Manual de conversa

ca demanar alguna cosa   »   ti ገለ ምልማን

74 [setanta-quatre]

demanar alguna cosa

demanar alguna cosa

74 [ሰብዓንኣርባዕተን]

74 [sebi‘ani’ariba‘iteni]

ገለ ምልማን

[gele milimani]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Em podríeu tallar els cabells? ጸ-ረ--ክትቅ--መ--ትኽ-- -? ጸ--- ክ------ ት--- ዶ- ጸ-ረ- ክ-ቅ-ቅ-ኒ ት-እ- ዶ- -------------------- ጸጉረይ ክትቅምቅመኒ ትኽእል ዶ? 0
t-’---re-- ---i--im--’imenī-t-ẖi-il----? t--------- k--------------- t-------- d-- t-’-g-r-y- k-t-k-i-i-’-m-n- t-h-i-i-i d-? ----------------------------------------- ts’egureyi kitik’imik’imenī tiẖi’ili do?
No gaire curt, si us plau. ኣ-ኹም --------በ-ኹም። ኣ--- ኣ------ በ---- ኣ-ኹ- ኣ-ት-ጽ-ዎ በ-ኹ-። ------------------ ኣዚኹም ኣይትሕጽርዎ በጃኹም። 0
a--ẖu---ayit-h--t-’iri-o -e-ah-u--። a------- a--------------- b--------- a-ī-̱-m- a-i-i-̣-t-’-r-w- b-j-h-u-i- ------------------------------------ azīẖumi ayitiḥits’iriwo bejaẖumi።
Una mica més curt, si us plau. ቁ-ብ-------ለ -ጃ--። ቁ-- ሕ-- ዝ-- በ---- ቁ-ብ ሕ-ር ዝ-ለ በ-ኹ-። ----------------- ቁሩብ ሕጽር ዝበለ በጃኹም። 0
k’--u-i---it--i-- z-b-le b-ja-̱umi። k------ h-------- z----- b--------- k-u-u-i h-i-s-i-i z-b-l- b-j-h-u-i- ----------------------------------- k’urubi ḥits’iri zibele bejaẖumi።
Em podríeu revelar les fotos? እ---ንስእ--ት-ከ-ም-ብ-- ትኽእ--ዶ? እ-- ን----- ከ------ ት--- ዶ- እ-ም ን-እ-ታ- ከ-ም-ብ-ም ት-እ- ዶ- -------------------------- እቶም ንስእልታት ከተምዓብሎም ትኽእሉ ዶ? 0
it-m- nisi-i--ta-i k----i-ab--o-i--ih-i--l- -o? i---- n----------- k------------- t-------- d-- i-o-i n-s-’-l-t-t- k-t-m-‘-b-l-m- t-h-i-i-u d-? ----------------------------------------------- itomi nisi’ilitati ketemi‘abilomi tiẖi’ilu do?
Les fotos són en el CD. ስእልታ------- -ዮም-ዘ--። ስ---- ኣ- C- እ-- ዘ--- ስ-ል-ት ኣ- C- እ-ም ዘ-ው- -------------------- ስእልታት ኣብ CD እዮም ዘለው። 0
si’--it-ti a-i-CD-iyom- ---e-i። s--------- a-- C- i---- z------ s-’-l-t-t- a-i C- i-o-i z-l-w-። ------------------------------- si’ilitati abi CD iyomi zelewi።
Les fotos són a la càmera. ስእል-- -ብ-ካ-- እዮም--ለው። ስ---- ኣ- ካ-- እ-- ዘ--- ስ-ል-ት ኣ- ካ-ራ እ-ም ዘ-ው- --------------------- ስእልታት ኣብ ካመራ እዮም ዘለው። 0
s----i--ti-ab---ame-a i-om- z--ewi። s--------- a-- k----- i---- z------ s-’-l-t-t- a-i k-m-r- i-o-i z-l-w-። ----------------------------------- si’ilitati abi kamera iyomi zelewi።
Em podríeu reparar el rellotge? ነ- ሰዓት ---ር---ት-እ- ዶ? ነ- ሰ-- ከ----- ት--- ዶ- ነ- ሰ-ት ከ-ዐ-ዩ- ት-እ- ዶ- --------------------- ነታ ሰዓት ከተዐርዩዋ ትኽእሉ ዶ? 0
n-t- s-‘----k---‘--i-u-a -i-̱-’ilu -o? n--- s----- k----------- t-------- d-- n-t- s-‘-t- k-t-‘-r-y-w- t-h-i-i-u d-? -------------------------------------- neta se‘ati kete‘āriyuwa tiẖi’ilu do?
El vidre s’ha trencat. እ- --- ተ-------። እ- ቤ-- ተ---- እ-- እ- ቤ-ሮ ተ-ላ-ዩ እ-። ---------------- እቲ ቤትሮ ተበላሽዩ እዩ። 0
it--bēt-ro--ebe-a---yu -y-። i-- b----- t---------- i--- i-ī b-t-r- t-b-l-s-i-u i-u- --------------------------- itī bētiro tebelashiyu iyu።
La bateria està descarregada. እቲ-ባት--ወ----ዩ። እ- ባ-- ወ-- እ-- እ- ባ-ሪ ወ-ኡ እ-። -------------- እቲ ባትሪ ወዲኡ እዩ። 0
i-ī-b--ir-----ī’---y-። i-- b----- w----- i--- i-ī b-t-r- w-d-’- i-u- ---------------------- itī batirī wedī’u iyu።
Em podríeu planxar la camisa? ነ- ካም- ከተ---ር- ት-እ---? ነ- ካ-- ከ------ ት--- ዶ- ነ- ካ-ቻ ከ-ስ-ር-ዎ ት-እ- ዶ- ---------------------- ነዚ ካምቻ ከተስታርርዎ ትኽእሉ ዶ? 0
nezī -amicha --tesi-a---i-- --h-i’-lu -o? n--- k------ k------------- t-------- d-- n-z- k-m-c-a k-t-s-t-r-r-w- t-h-i-i-u d-? ----------------------------------------- nezī kamicha ketesitaririwo tiẖi’ilu do?
Em podríeu netejar els pantalons? ነቲ ስ--ክ--ር-ዎ ት-----? ነ- ስ- ክ----- ት--- ዶ- ነ- ስ- ክ-ጽ-ይ- ት-እ- ዶ- -------------------- ነቲ ስረ ክተጽርይዎ ትኽእሉ ዶ? 0
net----re kitets’ir-yi-o-tiẖi-i-- --? n--- s--- k------------- t-------- d-- n-t- s-r- k-t-t-’-r-y-w- t-h-i-i-u d-? -------------------------------------- netī sire kitets’iriyiwo tiẖi’ilu do?
Em podríeu arreglar les sabates? ነዚ-ጫ----ዐርዩዎ---እ- -ኹ--? ነ- ጫ- ከ----- ት--- ዲ-- ? ነ- ጫ- ከ-ዐ-ዩ- ት-እ- ዲ-ም ? ----------------------- ነዚ ጫማ ከተዐርዩዎ ትኽእሉ ዲኹም ? 0
ne-----’------t--ā--yu-o-t--̱i’ilu-dī----i-? n--- c----- k----------- t-------- d------ ? n-z- c-’-m- k-t-‘-r-y-w- t-h-i-i-u d-h-u-i ? -------------------------------------------- nezī ch’ama kete‘āriyuwo tiẖi’ilu dīẖumi ?
Em podria donar foc? ሓ----ህቡ--ዶ ት-እሉ? ሓ- ክ---- ዶ ት---- ሓ- ክ-ህ-ኒ ዶ ት-እ-? ---------------- ሓዊ ክትህቡኒ ዶ ትኽእሉ? 0
h-a-ī -it-h----ī-d- --ẖ---lu? h---- k--------- d- t--------- h-a-ī k-t-h-b-n- d- t-h-i-i-u- ------------------------------ ḥawī kitihibunī do tiẖi’ilu?
Que teniu llumins o un encenedor? ክር-ት -ይ-ላ-ተር-ኣ-ኩ- --? ክ--- ወ- ላ--- ኣ--- ዲ-- ክ-ቢ- ወ- ላ-ተ- ኣ-ኩ- ዲ-? --------------------- ክርቢት ወይ ላይተር ኣሎኩም ዲዩ? 0
kiri-ī---w--- -a----r- a--k-m---ī--? k------- w--- l------- a------ d---- k-r-b-t- w-y- l-y-t-r- a-o-u-i d-y-? ------------------------------------ kiribīti weyi layiteri alokumi dīyu?
Que teniu un cendrer? ናይ-ሽጋራ--ንገ--ኣ-ኩ- ዲዩ? ና- ሽ-- መ--- ኣ--- ዲ-- ና- ሽ-ራ መ-ገ- ኣ-ኩ- ዲ-? -------------------- ናይ ሽጋራ መንገፊ ኣለኩም ዲዩ? 0
na----h-g--a menige----lek-----īyu? n--- s------ m------- a------ d---- n-y- s-i-a-a m-n-g-f- a-e-u-i d-y-? ----------------------------------- nayi shigara menigefī alekumi dīyu?
Fuma puros vostè? ሽ-- ት-----ኹም? ሽ-- ት--- ዲ--- ሽ-ራ ት-ክ- ዲ-ም- ------------- ሽጋራ ትትክኹ ዲኹም? 0
s---a---ti---i-̱--d-ẖu--? s------ t-------- d------- s-i-a-a t-t-k-h-u d-h-u-i- -------------------------- shigara titikiẖu dīẖumi?
Fuma cigarrets vostè? ሽ-ራ -ትክ--ዲኹም? ሽ-- ት--- ዲ--- ሽ-ራ ት-ክ- ዲ-ም- ------------- ሽጋራ ትትክኹ ዲኹም? 0
sh---r----t-ki-̱u--ī-̱---? s------ t-------- d------- s-i-a-a t-t-k-h-u d-h-u-i- -------------------------- shigara titikiẖu dīẖumi?
Fuma amb pipa vostè? ሻም-ቆ--ይ-- -ትክኹ-ዲኹም? ሻ--- ዓ--- ት--- ዲ--- ሻ-ብ- ዓ-ነ- ት-ክ- ዲ-ም- ------------------- ሻምብቆ ዓይነት ትትክኹ ዲኹም? 0
s-a-ib---- ‘--ineti--i--k---u----̱u-i? s--------- ‘------- t-------- d------- s-a-i-i-’- ‘-y-n-t- t-t-k-h-u d-h-u-i- -------------------------------------- shamibik’o ‘ayineti titikiẖu dīẖumi?

Aprenentatge i lectura

L'aprenentatge i la lectura estan interconnectats. Per descomptat, això és especialment cert en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Si es desitja aprendre una llengua nova, cal llegir molt. Llegint literatura en un altre idioma assimilem frases senceres. D'aquesta manera, el cervell pot aprendre lèxic i gramàtica dins d'un context. Això ens ajuda a retenir els continguts nous. La nostra memòria té moltíssimes més dificultats per aprendre paraules de aïlladament. En llegir aprenem el significat que les paraules poden tenir. Així acabem desenvolupant una sensació cap al nou idioma. Evidentment, la literatura en el nou idioma no ha de ser molt complicada. Les nararcions breus o les novel·les policíaques sovint són molt entretingudes. Els diaris tenen l'avantatge de ser sempre molt actuals. També els llibres infantils o els còmics són molt apropiats per l'aprenentatge. Les imatges faciliten la comprensió del nou idioma. No importa quin tipus de literatura s'esculli - l'únic important és que sigui entretinguda! Això significa que han de passar moltes coses en el relat perquè el llenguatge sigui variat. Si no trobes res apropiat, pots utilitzar llibres de text específics. Hi ha molts llibres amb textos senzills per a principiants. És important estar sempre acompanyat d'un diccionari a l'hora de llegir. I si no entens una paraula cal buscar-la de seguida. Durant la lectura nostre cervell es mostra actiu i aprèn la nova informació molt ràpid. Totes les paraules desconegudes s'han d'incloure en un fitxer. Així les podem repetir i memoritzar. També serveix d'ajuda pintar les paraules del text que ens són desconegudes. D'aquesta forma les reconeixerem de seguida en posteriors ocasions. Qui llegeix diàriament textos en una llengua en fa grans progressos molt ràpidament. Ja que el nostre cervell aviat aprèn a imitar el nou idioma. Pot passar fins i tot que en algun moment comencem ja a pensar també en aquesta llengua...