Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   sq Fjali tё nёnrenditura me nёse

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [nёntёdhjetёetre]

Fjali tё nёnrenditura me nёse

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
No sé si m’estima. Nu- - -i- n--- a---- d-. N-- e d-- n--- a- m- d-- N-k e d-, n-s- a- m- d-. ------------------------ Nuk e di, nёse ai mё do. 0
No sé si tornarà. N-k e--i, -ё---ai----ehet. N-- e d-- n--- a- k------- N-k e d-, n-s- a- k-h-h-t- -------------------------- Nuk e di, nёse ai kthehet. 0
No sé si em trucarà. N-k-- di, n--e mё--err n--te---o-. N-- e d-- n--- m- m--- n- t------- N-k e d-, n-s- m- m-r- n- t-l-f-n- ---------------------------------- Nuk e di, nёse mё merr nё telefon. 0
Si m’estima? No ho sé. N--- ----ё--a-h-ron? N--- a- m- d-------- N-s- a- m- d-s-u-o-? -------------------- Nёse ai mё dashuron? 0
Si tornarà? No ho sé. N----a---th-he--me sigu--? N--- a- k------ m- s------ N-s- a- k-h-h-t m- s-g-r-? -------------------------- Nёse ai kthehet me siguri? 0
Si em trucarà? No ho sé. N--e--ё -err-n---elefo-? N--- m- m--- n- t------- N-s- m- m-r- n- t-l-f-n- ------------------------ Nёse mё merr nё telefon? 0
Em pregunto si pensa en mi. Py-s--et--- nё---a--m-n-o--pё- mua. P--- v----- n--- a- m----- p-- m--- P-e- v-t-n- n-s- a- m-n-o- p-r m-a- ----------------------------------- Pyes veten, nёse ai mendon pёr mua. 0
Em pregunto si en té una altra. Py-s--ete-,--ё-- -i k--n-- t--t-r. P--- v----- n--- a- k- n-- t------ P-e- v-t-n- n-s- a- k- n-ё t-e-ё-. ---------------------------------- Pyes veten, nёse ai ka njё tjetёr. 0
Em pregunto si menteix. Py-s v-ten,--ёse-ai-g-n--n. P--- v----- n--- a- g------ P-e- v-t-n- n-s- a- g-n-e-. --------------------------- Pyes veten, nёse ai gёnjen. 0
No sé si pensa en mi. Nёs--a--me-don-pёr--ua? N--- a- m----- p-- m--- N-s- a- m-n-o- p-r m-a- ----------------------- Nёse ai mendon pёr mua? 0
No sé si en té una altra. Nёs- ai-k- njё-tje-ё-? N--- a- k- n-- t------ N-s- a- k- n-ё t-e-ё-? ---------------------- Nёse ai ka njё tjetёr? 0
No sé si diu la veritat. N-se ai thot- -ё-vёr-----? N--- a- t---- t- v-------- N-s- a- t-o-ё t- v-r-e-ё-? -------------------------- Nёse ai thotё tё vёrtetёn? 0
Dubto que realment li agradi. D-s--j---ё-e--- m- -o -e t- -ёrtet-. D------ n--- a- m- d- m- t- v------- D-s-o-, n-s- a- m- d- m- t- v-r-e-ё- ------------------------------------ Dyshoj, nёse ai mё do me tё vёrtetё. 0
Dubto que m’escrigui. D-shoj---ё------shk----. D------ n--- m- s------- D-s-o-, n-s- m- s-k-u-n- ------------------------ Dyshoj, nёse mё shkruan. 0
Dubto que es casi amb mi. D-s-oj,-në-- ---to-e- -- mu-. D------ n--- m------- m- m--- D-s-o-, n-s- m-r-o-e- m- m-a- ----------------------------- Dyshoj, nëse martohet me mua. 0
Si li agrado? No ho sé. N-s- me -----r---ё--ё---? N--- m- t- v------ m- d-- N-s- m- t- v-r-e-ё m- d-? ------------------------- Nёse me tё vёrtetё mё do? 0
Si m’escriurà? No ho sé. N-se -e -ё -ё-te-ё m--s----a-? N--- m- t- v------ m- s------- N-s- m- t- v-r-e-ё m- s-k-u-n- ------------------------------ Nёse me tё vёrtetё mё shkruan? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. Nё-e-m- t---ёrte-- -ar--he-------a? N--- m- t- v------ m------- m- m--- N-s- m- t- v-r-e-ё m-r-o-e- m- m-a- ----------------------------------- Nёse me tё vёrtetё martohet me mua? 0

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...