Manual de conversa

ca demanar alguna cosa   »   da bede om noget

74 [setanta-quatre]

demanar alguna cosa

demanar alguna cosa

74 [fireoghalvfjerds]

bede om noget

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Em podríeu tallar els cabells? Kan du-k--p---m----å-? K-- d- k----- m-- h--- K-n d- k-i-p- m-t h-r- ---------------------- Kan du klippe mit hår? 0
No gaire curt, si us plau. Ikke-alt---- k-r-- --k. I--- a-- f-- k---- t--- I-k- a-t f-r k-r-, t-k- ----------------------- Ikke alt for kort, tak. 0
Una mica més curt, si us plau. Li-t-k--te-e,-tak. L--- k------- t--- L-d- k-r-e-e- t-k- ------------------ Lidt kortere, tak. 0
Em podríeu revelar les fotos? Kan-du -r-mkald- bil-e-e-ne? K-- d- f-------- b---------- K-n d- f-e-k-l-e b-l-e-e-n-? ---------------------------- Kan du fremkalde billederne? 0
Les fotos són en el CD. Bill-d--n---r--å-cd’e-. B--------- e- p- c----- B-l-e-e-n- e- p- c-’-n- ----------------------- Billederne er på cd’en. 0
Les fotos són a la càmera. Bi-l---r---e- i -a--ra-t. B--------- e- i k-------- B-l-e-e-n- e- i k-m-r-e-. ------------------------- Billederne er i kameraet. 0
Em podríeu reparar el rellotge? Kan -u r--ar--e ----? K-- d- r------- u---- K-n d- r-p-r-r- u-e-? --------------------- Kan du reparere uret? 0
El vidre s’ha trencat. Glas--t -r ---t-k---. G------ e- i s------- G-a-s-t e- i s-y-k-r- --------------------- Glasset er i stykker. 0
La bateria està descarregada. B-tt-riet e---omt. B-------- e- t---- B-t-e-i-t e- t-m-. ------------------ Batteriet er tomt. 0
Em podríeu planxar la camisa? Ka-----s-ry-e s-j--te-? K-- d- s----- s-------- K-n d- s-r-g- s-j-r-e-? ----------------------- Kan du stryge skjorten? 0
Em podríeu netejar els pantalons? Ka---- r--se buks-r-e? K-- d- r---- b-------- K-n d- r-n-e b-k-e-n-? ---------------------- Kan du rense bukserne? 0
Em podríeu arreglar les sabates? Kan d--r-p----e--k-ene? K-- d- r------- s------ K-n d- r-p-r-r- s-o-n-? ----------------------- Kan du reparere skoene? 0
Em podria donar foc? Ka- ---g-v- m-- i-d? K-- d- g--- m-- i--- K-n d- g-v- m-g i-d- -------------------- Kan du give mig ild? 0
Que teniu llumins o un encenedor? Ha- -u-tæn--tikk-r e-ler -n li-ht-r? H-- d- t---------- e---- e- l------- H-r d- t-n-s-i-k-r e-l-r e- l-g-t-r- ------------------------------------ Har du tændstikker eller en lighter? 0
Que teniu un cendrer? H---du-e- -sk-bæg-r? H-- d- e- a--------- H-r d- e- a-k-b-g-r- -------------------- Har du et askebæger? 0
Fuma puros vostè? Ry-e- d- ci-a---? R---- d- c------- R-g-r d- c-g-r-r- ----------------- Ryger du cigarer? 0
Fuma cigarrets vostè? Ryger -----gare---r? R---- d- c---------- R-g-r d- c-g-r-t-e-? -------------------- Ryger du cigaretter? 0
Fuma amb pipa vostè? Ryg------p--e? R---- d- p---- R-g-r d- p-b-? -------------- Ryger du pibe? 0

Aprenentatge i lectura

L'aprenentatge i la lectura estan interconnectats. Per descomptat, això és especialment cert en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Si es desitja aprendre una llengua nova, cal llegir molt. Llegint literatura en un altre idioma assimilem frases senceres. D'aquesta manera, el cervell pot aprendre lèxic i gramàtica dins d'un context. Això ens ajuda a retenir els continguts nous. La nostra memòria té moltíssimes més dificultats per aprendre paraules de aïlladament. En llegir aprenem el significat que les paraules poden tenir. Així acabem desenvolupant una sensació cap al nou idioma. Evidentment, la literatura en el nou idioma no ha de ser molt complicada. Les nararcions breus o les novel·les policíaques sovint són molt entretingudes. Els diaris tenen l'avantatge de ser sempre molt actuals. També els llibres infantils o els còmics són molt apropiats per l'aprenentatge. Les imatges faciliten la comprensió del nou idioma. No importa quin tipus de literatura s'esculli - l'únic important és que sigui entretinguda! Això significa que han de passar moltes coses en el relat perquè el llenguatge sigui variat. Si no trobes res apropiat, pots utilitzar llibres de text específics. Hi ha molts llibres amb textos senzills per a principiants. És important estar sempre acompanyat d'un diccionari a l'hora de llegir. I si no entens una paraula cal buscar-la de seguida. Durant la lectura nostre cervell es mostra actiu i aprèn la nova informació molt ràpid. Totes les paraules desconegudes s'han d'incloure en un fitxer. Així les podem repetir i memoritzar. També serveix d'ajuda pintar les paraules del text que ens són desconegudes. D'aquesta forma les reconeixerem de seguida en posteriors ocasions. Qui llegeix diàriament textos en una llengua en fa grans progressos molt ràpidament. Ja que el nostre cervell aviat aprèn a imitar el nou idioma. Pot passar fins i tot que en algun moment comencem ja a pensar també en aquesta llengua...