Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   bg Подчинени изречения с дали

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [деветдесет и три]

93 [devetdeset i tri]

Подчинени изречения с дали

[Podchineni izrecheniya s dali]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
No sé si m’estima. Не --------и-т----е--б-ча. Н- з--- д--- т-- м- о----- Н- з-а- д-л- т-й м- о-и-а- -------------------------- Не зная дали той ме обича. 0
Ne z-a-a -a-i --y me--bich-. N- z---- d--- t-- m- o------ N- z-a-a d-l- t-y m- o-i-h-. ---------------------------- Ne znaya dali toy me obicha.
No sé si tornarà. Не --ая---ли--ой-ще се -ъ--е. Н- з--- д--- т-- щ- с- в----- Н- з-а- д-л- т-й щ- с- в-р-е- ----------------------------- Не зная дали той ще се върне. 0
Ne-z--ya--------- -h-h-----v-r-e. N- z---- d--- t-- s---- s- v----- N- z-a-a d-l- t-y s-c-e s- v-r-e- --------------------------------- Ne znaya dali toy shche se vyrne.
No sé si em trucarà. Не зна- дали--о- щ---и с- -ба----- -ел--он-. Н- з--- д--- т-- щ- м- с- о---- п- т-------- Н- з-а- д-л- т-й щ- м- с- о-а-и п- т-л-ф-н-. -------------------------------------------- Не зная дали той ще ми се обади по телефона. 0
N--z-------li-to- sh-he m------b-d---o-t--e-on-. N- z---- d--- t-- s---- m- s- o---- p- t-------- N- z-a-a d-l- t-y s-c-e m- s- o-a-i p- t-l-f-n-. ------------------------------------------------ Ne znaya dali toy shche mi se obadi po telefona.
Si m’estima? No ho sé. Да-и-м-------? Д--- м- о----- Д-л- м- о-и-а- -------------- Дали ме обича? 0
D-l---e -bi-ha? D--- m- o------ D-l- m- o-i-h-? --------------- Dali me obicha?
Si tornarà? No ho sé. Дали щ- -- ----е? Д--- щ- с- в----- Д-л- щ- с- в-р-е- ----------------- Дали ще се върне? 0
D-li shche-s----rn-? D--- s---- s- v----- D-l- s-c-e s- v-r-e- -------------------- Dali shche se vyrne?
Si em trucarà? No ho sé. Да---ще -и се-оба-и ----елеф-на? Д--- щ- м- с- о---- п- т-------- Д-л- щ- м- с- о-а-и п- т-л-ф-н-? -------------------------------- Дали ще ми се обади по телефона? 0
Da-- -h-he--------b-di -- -ele----? D--- s---- m- s- o---- p- t-------- D-l- s-c-e m- s- o-a-i p- t-l-f-n-? ----------------------------------- Dali shche mi se obadi po telefona?
Em pregunto si pensa en mi. П--ам -е-д-----о- м-сли за --н. П---- с- д--- т-- м---- з- м--- П-т-м с- д-л- т-й м-с-и з- м-н- ------------------------------- Питам се дали той мисли за мен. 0
P-tam -e--ali t-y ---l---a men. P---- s- d--- t-- m---- z- m--- P-t-m s- d-l- t-y m-s-i z- m-n- ------------------------------- Pitam se dali toy misli za men.
Em pregunto si en té una altra. Пита- -е---ли-т-- -------га. П---- с- д--- т-- и-- д----- П-т-м с- д-л- т-й и-а д-у-а- ---------------------------- Питам се дали той има друга. 0
Pi--- -e -a---------a-d----. P---- s- d--- t-- i-- d----- P-t-m s- d-l- t-y i-a d-u-a- ---------------------------- Pitam se dali toy ima druga.
Em pregunto si menteix. Пи--м--е ------ой--ъже. П---- с- д--- т-- л---- П-т-м с- д-л- т-й л-ж-. ----------------------- Питам се дали той лъже. 0
P-t-- se--ali-to--l-zh-. P---- s- d--- t-- l----- P-t-m s- d-l- t-y l-z-e- ------------------------ Pitam se dali toy lyzhe.
No sé si pensa en mi. Да-- -исл- з- -е-? Д--- м---- з- м--- Д-л- м-с-и з- м-н- ------------------ Дали мисли за мен? 0
Dal--mis-- z- ---? D--- m---- z- m--- D-l- m-s-i z- m-n- ------------------ Dali misli za men?
No sé si en té una altra. Да-- -----м---р-г-? Д--- т-- и-- д----- Д-л- т-й и-а д-у-а- ------------------- Дали той има друга? 0
Da-- -o--im--drug-? D--- t-- i-- d----- D-l- t-y i-a d-u-a- ------------------- Dali toy ima druga?
No sé si diu la veritat. Да-и-каз-- ис--на-а? Д--- к---- и-------- Д-л- к-з-а и-т-н-т-? -------------------- Дали казва истината? 0
Dali ka-----st---ta? D--- k---- i-------- D-l- k-z-a i-t-n-t-? -------------------- Dali kazva istinata?
Dubto que realment li agradi. С-----а- с- -------наи-тина----хар--ва. С------- с- ч- т-- н------- м- х------- С-м-я-а- с- ч- т-й н-и-т-н- м- х-р-с-а- --------------------------------------- Съмнявам се че той наистина ме харесва. 0
Sy--ya-a- -----e toy --is--na me------s-a. S-------- s- c-- t-- n------- m- k-------- S-m-y-v-m s- c-e t-y n-i-t-n- m- k-a-e-v-. ------------------------------------------ Symnyavam se che toy naistina me kharesva.
Dubto que m’escrigui. Съм----------е-ще--- п-ше. С------- с- ч- щ- м- п---- С-м-я-а- с- ч- щ- м- п-ш-. -------------------------- Съмнявам се че ще ми пише. 0
S-m-y--a---e--h---h-he m--pish-. S-------- s- c-- s---- m- p----- S-m-y-v-m s- c-e s-c-e m- p-s-e- -------------------------------- Symnyavam se che shche mi pishe.
Dubto que es casi amb mi. С-м--вам-----е ще ---о--------ме-. С------- с- ч- щ- с- о---- з- м--- С-м-я-а- с- ч- щ- с- о-е-и з- м-н- ---------------------------------- Съмнявам се че ще се ожени за мен. 0
Symn--vam--e---- s---e-s----hen- z--m--. S-------- s- c-- s---- s- o----- z- m--- S-m-y-v-m s- c-e s-c-e s- o-h-n- z- m-n- ---------------------------------------- Symnyavam se che shche se ozheni za men.
Si li agrado? No ho sé. Д-ли наи--и-- -е-х-ресв-? Д--- н------- м- х------- Д-л- н-и-т-н- м- х-р-с-а- ------------------------- Дали наистина ме харесва? 0
Dal- -----ina--e ----esva? D--- n------- m- k-------- D-l- n-i-t-n- m- k-a-e-v-? -------------------------- Dali naistina me kharesva?
Si m’escriurà? No ho sé. Д-ли -- -и пи--? Д--- щ- м- п---- Д-л- щ- м- п-ш-? ---------------- Дали ще ми пише? 0
D-l- --c-e -i -i---? D--- s---- m- p----- D-l- s-c-e m- p-s-e- -------------------- Dali shche mi pishe?
Si es casarà amb mi? No ho sé. Д--и--е с--ож----за --н? Д--- щ- с- о---- з- м--- Д-л- щ- с- о-е-и з- м-н- ------------------------ Дали ще се ожени за мен? 0
D-l--sh--- -e--zh-n- -- m-n? D--- s---- s- o----- z- m--- D-l- s-c-e s- o-h-n- z- m-n- ---------------------------- Dali shche se ozheni za men?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...