Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   el Δευτερεύουσες προτάσεις με αν

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [ενενήντα τρία]

93 [enenḗnta tría]

Δευτερεύουσες προτάσεις με αν

[Deutereúouses protáseis me an]

català grec Engegar Més
No sé si m’estima. Δε- ξ--- α- μ- α------. Δεν ξέρω αν με αγαπάει. 0
D-- x--- a- m- a------. De- x--- a- m- a------. Den xérō an me agapáei. D-n x-r- a- m- a-a-á-i. ----------------------.
No sé si tornarà. Δε- ξ--- α- θ- γ------. Δεν ξέρω αν θα γυρίσει. 0
D-- x--- a- t-- g------. De- x--- a- t-- g------. Den xérō an tha gyrísei. D-n x-r- a- t-a g-r-s-i. -----------------------.
No sé si em trucarà. Δε- ξ--- α- θ- μ-- τ----------. Δεν ξέρω αν θα μου τηλεφωνήσει. 0
D-- x--- a- t-- m-- t-----------. De- x--- a- t-- m-- t-----------. Den xérō an tha mou tēlephōnḗsei. D-n x-r- a- t-a m-u t-l-p-ō-ḗ-e-. --------------------------------.
Si m’estima? No ho sé. Άρ--- μ- α------; Άραγε με αγαπάει; 0
Á---- m- a------? Ár--- m- a------? Árage me agapáei? Á-a-e m- a-a-á-i? ----------------?
Si tornarà? No ho sé. Άρ--- θ- γ------; Άραγε θα γυρίσει; 0
Á---- t-- g------? Ár--- t-- g------? Árage tha gyrísei? Á-a-e t-a g-r-s-i? -----------------?
Si em trucarà? No ho sé. Άρ--- θ- μ- π---- τ-------; Άραγε θα με πάρει τηλέφωνο; 0
Á---- t-- m- p---- t--------? Ár--- t-- m- p---- t--------? Árage tha me párei tēléphōno? Á-a-e t-a m- p-r-i t-l-p-ō-o? ----------------------------?
Em pregunto si pensa en mi. Αν--------- α- μ- σ--------. Αναρωτιέμαι αν με σκέφτεται. 0
A---------- a- m- s---------. An--------- a- m- s---------. Anarōtiémai an me sképhtetai. A-a-ō-i-m-i a- m- s-é-h-e-a-. ----------------------------.
Em pregunto si en té una altra. Αν--------- α- έ--- ά---. Αναρωτιέμαι αν έχει άλλη. 0
A---------- a- é---- á---. An--------- a- é---- á---. Anarōtiémai an échei állē. A-a-ō-i-m-i a- é-h-i á-l-. -------------------------.
Em pregunto si menteix. Αν--------- α- λ--- ψ-----. Αναρωτιέμαι αν λέει ψέματα. 0
A---------- a- l--- p------. An--------- a- l--- p------. Anarōtiémai an léei psémata. A-a-ō-i-m-i a- l-e- p-é-a-a. ---------------------------.
No sé si pensa en mi. Άρ--- μ- σ--------; Άραγε με σκέφτεται; 0
Á---- m- s---------? Ár--- m- s---------? Árage me sképhtetai? Á-a-e m- s-é-h-e-a-? -------------------?
No sé si en té una altra. Άρ--- έ--- ά---; Άραγε έχει άλλη; 0
Á---- é---- á---? Ár--- é---- á---? Árage échei állē? Á-a-e é-h-i á-l-? ----------------?
No sé si diu la veritat. Άρ--- λ--- τ-- α------; Άραγε λέει την αλήθεια; 0
Á---- l--- t-- a-------? Ár--- l--- t-- a-------? Árage léei tēn alḗtheia? Á-a-e l-e- t-n a-ḗ-h-i-? -----------------------?
Dubto que realment li agradi. Αμ------- α- τ-- α---- π---------. Αμφιβάλλω αν του αρέσω πραγματικά. 0
A--------- a- t-- a---- p---------. Am-------- a- t-- a---- p---------. Amphibállō an tou arésō pragmatiká. A-p-i-á-l- a- t-u a-é-ō p-a-m-t-k-. ----------------------------------.
Dubto que m’escrigui. Αμ------- α- θ- μ-- γ-----. Αμφιβάλλω αν θα μου γράψει. 0
A--------- a- t-- m-- g------. Am-------- a- t-- m-- g------. Amphibállō an tha mou grápsei. A-p-i-á-l- a- t-a m-u g-á-s-i. -----------------------------.
Dubto que es casi amb mi. Αμ------- α- θ- μ- π---------. Αμφιβάλλω αν θα με παντρευτεί. 0
A--------- a- t-- m- p---------. Am-------- a- t-- m- p---------. Amphibállō an tha me pantreuteí. A-p-i-á-l- a- t-a m- p-n-r-u-e-. -------------------------------.
Si li agrado? No ho sé. Άρ--- τ-- α---- σ-- α------; Άραγε του αρέσω στα αλήθεια; 0
Á---- t-- a---- s-- a-------? Ár--- t-- a---- s-- a-------? Árage tou arésō sta alḗtheia? Á-a-e t-u a-é-ō s-a a-ḗ-h-i-? ----------------------------?
Si m’escriurà? No ho sé. Άρ--- θ- μ-- γ-----; Άραγε θα μου γράψει; 0
Á---- t-- m-- g------? Ár--- t-- m-- g------? Árage tha mou grápsei? Á-a-e t-a m-u g-á-s-i? ---------------------?
Si es casarà amb mi? No ho sé. Άρ--- θ- μ- π---------; Άραγε θα με παντρευτεί; 0
Á---- t-- m- p---------? Ár--- t-- m- p---------? Árage tha me pantreuteí? Á-a-e t-a m- p-n-r-u-e-? -----------------------?

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...