Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   ro Propoziţii scundare cu sau

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [nouăzeci şi trei]

Propoziţii scundare cu sau

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
No sé si m’estima. Nu -ti- --că-mă iu-e-te. N- ş--- d--- m- i------- N- ş-i- d-c- m- i-b-ş-e- ------------------------ Nu ştiu dacă mă iubeşte. 0
No sé si tornarà. N----iu dac------nto-r-e. N- ş--- d--- s- î-------- N- ş-i- d-c- s- î-t-a-c-. ------------------------- Nu ştiu dacă se întoarce. 0
No sé si em trucarà. N- ş--u-d--ă mă---nă. N- ş--- d--- m- s---- N- ş-i- d-c- m- s-n-. --------------------- Nu ştiu dacă mă sună. 0
Si m’estima? No ho sé. O-------iu-e-te? O--- m- i------- O-r- m- i-b-ş-e- ---------------- Oare mă iubeşte? 0
Si tornarà? No ho sé. Oar---ine-înap--? O--- v--- î------ O-r- v-n- î-a-o-? ----------------- Oare vine înapoi? 0
Si em trucarà? No ho sé. O----mă s---? O--- m- s---- O-r- m- s-n-? ------------- Oare mă sună? 0
Em pregunto si pensa en mi. Mă--n-re---a-- -e -â--e--e--- -i--. M- î----- d--- s- g------- l- m---- M- î-t-e- d-c- s- g-n-e-t- l- m-n-. ----------------------------------- Mă întreb dacă se gândeşte la mine. 0
Em pregunto si en té una altra. M------eb d-c--a-- p- -----neva. M- î----- d--- a-- p- a--------- M- î-t-e- d-c- a-e p- a-t-i-e-a- -------------------------------- Mă întreb dacă are pe altcineva. 0
Em pregunto si menteix. M- î-tr-- dac- min-e. M- î----- d--- m----- M- î-t-e- d-c- m-n-e- --------------------- Mă întreb dacă minte. 0
No sé si pensa en mi. O--- s- gân----e-la-min-? O--- s- g------- l- m---- O-r- s- g-n-e-t- l- m-n-? ------------------------- Oare se gândeşte la mine? 0
No sé si en té una altra. O-r--ar---e -l-----v-? O--- a-- p- a--------- O-r- a-e p- a-t-i-e-a- ---------------------- Oare are pe altcineva? 0
No sé si diu la veritat. Oar----u-e adevărul? O--- s---- a-------- O-r- s-u-e a-e-ă-u-? -------------------- Oare spune adevărul? 0
Dubto que realment li agradi. Mă -----es- c--m------- -u --ev----. M- î------- c- m- p---- c- a-------- M- î-d-i-s- c- m- p-a-e c- a-e-ă-a-. ------------------------------------ Mă îndoiesc că mă place cu adevărat. 0
Dubto que m’escrigui. M- îndoi----că î-i-s-ri-. M- î------- c- î-- s----- M- î-d-i-s- c- î-i s-r-e- ------------------------- Mă îndoiesc că îmi scrie. 0
Dubto que es casi amb mi. Mă-î-d-i--c -ă-s----s---ă-cu--ine. M- î------- c- s- î------ c- m---- M- î-d-i-s- c- s- î-s-a-ă c- m-n-. ---------------------------------- Mă îndoiesc că se însoară cu mine. 0
Si li agrado? No ho sé. O-re--ă-p--c--cu-adevă-a-? O--- m- p---- c- a-------- O-r- m- p-a-e c- a-e-ă-a-? -------------------------- Oare mă place cu adevărat? 0
Si m’escriurà? No ho sé. Oare-î-- --ri-? O--- î-- s----- O-r- î-i s-r-e- --------------- Oare îmi scrie? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. O--e -e -ns-a-ă-cu mine? O--- s- î------ c- m---- O-r- s- î-s-a-ă c- m-n-? ------------------------ Oare se însoară cu mine? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...