Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   da Bisætninger med ”om“

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [treoghalvfems]

Bisætninger med ”om“

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
No sé si m’estima. J----ed-i---, -m---n-el-k-- -i-. J-- v-- i---- o- h-- e----- m--- J-g v-d i-k-, o- h-n e-s-e- m-g- -------------------------------- Jeg ved ikke, om han elsker mig. 0
No sé si tornarà. J-g ve- --ke- -m---n--om--- t-l-a--. J-- v-- i---- o- h-- k----- t------- J-g v-d i-k-, o- h-n k-m-e- t-l-a-e- ------------------------------------ Jeg ved ikke, om han kommer tilbage. 0
No sé si em trucarà. Jeg-v-- ----- o- -a--r---e- ti- -ig. J-- v-- i---- o- h-- r----- t-- m--- J-g v-d i-k-, o- h-n r-n-e- t-l m-g- ------------------------------------ Jeg ved ikke, om han ringer til mig. 0
Si m’estima? No ho sé. M-n-han-el--------? M-- h-- e----- m--- M-n h-n e-s-e- m-g- ------------------- Mon han elsker mig? 0
Si tornarà? No ho sé. M-n------om----til----? M-- h-- k----- t------- M-n h-n k-m-e- t-l-a-e- ----------------------- Mon han kommer tilbage? 0
Si em trucarà? No ho sé. M------ ri---r-t-l --g? M-- h-- r----- t-- m--- M-n h-n r-n-e- t-l m-g- ----------------------- Mon han ringer til mig? 0
Em pregunto si pensa en mi. Jeg--pø---- mi----l-, -m -a--t-n-er -å--i-. J-- s------ m-- s---- o- h-- t----- p- m--- J-g s-ø-g-r m-g s-l-, o- h-n t-n-e- p- m-g- ------------------------------------------- Jeg spørger mig selv, om han tænker på mig. 0
Em pregunto si en té una altra. J-g--pø---r---g--e----o- --n h-- e- --d-n. J-- s------ m-- s---- o- h-- h-- e- a----- J-g s-ø-g-r m-g s-l-, o- h-n h-r e- a-d-n- ------------------------------------------ Jeg spørger mig selv, om han har en anden. 0
Em pregunto si menteix. J-g s--r--r m-g --l-- -m h-n-l--er. J-- s------ m-- s---- o- h-- l----- J-g s-ø-g-r m-g s-l-, o- h-n l-v-r- ----------------------------------- Jeg spørger mig selv, om han lyver. 0
No sé si pensa en mi. Mo- --- -æn--r--- mi-? M-- h-- t----- p- m--- M-n h-n t-n-e- p- m-g- ---------------------- Mon han tænker på mig? 0
No sé si en té una altra. M-- han h-r -----de-? M-- h-- h-- e- a----- M-n h-n h-r e- a-d-n- --------------------- Mon han har en anden? 0
No sé si diu la veritat. Mo--h-- sig-r -and-ed--? M-- h-- s---- s--------- M-n h-n s-g-r s-n-h-d-n- ------------------------ Mon han siger sandheden? 0
Dubto que realment li agradi. J-g--vi---r -å,--- han-v-r--li--ka--lide mi-. J-- t------ p-- a- h-- v------- k-- l--- m--- J-g t-i-l-r p-, a- h-n v-r-e-i- k-n l-d- m-g- --------------------------------------------- Jeg tvivler på, at han virkelig kan lide mig. 0
Dubto que m’escrigui. J-g-----ler p-,--t--a--s-riv-- --- -i-. J-- t------ p-- a- h-- s------ t-- m--- J-g t-i-l-r p-, a- h-n s-r-v-r t-l m-g- --------------------------------------- Jeg tvivler på, at han skriver til mig. 0
Dubto que es casi amb mi. J-g-t-iv-e- på---t -an g-fte---ig med---g. J-- t------ p-- a- h-- g----- s-- m-- m--- J-g t-i-l-r p-, a- h-n g-f-e- s-g m-d m-g- ------------------------------------------ Jeg tvivler på, at han gifter sig med mig. 0
Si li agrado? No ho sé. M------ --rkeli--------------? M-- h-- v------- k-- l--- m--- M-n h-n v-r-e-i- k-n l-d- m-g- ------------------------------ Mon han virkelig kan lide mig? 0
Si m’escriurà? No ho sé. Mo----------v-- ----mig? M-- h-- s------ t-- m--- M-n h-n s-r-v-r t-l m-g- ------------------------ Mon han skriver til mig? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. Mo--h-- -i-----s-----d--ig? M-- h-- g----- s-- m-- m--- M-n h-n g-f-e- s-g m-d m-g- --------------------------- Mon han gifter sig med mig? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...