Manual de conversa

Subordinades amb si   »   Даданыя сказы з ці

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [дзевяноста тры]

93 [dzevyanosta try]

+

Даданыя сказы з ці

[Dadanyya skazy z tsі]

Pots fer clic a cada espai en blanc per veure el text o:   

català bielorús Engegar Més
No sé si m’estima. Я н- в----- ц- л----- ё- м---. Я не ведаю, ці любіць ён мяне. 0
Ya n- v------ t-- l------- y-- m----. Ya ne vedayu, tsі lyubіts’ yon myane.
+
No sé si tornarà. Я н- в----- ц- в------- ё-. Я не ведаю, ці вернецца ён. 0
Ya n- v------ t-- v--------- y--. Ya ne vedayu, tsі vernetstsa yon.
+
No sé si em trucarà. Я н- в----- ц- п---------- ё- м--. Я не ведаю, ці патэлефануе ён мне. 0
Ya n- v------ t-- p---------- y-- m--. Ya ne vedayu, tsі patelefanue yon mne.
+
     
Si m’estima? No ho sé. Ці л----- ё- м---? Ці любіць ён мяне? 0
Ts- l------- y-- m----? Tsі lyubіts’ yon myane?
+
Si tornarà? No ho sé. Ці п------ ё-? Ці прыйдзе ён? 0
Ts- p------ y--? Tsі pryydze yon?
+
Si em trucarà? No ho sé. Ці п---------- ё- м--? Ці патэлефануе ён мне? 0
Ts- p---------- y-- m--? Tsі patelefanue yon mne?
+
     
Em pregunto si pensa en mi. Я п---- с---- ц- д---- ё- п-- м---. Я пытаю сябе, ці думае ён пра мяне. 0
Ya p----- s----- t-- d---- y-- p-- m----. Ya pytayu syabe, tsі dumae yon pra myane.
+
Em pregunto si en té una altra. Я п---- с---- ц- ё--- у я-- і----. Я пытаю сябе, ці ёсць у яго іншая. 0
Ya p----- s----- t-- y----- u y--- і------. Ya pytayu syabe, tsі yosts’ u yago іnshaya.
+
Em pregunto si menteix. Я п---- с---- ц- х------ ё-. Я пытаю сябе, ці хлусіць ён. 0
Ya p----- s----- t-- k-------- y--. Ya pytayu syabe, tsі khlusіts’ yon.
+
     
No sé si pensa en mi. Ці д---- ё- п-- м---? Ці думае ён пра мяне? 0
Ts- d---- y-- p-- m----? Tsі dumae yon pra myane?
+
No sé si en té una altra. Ці ё--- у я-- і----? Ці ёсць у яго іншая? 0
Ts- y----- u y--- і------? Tsі yosts’ u yago іnshaya?
+
No sé si diu la veritat. Ці к--- ё- п-----? Ці кажа ён праўду? 0
Ts- k---- y-- p-----? Tsі kazha yon praudu?
+
     
Dubto que realment li agradi. Я с---------- ц- с------- ё- м--- л-----. Я сумняваюся, ці сапраўды ён мяне любіць. 0
Ya s------------- t-- s------- y-- m---- l-------. Ya sumnyavayusya, tsі sapraudy yon myane lyubіts’.
+
Dubto que m’escrigui. Я с---------- ц- н----- ё- м--. Я сумняваюся, ці напіша ён мне. 0
Ya s------------- t-- n------ y-- m--. Ya sumnyavayusya, tsі napіsha yon mne.
+
Dubto que es casi amb mi. Я с---------- ц- а------- ё- с- м---. Я сумняваюся, ці ажэніцца ён са мной. 0
Ya s------------- t-- a---------- y-- s- m---. Ya sumnyavayusya, tsі azhenіtstsa yon sa mnoy.
+
     
Si li agrado? No ho sé. Ці с------- ё- м--- л-----? Ці сапраўды ён мяне любіць? 0
Ts- s------- y-- m---- l-------? Tsі sapraudy yon myane lyubіts’?
+
Si m’escriurà? No ho sé. Ці н----- ё- м--? Ці напіша ён мне? 0
Ts- n------ y-- m--? Tsі napіsha yon mne?
+
Si es casarà amb mi? No ho sé. Ці а------- ё- с- м---? Ці ажэніцца ён са мной? 0
Ts- a---------- y-- s- m---? Tsі azhenіtstsa yon sa mnoy?
+
     

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...