Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   af Bysinne met of

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [drie en negentig]

Bysinne met of

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
No sé si m’estima. Ek w-et--i- -f h---y ---f-he---ie. E- w--- n-- o- h- m- l--- h-- n--- E- w-e- n-e o- h- m- l-e- h-t n-e- ---------------------------------- Ek weet nie of hy my lief het nie. 0
No sé si tornarà. Ek we-t---- -- ---t-r---om---e. E- w--- n-- o- h- t------- n--- E- w-e- n-e o- h- t-r-g-o- n-e- ------------------------------- Ek weet nie of hy terugkom nie. 0
No sé si em trucarà. E- ---- ni- of h- m---a- b-l -ie. E- w--- n-- o- h- m- s-- b-- n--- E- w-e- n-e o- h- m- s-l b-l n-e- --------------------------------- Ek weet nie of hy my sal bel nie. 0
Si m’estima? No ho sé. Of----m- -el l-e--het? O- h- m- w-- l--- h--- O- h- m- w-l l-e- h-t- ---------------------- Of hy my wel lief het? 0
Si tornarà? No ho sé. O- hy -e- -e-u--o-? O- h- w-- t-------- O- h- w-l t-r-g-o-? ------------------- Of hy wel terugkom? 0
Si em trucarà? No ho sé. Of hy-my w-----l ---? O- h- m- w-- s-- b--- O- h- m- w-l s-l b-l- --------------------- Of hy my wel sal bel? 0
Em pregunto si pensa en mi. Ek--onder-of--y aa- m--din-. E- w----- o- h- a-- m- d---- E- w-n-e- o- h- a-n m- d-n-. ---------------------------- Ek wonder of hy aan my dink. 0
Em pregunto si en té una altra. Ek-w--de---f-hy----an---n---s----. E- w----- o- h- i----- a----- h--- E- w-n-e- o- h- i-m-n- a-d-r- h-t- ---------------------------------- Ek wonder of hy iemand anders het. 0
Em pregunto si menteix. E--w-n--- ---hy--ok. E- w----- o- h- j--- E- w-n-e- o- h- j-k- -------------------- Ek wonder of hy jok. 0
No sé si pensa en mi. Of h- --l-a---m---i--? O- h- w-- a-- m- d---- O- h- w-l a-n m- d-n-? ---------------------- Of hy wel aan my dink? 0
No sé si en té una altra. O--hy --l-ie--nd---de---het? O- h- w-- i----- a----- h--- O- h- w-l i-m-n- a-d-r- h-t- ---------------------------- Of hy wel iemand anders het? 0
No sé si diu la veritat. O--hy ----d-e-w----ei--praa-? O- h- w-- d-- w------- p----- O- h- w-l d-e w-a-h-i- p-a-t- ----------------------------- Of hy wel die waarheid praat? 0
Dubto que realment li agradi. E- --y--- -f hy --rk------n--- ho-. E- t----- o- h- w------ v-- m- h--- E- t-y-e- o- h- w-r-l-k v-n m- h-u- ----------------------------------- Ek twyfel of hy werklik van my hou. 0
Dubto que m’escrigui. E- t--f-- o- ---v-r -- --a--s----. E- t----- o- h- v-- m- g--- s----- E- t-y-e- o- h- v-r m- g-a- s-r-f- ---------------------------------- Ek twyfel of hy vir my gaan skryf. 0
Dubto que es casi amb mi. Ek t--fel--f-h- -et my-gaa--trou. E- t----- o- h- m-- m- g--- t---- E- t-y-e- o- h- m-t m- g-a- t-o-. --------------------------------- Ek twyfel of hy met my gaan trou. 0
Si li agrado? No ho sé. O- h- --- we----k---n my--o-? O- h- w-- w------ v-- m- h--- O- h- w-l w-r-l-k v-n m- h-u- ----------------------------- Of hy wel werklik van my hou? 0
Si m’escriurà? No ho sé. Of -y--e--vi- -y--aan ---yf? O- h- w-- v-- m- g--- s----- O- h- w-l v-r m- g-a- s-r-f- ---------------------------- Of hy wel vir my gaan skryf? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. O- ------ met--y -aan-tr-u? O- h- w-- m-- m- g--- t---- O- h- w-l m-t m- g-a- t-o-? --------------------------- Of hy wel met my gaan trou? 0

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...