молим. 0
M--o--raće, -----. M--- k------ m----- M-l- k-a-́-, m-l-m- ------------------- Malo kraće, molim.
Em podríeu revelar les fotos? Мож--е-ли-ра-в--и-с--к-? М----- л- р------ с----- М-ж-т- л- р-з-и-и с-и-е- ------------------------ Можете ли развити слике? 0
Mo-ete l- r-zv-t- -li--? M----- l- r------ s----- M-ž-t- l- r-z-i-i s-i-e- ------------------------ Možete li razviti slike?
Les fotos són en el CD. С-и-е су на----у. С---- с- н- Ц---- С-и-е с- н- Ц---. ----------------- Слике су на ЦД-у. 0
Slike-su ----D--. S---- s- n- C---- S-i-e s- n- C---. ----------------- Slike su na CD-u.
Les fotos són a la càmera. С-ик- с----к--ери. С---- с- у к------ С-и-е с- у к-м-р-. ------------------ Слике су у камери. 0
Sli-e-su u k-m-ri. S---- s- u k------ S-i-e s- u k-m-r-. ------------------ Slike su u kameri.
Em podríeu reparar el rellotge? М-ж-те--и-поп---и---сат? М----- л- п-------- с--- М-ж-т- л- п-п-а-и-и с-т- ------------------------ Можете ли поправити сат? 0
M--e---l- p-p-a--t--s-t? M----- l- p-------- s--- M-ž-t- l- p-p-a-i-i s-t- ------------------------ Možete li popraviti sat?
El vidre s’ha trencat. Ст---- ---пукл-. С----- ј- п----- С-а-л- ј- п-к-о- ---------------- Стакло је пукло. 0
Stakl---e -uk--. S----- j- p----- S-a-l- j- p-k-o- ---------------- Staklo je puklo.
La bateria està descarregada. Б--ерија ј--------. Б------- ј- п------ Б-т-р-ј- ј- п-а-н-. ------------------- Батерија је празна. 0
Ba-e-i-a-j---r-zna. B------- j- p------ B-t-r-j- j- p-a-n-. ------------------- Baterija je prazna.
Em podríeu planxar la camisa? Может---и--с-е-ла-- --шу--? М----- л- и-------- к------ М-ж-т- л- и-п-г-а-и к-ш-љ-? --------------------------- Можете ли испеглати кошуљу? 0
M-ž-te-l---s-e----i k-š--j-? M----- l- i-------- k------- M-ž-t- l- i-p-g-a-i k-š-l-u- ---------------------------- Možete li ispeglati košulju?
Em podríeu netejar els pantalons? М--е-е-л- --и-т-ти п-н----не? М----- л- о------- п--------- М-ж-т- л- о-и-т-т- п-н-а-о-е- ----------------------------- Можете ли очистити панталоне? 0
M---te -i--č-st-ti ----al-n-? M----- l- o------- p--------- M-ž-t- l- o-i-t-t- p-n-a-o-e- ----------------------------- Možete li očistiti pantalone?
Em podríeu arreglar les sabates? Мож-те ли-п-п---и---ц----е? М----- л- п-------- ц------ М-ж-т- л- п-п-а-и-и ц-п-л-? --------------------------- Можете ли поправити ципеле? 0
Mož--- ---pop--vi-i-c-pel-? M----- l- p-------- c------ M-ž-t- l- p-p-a-i-i c-p-l-? --------------------------- Možete li popraviti cipele?
Em podria donar foc? М--е-- -и-м- д-т--в-т--? М----- л- м- д--- в----- М-ж-т- л- м- д-т- в-т-е- ------------------------ Можете ли ми дати ватре? 0
Mo-e-e li-----ati v-t-e? M----- l- m- d--- v----- M-ž-t- l- m- d-t- v-t-e- ------------------------ Možete li mi dati vatre?
Que teniu llumins o un encenedor? И-ат---- --би-- ----уп----? И---- л- ш----- и-- у------ И-а-е л- ш-б-ц- и-и у-а-а-? --------------------------- Имате ли шибице или упаљач? 0
I--te -i--ibic--i-i -p--j-č? I---- l- š----- i-- u------- I-a-e l- š-b-c- i-i u-a-j-č- ---------------------------- Imate li šibice ili upaljač?
Que teniu un cendrer? Им-т--ли -е---а-у? И---- л- п-------- И-а-е л- п-п-љ-р-? ------------------ Имате ли пепељару? 0
I--te -i pe--lj-ru? I---- l- p--------- I-a-e l- p-p-l-a-u- ------------------- Imate li pepeljaru?
Fuma puros vostè? П---те--и--и-а--? П----- л- ц------ П-ш-т- л- ц-г-р-? ----------------- Пушите ли цигаре? 0
Pu-ite li c-g-re? P----- l- c------ P-š-t- l- c-g-r-? ----------------- Pušite li cigare?
Fuma cigarrets vostè? Пу-и-- ----и-арете? П----- л- ц-------- П-ш-т- л- ц-г-р-т-? ------------------- Пушите ли цигарете? 0
P-š-te-l- -i-a---e? P----- l- c-------- P-š-t- l- c-g-r-t-? ------------------- Pušite li cigarete?
Fuma amb pipa vostè? П----- ли-лу-у? П----- л- л---- П-ш-т- л- л-л-? --------------- Пушите ли лулу? 0
P---te--- -ul-? P----- l- l---- P-š-t- l- l-l-? --------------- Pušite li lulu?

Aprenentatge i lectura

L'aprenentatge i la lectura estan interconnectats. Per descomptat, això és especialment cert en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Si es desitja aprendre una llengua nova, cal llegir molt. Llegint literatura en un altre idioma assimilem frases senceres. D'aquesta manera, el cervell pot aprendre lèxic i gramàtica dins d'un context. Això ens ajuda a retenir els continguts nous. La nostra memòria té moltíssimes més dificultats per aprendre paraules de aïlladament. En llegir aprenem el significat que les paraules poden tenir. Així acabem desenvolupant una sensació cap al nou idioma. Evidentment, la literatura en el nou idioma no ha de ser molt complicada. Les nararcions breus o les novel·les policíaques sovint són molt entretingudes. Els diaris tenen l'avantatge de ser sempre molt actuals. També els llibres infantils o els còmics són molt apropiats per l'aprenentatge. Les imatges faciliten la comprensió del nou idioma. No importa quin tipus de literatura s'esculli - l'únic important és que sigui entretinguda! Això significa que han de passar moltes coses en el relat perquè el llenguatge sigui variat. Si no trobes res apropiat, pots utilitzar llibres de text específics. Hi ha molts llibres amb textos senzills per a principiants. És important estar sempre acompanyat d'un diccionari a l'hora de llegir. I si no entens una paraula cal buscar-la de seguida. Durant la lectura nostre cervell es mostra actiu i aprèn la nova informació molt ràpid. Totes les paraules desconegudes s'han d'incloure en un fitxer. Així les podem repetir i memoritzar. També serveix d'ajuda pintar les paraules del text que ens són desconegudes. D'aquesta forma les reconeixerem de seguida en posteriors ocasions. Qui llegeix diàriament textos en una llengua en fa grans progressos molt ràpidament. Ja que el nostre cervell aviat aprèn a imitar el nou idioma. Pot passar fins i tot que en algun moment comencem ja a pensar també en aquesta llengua...